Sota el títol “Què puc fer jo davant de la crisi climàtica i sanitària?”, la taula rodona virtual ha reunit tres ponents de perfils professionals diversos per reflexionar i debatre de quina manera ens ha afectat l’arribada de la COVID-19 en un context de crisi climàtica.
L’Oficina de Cooperació i Desenvolupament Sostenible de UIC Barcelona ha organitzat la dotzena edició del Taller Transversal de Sostenibilitat, un acte que s’ha desenvolupat en el context de la Setmana de la Ciència. El Taller ha estat compost per activitats que tenien com a objectiu no només reflexionar i analitzar la situació actual de pandèmia i crisi climàtica, sinó també buscar solucions i fomentar les aliances per protegir tant la natura com la salut.
Per una banda, a la setmana del Taller Transversal de Sostenibilitat alumnes de grau de la Universitat han estat els protagonistes, ja que s’han organitzat sessions virtuals en què els estudiants han presentat els seus projectes de recerca vinculats amb la temàtica de la setmana: cuidar el planeta en les crisis climàtica i sanitària.
Davant de diferents membres del jurat, enguany, s’han presentat un total de 63 projectes, d’entre els quals 54 han estat pòsters científics i 15 tallers pràctics d’alumnes de graus i postgrau d’estudis com Arquitectura, ADE, Comunicació, Humanitats, Educació Infantil i Educació Primària. Aquestes dades representen un total de 231 estudiants de UIC Barcelona que han reflexionat sobre com es pot cuidar el planeta en l’actual crisi climàtica i sanitària.
Per altra banda, l’altra activitat també organitzada virtualment en el marc del Taller Transversal de Sostenibilitat ha estat la taula rodona “Què puc fer jo davant de la crisi climàtica i sanitària?”, un diàleg entre experts de diferents disciplines sobre com està afectant la pandèmia en l’actualitat amb relació a aspectes lligats als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.
Amb la directora de l’Oficina de Cooperació i Desenvolupament Sostenible de la Universitat, Sílvia Albareda, com a moderadora, els ponents han reflexionat sobre diferents ODS, però en concret s’ha parlat dels objectius número 3, 15 i 17: garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats (ODS 3), protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar l’acidificació dels oceans, i aturar la pèrdua de la biodiversitat (ODS 15) i enfortir els mitjans per implementar i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible (ODS 17).
Antonio Cerrillo, periodista ambiental del diari La Vanguardia i autor del llibre Emergencia climática. Escenarios del calentamiento y sus efectos en España, ha iniciat la seva ponència posant sobre la taula que “les pandèmies emergiran amb més freqüència en el futur, també s’expandiran més ràpidament, causaran més mal a l’economia mundial i afectaran moltes més persones que la COVID-19”. Això realment pot succeir tret que “la humanitat abordi un canvi transformador per afrontar les malalties infeccioses i modifiqui les seves relacions amb la naturalesa”, detalla Cerrillo.
En aquest sentit, els experts destaquen que “escapar de l’era de les pandèmies” sí que es possible, però el periodista ha argumentat que “fa falta una canvi radical per situar el focus de l’atenció en la prevenció i no esperar que arribin les vacunes”.
En aquest mateixa línia, el ponent ha mencionat un informe publicat per la Plataforma Intergovernamental de Ciència i Política sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES), del panell d’experts en biodiversitat de l’ONU. El document, segons ha indicat Cerrillo, demana que “es freni la desforestació i el comerç de fauna salvatge, que s’aturin les invasions d’enclavaments naturals que són focus dels coronavirus i pretén crear una associació intergovernamental sobre salut i comerç per reduir les malalties zoonòtiques (malalties infeccioses transmeses per animals no humans als humans) amb participació del sistema de les Nacions Unides”.
També hi ha participat com a ponent Garazi Sánchez, surfista professional i dues vegades campiona d’Espanya en aquest esport. D’acord amb la presentació i les opinions del periodista de La Vanguardia, Sánchez ha explicat que arran d’una experiència personal, concretament d’un accident produït mentre entrenava, la seva visió i percepció sobre la conservació i l’estat dels oceans va canviar.
Va passar un any sense surfejar fins a estar del tot recuperada de la lesió i durant aquest temps va rodar i coproduir un curtmetratge documental titulat Vergüenza, en el qual explica que, tot i passar gran part de la seva vida al mar, poc en sabia dels oceans i del seu estat de deteriorament. De fet, i segons ha expressat Garazi Sánchez, va voler gravar el documental per explicar “la vergonya que sentia” quan va veure com influïa el seu comportament en la destrucció dels oceans: “tots els meus viatges en avió arreu del món, la meva desena de samarretes, els plàstics que veia quan surfejava i que no recollia...”.
Per la seva banda, la tercera ponent de la taula rodona, Pastora Martínez, vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC i coordinadora de la Comissió Interuniversitària per a la implementació de l’Agenda 2030 a les universitats catalanes, ha parlat sobre com està afectant la pandèmia en la implementació dels ODS a la universitat, què es pot aprendre d’aquesta tràgica situació que estem vivint i com podem contribuir a l’assoliment dels ODS a la universitat i des de la universitat.
En aquest sentit, Martínez ha afirmat que “les universitats tenim un rol molt important en la formació de la ciutadania” i que, per tant, “quant a transformació social, hem d’entendre quina és la nostra capacitat d’acció i influència en la societat”. Això no obstant, “les institucions universitàries s’han vist molt afectades per la pandèmia. I és que es tracta d’una crisi que ha afectat a tothom, a tots els sectors, i que encara no se sap ben bé quin impacte real tindrà en un futur”, ha exposat la ponent.
Respecte de l’assoliment dels ODS a les universitats catalanes, “totes les institucions fa molt temps que treballem en l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible que les Nacions Unides va aprovar ara fa cinc anys, abans de la COVID-19” i, segons explica Pastora Martínez, “aquest document ja anticipava l’actual pandèmia. De fet, dintre de les metes vinculades amb l’objectiu número 3 es tracten les malalties infeccioses i ja existien articles publicats deu anys enrere d’experts investigadors que indiquen que la pèrdua de biodiversitat podia generar la creació de pandèmies i malalties infeccioses noves”. Així, doncs, l’Agenda 2030 és un document de vital importància “per tenir clars quins són els grans reptes actuals”, ha conclòs Martínez.