Tot i una lleugera baixada durant el mes de gener, el preu del bitcoin està aquests dies pels núvols. Ha arribat a cotitzar per sobre dels 18.300 dòlars, una cosa no vista en els últims tres anys, i no gaire lluny del seu màxim històric del desembre del 2017. A què ho atribueixes?

El preu del bitcoin i totes les criptomonedes en general pot respondre a tres coses. Primer, a un gran factor especulatiu que, a causa del component altament tecnològic i disruptiu, fa d’aquest fenomen una cosa inusual i amb canvis molt bruscos. Segon, a la gran incertesa a la qual està sumida l’economia internacional a causa de la situació postcrisi del 2008, la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, i tots els interrogants que planteja la COVID-19 (l’origen, la responsabilitat, la durada, el veritable impacte, etc.). I, finalment, a la tecnologia subjacent i al valor que pot crear.

Durant la pandèmia, ha baixat molt la seva cotització, com la borsa... A què es deu aquest canvi de tendència?

Ha baixat molt i ha tornat a pujar molt en els últims dies, i ha arribat gairebé al seu màxim de finals del 2017 de 20.000 dòlars. Crec que aquests canvis bruscos són producte de les dues primeres raons esmentades abans, és a dir, especulació i gran incertesa, i a la sinergia entre totes dues.

Creus que els joves i els mil·lennista poden donar una embranzida definitiva als bitcoins i trencar amb la banca?

Els joves són, sens dubte, increïblement flexibles i ràpids a l’hora d’ajustar-se a les tecnologies. Es pot dir que gaudeixen d’un avantatge comparatiu significatiu pel que fa a utilitzar una tecnologia tan disruptiva com la cadena de blocs, però també són més oberts a entendre de què va realment, més enllà del soroll especulatiu. Per això, crec que el canvi i l’ús massiu de les criptomonedes resideix en ells, més que en ningú. La banca tradicional, juntament amb els bancs centrals i la seva política d’emissió monetària sense control, són sens dubte el gran obstacle a vèncer. Les criptomonedes, i la cadena de blocs en particular, han mostrat l’obsolescència d’aquestes entitats, és a dir, han mostrat el “rei nu”. La banca tradicional i els bancs centrals formen un poderós monopoli legal que aquesta nova tecnologia ha posat en dubte. Al meu entendre són incompatibles, ja que la banca central i tradicional representa la centralització i el clientelisme, mentre que les criptomonedes suposen la descentralització i la competència. Ara bé, això no vol dir que no puguin coexistir, sinó més aviat que es vigilaran mútuament.

Creus que hi haurà una tendència a deixar de fer inversions més tradicionals i es tendirà més cap als bitcoins o encara som lluny d’això?

Ja està passant, però cal tenir en compte que la capitalització del món cripto encara és molt poc significativa i representa una petitíssima proporció d’altres mercats més tradicionals. La capitalització borsària El market capdel món cripto a la finals de novembre és d’aproximadament 575.000 milions de dòlars, mentre que el de l’or se situa en els 9 bilions de dòlars, és a dir, tres zeros més. Cal pensar que la capitalització d’aquest últim ha crescut en els últims anys, això és, no sols és el món cripto el que creix.

Es continua apostant encara per l’or com a inversió?

Sí, l’or sempre ha estat la inversió per excel·lència davant la incertesa i no ha deixat de ser-ho . És el que gaudeix de més prestigi com a reserva de valor amb un historial de més de 5.000 anys. Rússia, la Xina i, en menor mesura, l’Índia, han vist créixer les seves reserves d’or d’una manera significativa en els últims anys. No resulta sorprenent veure que són aquests països, sobretot la Xina, els que s’estan disputant l’hegemonia del comerç internacional amb els Estats Units.

Quin és el perfil de l’inversor en bitcoins?

Crec que val la pena identificar-los per onades. Els primers a interessar-se per les criptomonedes van ser aquells visionaris i idealistes amb forts principis llibertaris i una gran afició per la tecnologia. Una combinació interessant que genera una confiança gairebé cega, des dels seus començaments, en el fet que les criptomonedes han vingut per a quedar-se i, en un món ideal, han vingut a acabar amb els diners de paper i el monopoli de la banca tradicional i els bancs centrals. Expressions com “hodl” (“hold”, però mal escrit), que es refereixen a aquesta confiança en les criptomonedes sense que n’importiel preu, avuisón consignes que descriuen molt bé el fenomen, i sobretot, l’esperit prevalent en els primers dies. D’altra banda, les onadessegüents d’entusiastes han tingut un gran component especulatiu que, en part, ha danyat la imatge del món cripto però que, paradoxalment, han ajudat a col·locar-lo a primera pàgina.

Elbitcoin és la criptomoneda que està més en auge o n’hi ha d’altres? Quines?

El bitcoin és la criptomoneda amb més tracció de l’univers cripto amb més del 60% de la capitalització. És per tant la que té més inèrcia, però no necessàriament la que mostra millors propietats tecnològiques. De tota manera, és un món molt canviant, i les criptomonedes poden ajustar-se i adaptar-se ràpidament sempre que hi hagi consensos entre els usuaris. Ethereum i ripple, les dues monedes que la segueixen, aconsegueixen una capitalització aproximada del 12 i 5% respectivament. No obstant això, no tenen la tracció ni la inèrcia del bitcoin, i possiblement són menys anònimes i no tan descentralitzades. Tecnològicament pot ser que siguin superiors, però crec que aquests últims atributs són un pas enrere, i elbitcoin sempre podrà aprendre de la resta d’altcoins (com es coneix la resta de criptomonedes alternatives). Avui dia, coinmarketcap.com, una gran referència, comptabilitza gairebé 8.000 criptomonedes que sumen un total de 575 bilions de dòlars.

Creus que les criptomonedes haurien d’estar regulades en els sistemes econòmics i legals dels països? Quins països ja ho han fet i quina és la situació a Espanya?

Crec que la pregunta no hauria de ser aquesta. La pregunta és si podran regular-les. Sí que podrien acabar amb el món cripto, però curiosament, almenys en la seva idea original, entenc que han estat creades per evitar tot tipus d’intervenció i manipulació. No crec en les iniciatives governamentals per adoptar una criptomoneda com a moneda de canvi. Per la seva pròpia naturalesa les criptomonedes són el contrari a una autoritat central. Són actius virtuals descentralitzats i subjectes a un consens donat pel seu mateix ecosistema i per la quantitat d’usuaris. Com més nombre d’usuaris, més fort aquest consens i menys manipulable i, per tant, més segur.