Les participants van ser quatre: Àngels Roqueta, sòcia fundadora de Compas; Mercè Mullor, consellera delegada a Mullor Facility Services; Mara Dierssen, científica sènior al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (Ciberer), i Montserrat Gispert, lletrada especialista en recursos humans a la Universitat Autònoma de Barcelona. Totes elles van explicar la seva trajectòria professional i també familiar, i van dialogar sobre els principals frens i impulsors en el seu esforç per aconseguir un èxit integral en les seves vides.
Mara Dierssen va ser la primera ponent a parlar. Mare de quatre fills i neurobiòloga de referència en el panorama científic espanyol, va explicar la importància de les polítiques públiques i privades, en l’àmbit acadèmic, per afavorir l’ascens de les dones a llocs directius i de responsabilitat.
Seguidament, hi va intervenir Mercè Mullor, mare de tres fills i consellera delegada d’un grup industrial de més de 3.000 persones. La ponent va destacar la importància decisiva del suport del seu marit en la seva vida professional: “Ell, en un moment determinat, va optar per sumar-s’hi. Va voler treballar amb mi i impulsar conjuntament l’empresa familiar”.
La tercera d’explicar la seva experiència va ser la sòcia fundadora de Compas, Àngels Roqueta. Amb més de 25 anys d’experiència en consultoria empresarial en l’àrea d’Inversió i consellera independent al Bank Degroof Petercam Espanya i a L’ARSA (Abadia de Montserrat), va assenyalar que “la presència de dones en el sector bancari ha anat en augment i ha canviat el panorama d’aquest sector”.
L’última ponent que va parlar va ser Montserrat Gispert Bosch. Mare d’una filla i executiva en àmbits tradicionalment masculins. Durant el seu discurs va recordar els seus catorze anys al capdavant de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i nou al capdavant de la Fundació del Banc d’Aliments de Barcelona. En ambdues entitats va pertànyer a diferents comitès, consells i organismes públics, tant d’àmbit nacional, europeu, com internacional. Segons va explicar: “Vaig poder fer-me un lloc en un entorn difícil que, no obstant, va comprendre la meva decisió d’abandonar aquests càrrecs quan vaig decidir fer una aturada professional per atendre la meva filla. A més, vaig decidir fer una oposició i actualment sóc experta en qüestions jurídiques i legals relatives als recursos humans a la Universitat Autònoma de Barcelona, que dona servei a 6.500 professionals funcionaris i laborals. Ha estat un repte apassionant assumir l’encàrrec de la posada en marxa de l’Àrea de Planificació i Organització de la Universitat. L’oportunitat d’assessorar i ajudar a decidir des d’un treball rigorós sobre temes complicats és, per a mi, una font contínua de satisfacció”.
