Doctor en Teologia i en Filosofia i Lletres, llicenciat en Ciències Polítiques i Econòmiques i col·laborador assidu de La Vanguardia. Corria el fred gèlid de gener de 1980, quan Joseph Ratzinger era arquebisbe de Munich i passava uns dies a la seva casa de Ratisbona. Allà, en aquella ciutat de la Baviera natal del primer papa emèrit de la història, va rebre un jove sacerdot català que feia la seva tesi sobre sant Bonaventura. De fet, ja feia uns deu anys que s’intercanviaven correus per motius més o menys professionals.

D’aleshores ençà, Saranyana ha vist unes quantes vegades més a Ratzinger: a Munich i a Roma. També, més tard, quan ja era el Sant Pare. Això ha fet que hagi seguit bastant de prop aquest pontificat, motiu pel qual des del Vicerectorat de Comunitat Universitària el van convidar a donar una conferència a la UIC.

Saranyana va estructurar el seu discurs remarcant les línies bàsiques d’aquest pontificat i com Benet XVI va saber portar endavant algunes qüestions del Concili Vaticà II que encara avui no s’han acabat d’entendre, “tampoc gent de la cúria –afirmà–; aquest concili va suposar una gran novetat i el Sant Pare ha sabut fer un equilibri entre els que no compartien algunes idees i els que sí. El problema d’això és que ha rebut per dues bandes”. De totes maneres, va continuar més endavant, aquesta “és una tensió normal a l’Església, però, com és lògic, també ha fet patir tant aquest Papa. El següent haurà de seguir fent aquesta feina”.

D’altra banda, en opinió del professor de la Universitat de Navarra, el Papa ha estat un home que, “des del seu paper de professor”, ha dialogat molt amb el món d’avui. I va resumir el papat en tres diàlegs: “el diàleg amb les ciències físiques positives; el diàleg amb la gran cultura de la il·lustració, i el diàleg amb l’Estat lliberal, fruit de la revolució francesa”. Segons Saranyana, són punts que va intentar resoldre el Concili Vaticà II, però que encara queda molt per fer. “El de Benet XVI ha estat un pontificat brillantíssim però, és una assignatura tot just començada. Per això –va continuar el ponent– crec que el següent Papa també haurà de ser un intel·lectual”.

Finalment, i durant el torn de preguntes, el professor Saranyana va explicar que hi ha una altra assignatura pendent sobre l’últim concili i és el fet de la llibertat religiosa, “encara molt poc entesa per molts països: no vol dir que l’Estat ha de ser-ne indiferent o neutral, sinó que ha de respectar les conviccions religioses de les persones, mostrades públicament o privada, sempre  que afecti l’ordre públic. Per què, per exemple –es va preguntar– el president de molts països han dit unes paraules de comiat al Papa Benet, mentre que aquí no s’ha dit absolutament res?”. “Entendre que l’Església no és fonamentalment la jerarquia, sinó el poble”, és per molts, molt difícil”, concloïa.

En acabar, Josep Ignasi Saranyana va afirmar que “el gran llegat de Benet XVI és el missatge sobre la relació entre fe i raó: cal pensar la fe; cal fer servir la raó. Pensar pel teu compte, però tenint clars els principis cristians”.