L’arquitecte alemany Stefan Behnisch va afirmar ahir a Barcelona que els arquitectes depenen cada vegada més d’una tasca interdisciplinària amb l’enginyeria per dissenyar i construir obres que responguin als reptes de la descarbonització i l’eficiència energètica. “Els edificis no han de ser necessàriament ‘high tech’, però sí que han de tenir un disseny ‘high tech’”, va defensar.

Stefan Behnisch, fundador de l’estudi Behnisch Architekten, amb oficines a diverses ciutats d’Alemanya i els Estats Units, i Lara Pellegrini, directora general de Ciutats, Edificació, Energia i Medi Ambient de la consultoria SOCOTEC, van participar en la quarta conferència del cicle Foros, organitzat per la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona).

Marta García Orte, arquitecta i professora de UIC Barcelona, va presentar la conferència. Va destacar la importància d’establir una relació més natural entre les persones i els edificis: “el ‘low tech’ ens resulta més familiar als humans, però el ‘high tech’ permet que els edificis siguin més eficients, adaptats a les persones i respectuosos amb la natura”.

Stefan Behnisch va desgranar la construcció del nou complex de Ciència i Enginyeria de la Universitat de Harvard, realitzat des de Behnisch Architekten. L’edifici s’ha construït sota els criteris del Living Building Challenge, una de les certificacions de sostenibilitat més exigents.

“La Universitat de Harvard demanava un edifici tecnològicament avançat, que consumís poca energia i que fos eficient. A més a més, es va descartar utilitzar qualsevol material tòxic en la construcció, la qual cosa va limitar la quantitat de materials que podien emprar-se. I s’ha potenciat la llum natural en tot el complex”, va explicar Behnisch.

Arquitectes i enginyers de Behnisch Architekten van desenvolupar junts un sistema de façana que serveix per prevenir l’excessiu assolellament i, alhora, potencia la llum natural. Es tracta d’un engranatge de peces d’acer inoxidable, de fabricació optimitzada per utilitzar el mínim material, que protegeix del sol, però permet el pas de la llum i no bloqueja les vistes.

“Si avui volem donar resposta als reptes que se’ns plantegen en arquitectura”, va defensar Behnisch, “no hem de construir edificis que siguin necessàriament ‘high tech’, però sí que han de tenir un disseny ‘high tech’. El procés de disseny ha de ser més complex, però amb l’objectiu d’aconseguir edificis que siguin menys complexos tècnicament”.

Va explicar que des de Behnisch Architekten treballen en estreta col·laboració amb enginyers en equips multidisciplinaris. “El procés de disseny requereix especialistes en càlcul estructural, en urbanisme, en sostenibilitat o en il·luminació des del principi del projecte”, va afirmar.

D’altra banda, Lara Pellegrini va oferir la visió de contrapunt. Va destacar que un 42 % de les emissions globals de carboni provenen d’entorns construïts, i va defensar que “hem d’aplicar tecnologia per reduir aquestes emissions”.

Pellegrini va plantejar els tres aspectes que s’han de tenir en compte i equilibrar per resoldre aquest problema. D’una banda, el medi ambient i la restricció de recursos; d’altra banda, la ciència i la tecnologia, i finalment, l’economia, la societat i la política.

“Durant els molts anys que hem deixat perdre l’energia que generàvem, hem desenvolupat un gran coneixement científic. Fa cent anys, hauríem estat incapaços de solucionar aquest problema; així que la tècnica i la tecnologia hi jugaran un paper fonamental”, va concloure.