La Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) va organitzar ahir dimecres 8 de març la jornada “Èxits compartits: innovació entre indústria i universitat”, que va servir per acostar la innovació arquitectònica a la indústria a través de casos d’èxit. L’acte, al qual van assistir tant empreses com arquitectes i professionals del sector de la construcció i de la indústria, va estar promogut pel Laboratori d’Innovació Tecnològica en Edificació Industrialitzada i Sostenible (LITEIS) de l’ESARQ-School of Architecture de la Universitat.

El director de l’ESARQ-School of Architecture, Josep Lluis i Ginovart, va donar la benvinguda als assistents i va introduir la ponència inicial, a càrrec del doctor arquitecte Ignacio Paricio, que va ressaltar la necessitat de col·laboració entre indústria i universitat per aconseguir crear prototips innovadors. Tot seguit, el Dr. Vicenç Sarrablo, director de la Càtedra Ceràmica de Barcelona patrocinada per ASCER, va presentar els sis membres del grup LITEIS, entre els quals es troba ell mateix, i va destacar el fet que en un mateix grup de recerca —format per cinc doctors arquitectes i un enginyer— estiguin presents els directors de les tres càtedres-empresa que s’han anat constituint a la School of Architecture des de 2004 fins avui.

EL CAS DE FLEXBRICK

Sarrablo va explicar, a continuació, els diferents projectes d’innovació i recerca que s’han anat desenvolupant al llarg dels 13 anys de la Càtedra Ceràmica, la pionera de la xarxa de Càtedres Ceràmiques d’Espanya. I va presentar Lluís Pinardell, director de Flexbrick, exemple d’un cas real que actualment es comercialitza al mercat. Es tracta del teixit ceràmic Flexbrick, un sistema constructiu industrialitzat, que combina innovació tecnològica amb materials tradicionals per obtenir grans formats a partir de peces petites. Pinardell va assenyalar que “la col·laboració entre indústria i universitat ha estat i és fonamental per innovar en aquest camp”.

CLIMATE CONCRETE

Tot seguit, va ser el torn de Felip Pich-Aguilera, director de la Càtedra d’Edificació Industrialitzada i Medi Ambient (CEIM), que va destacar que “la sostenibilitat és el motor de la innovació”. La Càtedra, que té el patrocini de Rockwool, afavoreix el reciclatge de materials de construcció, necessari per dur l’arquitectura un pas endavant, fomentar l’economia circular i fer una reflexió ambiental. La Càtedra CEIM té el suport de CEMEX, fabricant i comercialitzador de formigons tecnològics, i la seva innovació és el sistema “Climate Concrete”: mitjançant formigons porosos es permet capturar i emmagatzemar aigua amb la qual cosa s’aconsegueix millorar el comportament energètic de l’edifici i la qualitat de l’aire al seu interior. A més, l’arquitecte Enrique Terrado, Urban Dynamics and Design Manager de CEMEX Resarch Group, ha postil·lat que “amb la industrialització no n’hi ha prou, necessitem el disseny”.

HABITATGES MODULABLES

Finalment, l’arquitecte Juan Trías de Bes, director de la Càtedra hARQware Housing, constituïda l’any passat, va presentar una solució innovadora que té el suport del Grup VOPI 4, especialistes en edificació residencial. La Càtedra parteix de la premissa que el futur es troba en l’establiment d’una societat sostenible i eficient. El seu objectiu principal és reduir els costos associats a una exigència bàsica, l’habitatge, i facilitar-hi l’accés sobretot per part de les classes de població activa més joves i vulnerables, profundament afectades per les conseqüències de la crisi. Alhora, pretén proporcionar respostes adequades a les necessitats d’una societat en evolució contínua.

Actualment, la càtedra centra la seva investigació en un projecte d’habitatge col·lectiu: “pel mateix cost que vam adquirir un habitatge de 55 m2 se’n pot aconseguir un de 75 m2 amb un procés d’habitatge evolutiu i modulable”, explica Juan Trías de Bes, director de la Càtedra. “Gràcies a les TIC podem aconseguir que els llogaters puguin estar constantment informats sobre els consums de la seva pròpia llar i gestionar uns serveis comunitaris en dotació a l’edifici. Els habitatges modulables són una solució real gràcies a la gestió d’una sèrie de paràmetres de naturalesa diferent i a un enfocament de tipus global”, va detallar l’arquitecte. La innovació que aporta la càtedra es resumeix en una nova metodologia que pressuposa afrontar de manera global la qüestió de l’habitatge col·lectiu, abordant en paral·lel les tres qüestions de sòl, hàbitat i consum.

Va tancar l’acte Joan Núñez Berruguete, director de Negocis de Metrovacesa, que va fer especialment èmfasi en la necessitat de col·laboració entre indústria, universitat i administració per aconseguir aquest tipus d’acostaments a favor de la innovació.