.........................................................

Impressions
d'un client antic a l'homenatge al professor Salvador Aragonés per la seva
jubilació

A l'inici de l'acte, el rector de la UIC, Pere
Alavedra, ha assenyalat al periodista que jubilar-se prové de júbilo, goig,
més enllà d'altres consideracions d'aquesta etapa de la vida. Aquestes paraules
han precedit la laudatio de l'acte acadèmic, a càrrec d'Iván Lacasa, degà
de la Facultat, que ha destacat que en la carrera professional del primer degà de
Comunicació de la UIC, l’estada de vuit anys de corresponsal a Roma és el que ha
marcat de forma qualitativa aquest periodista i doctor (per la Universitat de
Navarra i la UIC, respectivament). Entre els mèrits professionals, ha destacat
la seva tasca al capdavant de la delegació catalana d'Europa Press (va passar
de tenir deu a cinquanta persones sota el seu càrrec), el prestigi professional
i la seva honestedat reconeguda, així com la gran capacitat per delegar i
apostar per equips joves, juntament amb scoops com el nomenament de Joan
Carles I com a successor i la cèlebre frase "tranquil, Jordi,
tranquil" del 23-F. Com a síntesi, el degà ha citat les paraules d'un gurú
de l'homenatjat, Emil Dovifat, "el periodista obra, interpel·la".

“Aquell que fa”

Al parlament de resposta, Salvador Aragonés ha
destacat que com a ensenyament professional —en l'òptim acadèmic— s’ha de
passar de la praxi a l'empíria. No és casualitat que aquesta perspectiva
coincideixi amb el mot agència: el que fa (fent copypaste del Diccionario
Usual de la Real Academia Española, "agència" prové del llatí agent?a,
d'agens -entis). I el primer que ha de saber fer un periodista és
sintetitzar qualsevol bona història en un titular que faci que la notícia es
llegeixi. Juntament amb el fet de ser periodista d'agència,
"Salvatore" —com el coneixien els seus col·legues a Roma— ha
reconegut que aquesta etapa el va marcar professionalment, circumstància que li
ha permès conèixer moltes de persones. Ha desgranat diferents anècdotes, com
haver estat confós una vegada, per pronunciar amb gran precisió el nom rus
"Vladimir", amb un espia rus per una font vaticana.

Vida i força

Aragonés ha subratllat que el periodisme és vida, i
que el aquest exercici professional requereix virtuts (paraula l'origen
etimològic de la qual prové de força), així com l'estimació a les
persones i a la veritat en ple exercici de la llibertat, entesa com a una
potència intel·lectual que resideix a l'interior de la persona i que, per a
alguns, és una marca transcendent.

En aquest sentit, el periodista ha de recolzar-se
en tres pilars o competències: el text
(el llenguatge com a instrument per explicar), el context (disposar de profunditat en un compendi ampli de matèries per
saber interpretar l'abast i interès dels fets per a les persones) i les fonts, sense les quals el periodista és
“com un arbre sense fulles”.

D'altra banda, el professor Salvador Aragonés ha destacat
la transcendència acadèmica de la tasca dels col·lectius que formen la
comunitat universitària, com ara el Personal d'Administració i Serveis (PAS),
especialment rellevant quan es va forjar la nova Facultat de Comunicació que a
ell li va correspondre com a primer degà a la UIC.

Last but not least

En l’àmbit més personal, Aragonés s'ha autodefinit
com un "català, mig romà i navarrès" i s'ha acomiadat fent referència
al refrany anglès "last but not least" (“últim, però no menys
important”), i a la seva família —la seva dona i els seus vuit fills—, que és
la que ha fet possible superar les vicissituds i canvis en la seva carrera
professional, i sense la qual no hauria estat capaç de fer gaires coses.

Text escrit per Toni Fité, professor conferenciant de la UIC

El 1998, després d’estudiar i finalment contractar
els serveis per a un projecte editorial que dirigia, vaig conèixer Salvador
Aragonés (Vinyols i els Arcs, 1942), aleshores delegat a Catalunya d'Europa
Press. Ell va resoldre amb gran professionalitat els diferents fronts en un
moment en què Internet era quelcom absolutament pioner. Des de llavors he
seguit amb interès i simpatia la seva trajectòria professional i m'ha encantat tenir
l'oportunitat d'acudir a l'acte acadèmic d'homenatge, pel fet de ser també
professor conferenciant de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UIC.