Pràcticament va ser arribar i moldre. Com vas viure els inicis del confinament tenint en compte que feia poc més de dues setmanes que estaves al capdavant d’RTVE Catalunya?

Va ser desconcertant. Pràcticament la meitat de la plantilla es va haver de confinar i la majoria dels programes es van aturar. Des del moment en què tot va esclatar, la meva principal prioritat va ser vetllar per la seguretat i la salut de tots i cadascun dels treballadors. Tots havien de poder fer la seva feina en un entorn segur així que ràpidament vam implementar mesures de prevenció per garantir-hi la seguretat.

De quina manera es van organitzar els treballadors?

De les més de 750 persones que treballen a RTVE Catalunya repartides entre el centre de producció a Sant Cugat i la seu de Ràdio Nacional al 22@, vam dividir la plantilla en tres grups: els que treballaven a la televisió, els que ho feien a la ràdio i els que teletreballaven. D’aquesta manera teníem capacitat de reacció si es produïa algun contagi. 

La situació ha millorat actualment?

La meitat de la plantilla encara està teletreballant. Els redactors disposen de les seves eines i fins i tot hem experimentat amb nova tecnologia, com maquinària per als muntadors. No és l’escenari ideal, ja que els equips necessiten estar junts i compartir vivències, però el cert és que entre tots ens hem sorprès de les facilitats que hem tingut en tot el procés. 

En quin sentit?

Ha canviat la percepció general. Abans, hi havia certa oposició a fer una entrevista a través d’una videoconferència, per exemple, però ara ja ningú s’ho qüestiona. El contingut ha passat al davant de la qualitat i s’han desdibuixat algunes barreres que ens frenaven. Hem guanyat en flexibilitat i això ens està oferint i ens oferirà noves possibilitats comunicatives. 

Un exemple. 

En els informatius vam començar a informar amb telèfons intel·ligents i tecnologies mòbils, que ens han permès oferir un contingut més ampli. Les videoconferències ja formen part de tots els informatius i fins i tot programes d’entrevistes com “Noms propis” o “Punts de vista” també es van passar a fer amb videoconferències durant el confinament. Paral·lelament, vam fer servir el programa “Objetivo Tokyo”, del canal Teledeporte, com un banc de proves per incorporar la realització des del núvol, una tecnologia que possiblement s’incorporarà dins el nostre circuit de treball. I com aquests casos, molts d’altres. 

Un dels programes icònics de la casa, “Saber y ganar”, s’ha continuat fent, però.

Amb certs canvis. Durant el confinament, vam passar de tres concursants a dos per programa i, tots ells, residents a Catalunya. Una curiositat que va esdevenir-se gràcies a les restriccions sanitàries.    

A més a més, també heu ofert espectacles culturals durant els mesos de confinament.

Sí. Hem fet sinergies amb el teixit cultural i social per ser la finestra d’aquelles activitats que no podien acollir públic. Vam oferir el Mercat de Música Viva de Vic i el Festival Castell de Peralada. A més a més, hem duplicat els canals de difusió per oferir els continguts també en streaming. 

I també us vàreu coordinar amb les institucions per pal·liar la manca de classes presencials. 

Conjuntament amb el Ministeri d’Educació vam impulsar Educlan, una plataforma amb continguts educatius audiovisuals per a nens i nenes de 3 a 10 anys que es va emetre per La 2, Clan TV i les plataformes digitals de RTVE. És important remarcar que el 99% de les cases a Espanya disposen d’un televisor però que només un 83% té accés a Internet, de manera que no podíem deixar ningú enrere. 

Quin ha estat el principal repte amb què t’has trobat durant aquests mesos? 

RTVE Catalunya tenia el compromís de passar de vint hores de programació en català a fer-ne quaranta i ho hem aconseguit. I volem fer-ne el doble l’any vinent. No ha estat gens senzill portar-ho a la pràctica amb les circumstàncies actuals, però l’aposta amb els nous programes està funcionant molt bé. A més a més, hem començat a oferir els grans documentals de La 2 també en català i properament tornarem a emetre pel·lícules en català a RTVE, com fa trenta anys. 

I tot plegat, combinat amb la teva tasca com a professor a una universitat que no s’ha aturat.

Així és, #UICNonStop. El primer confinament ens va agafar a tota la comunitat universitària per sorpresa, però de seguida ens vam saber reinventar i vam trobar la manera de poder continuar amb la nostra activitat docent. Aquesta segona vegada, fa uns mesos, ja teníem les eines i ens vam adaptar a la nova situació amb més agilitat. 

Què és el que més trobes a faltar de les classes presencials?

Com a professor es perd l’emoció. És molt més fàcil transmetre la passió per la teva professió de manera presencial que en un entorn virtual. Tot i que les classes en línia tenen aspectes positius, m’encanta transmetre presencialment allò que la vivència professional m’ha donat i espero poder tornar a fer-ho com més aviat millor. A més d’això, aprenc moltes coses dels meus alumnes i m’enriqueix conèixer els seus punts de vista.