Pablo Cardona és professor de la Universitat Internacional de La Rioja. Acadèmic i consultor en l’àmbit de la direcció d’empreses, la gestió del talent i el lideratge, Cardona ha dedicat gran part de la seva carrera a estudiar i promoure el desenvolupament de la direcció per missions, un model de gestió centrat en el propòsit organitzacional i en la motivació de les persones. Durant la celebració del 10è Simposi Empreses amb Rostre Humà reflexionarà sobre el gran multiplicador del propòsit.

Què és el gran multiplicador del propòsit?

El gran multiplicador del propòsit és l’efecte multiplicador que s’aconsegueix en generar una dinàmica enriquidora (el que anomenem fluïdesa) entre els propòsits de l’empresa, els empleats i els clients. Aquest efecte es deriva del fet que la interacció a tres bandes reforça els beneficis que es poden aconseguir simplement sumant els beneficis de les tres possibles relacions bilaterals, a saber: empresa-empleat, empresa-client i empleat-client.

Quina relació tenen les tres esferes (empresa, client i empleat) i com contribueixen al propòsit global?

Aquestes tres esferes són els components bàsics de l’activitat empresarial. No són els únics grups d’interès (perquè també hi ha la propietat, la societat, els proveïdors, etc.), però sí que són els actors principals de l’activitat empresarial. Podríem fer una comparació amb un equip de futbol: tot i que és necessari que hi hagi un president, un equip directiu, un entrenador, proveïdors de material, etc., els que juguen el partit són el porter, els defenses, migcampistes i davanters. Aquests jugadors són els actors principals en l’activitat futbolística. La interacció entre aquests actors és fonamental per a l’èxit de l’activitat.

Quins són els desafiaments més grans als quals s’enfronten les empreses a l’hora d’intentar integrar el propòsit?

El desafiament més gran és la consistència, que es posa a prova en temps difícils. Al Simposi posaré l’exemple positiu de Victorinox, l’empresa que fabrica les conegudes navalles suïsses. Quan, després de l’11S, es va prohibir viatjar en avió amb aquestes navalles, les vendes d’aquest producte es van reduir en un 30 % d’un dia per l’altre. Però van aconseguir mantenir la seva plantilla a resguard com a valor fundacional de l’empresa. Aquest exercici de consistència va reforçar la lleialtat dels empleats i la reputació de l’empresa amb els clients.

El repte de mantenir la consistència no és senzill i explicaré com ho estan fent avui en dia. Com a exemple negatiu parlaré de Nike, que tradicionalment ha destinat molts recursos a la seva marca i reputació corporativa amb els clients. Però durant molts anys no va valorar la relació amb els seus empleats (en alguns casos, menors d’edat treballant en condicions dures en països pobres). Aquest desinterès amb la relació empresa-empleat també va perjudicar la seva reputació i va obligar l’empresa a canviar de política amb els seus empleats. Avui dia, sembla que tornen a repetir-se els desajustaments entre els propòsits de les tres esferes.

Com creus que evolucionarà la importància del propòsit a les empreses en els pròxims anys?

A mesura que el procés de producció i l’experiència del client incorporin la IA, el propòsit serà encara més un element diferenciador de les empreses. La creativitat és cada vegada més copiable, imitable i millorable, i aquí tenim l’exemple de la Xina, un país tradicionalment deficient a l’hora d’innovar. El que la tecnologia no pot trencar és la sinergia de propòsits entre empresa, empleat i client, perquè aquesta sinergia no es produeix en l’àmbit tecnològic, sinó emocional.