El 17 d'octubre passat es va celebrar a Brussel·les, en el marc de les activitats organitzades per l'oficina europea Crue-CRUP, i en col·laboració amb la Direcció General de Recerca de la Comissió Europea, el seminari «Quin futur volen les dones científiques?». A la jornada es van abordar de forma transversal les qüestions de gènere en els programes de recerca i innovació, així com l'estratègia de la Comissió Europea per fomentar l'equilibri de gènere en els equips d'investigació. 

Va assistir-hi la secretària d'Estat d'R+D+I, Carmen Vela, i la seva homòloga portuguesa, la secretària d'Estat de Ciència, Tecnologia i Educació superior, Fernanda Rotllo. Així mateix, també hi va haver la participació del gabinet del comissari Moedas, amb l’eurodiputada, la senyora Soledad Cabezón i amb la directora general de pressupostos de la Comissió Europea, la senyora Nadia Calviño, entre d'altres responsables de recerca i polítiques de gènere de la Comissió Europea. 

Centrant-se a Espanya, Carmen Vela va destacar que «estem en mitjanes lleugerament per sobre de la mitjana europea en àrees com les publicacions en Ciències de la Vida i en Ciències Socials, segons el Gender Equality Index, i una mica per sobre de la mitjana en valors com el treball, poder o salut. Les investigadores són el 39% del total, gairebé en zona d'equilibri (40% -60%), i per sobre de la mitjana europea, que és el 33%. Però volem la igualtat. Encara que entren més alumnes homes que dones  a les universitats, i fins i tot són més les titulades que els titulats des de fa anys, no superem el sostre de vidre del 21% de catedràtiques. Quan s’ascendeix en la carrera professional les dones van caient, i no per tenir fills. Se'ns penalitza. És més, s'ha comprovat que la presència o no de dones als tribunals té un impacte directe, ja que per cada dona que falta en un tribunal, l'aspirant té un 14% menys de probabilitats». 

Quant a l'equilibri de gènere, la secretària d'Estat va insistir que «no és una qüestió només de percentatges. A Espanya, tots els projectes d'investigació que es sol·liciten han d'explicar si tenen impacte de gènere. La col·laboració de tothom és molt important. Hem de fer bona ciència, que resolgui els problemes dels ciutadans, i no en farem si els temes de gènere no estan implementats». I va acabar Carmen Vela amb una cita de Concepción Arenal: «Totes les coses són impossibles mentre ho semblen». 

De l'èxit de les dones en l'obtenció de projectes de recerca, el president de l'European Research Council, Jean Pierre Bourguignon, va donar la dada següent: «La taxa d'èxit, d'un 40%, va ser superior a la del 2017 en les dones en Ciències de la Vida, Física, Enginyeria, Ciències Socials i Humanitats». 

Per la seva banda, la directora general per a pressupostos de la Comissió Europea, Nadia Calviño, ha destacat que «la igualtat de gènere ha d'estar integrada dins de totes les decisions polítiques. No com un únic programa sinó com a principis inspiradors. Volem generalització, continuar insistint en la igualtat de gènere en totes les polítiques. No volem un programa específic per al gènere». 

La cap d'unitat de la Direcció General de Recerca de la Comissió Europea, Ana Arana, es va encarregar de donar a les qüestions de gènere una perspectiva «no només de justícia social, sinó també econòmica» i, per la qual cosa, va remarcar que «està demostrat en el sector privat que quan s'integren les qüestions de gènere, milloren els resultats. I en el camp de la investigació s'està veient el mateix. Convé no oblidar que les dones són més del 50% de la població; no es pot renunciar a aquest potencial». 

La rectora de la Universitat de Granada, Pilar Aranda, es va mostrar optimista respecte al futur. I va destacar que moltes de les qüestions de gènere estan reflectides en el Programa Marc 9. «Encara recordo com els nostres companys reien a Espanya quan havien de respondre la pregunta de si el seu projecte tenia integrada la qüestió de gènere. Hem avançat, però hem de continuar amb la política de discriminació positiva. El 2015 jo era l'única rectora, ara hi ha quatre rectores a la universitat pública i set a la universitat privada. I jo insisteixo als meus companys rectors que facin més visibles  aquestes dones que ara tenen de vicerectores, de deganes o de directores de departament». 

Va tancar la jornada la rectora de la Universitat d'Évora (Portugal) subratllant que «només s'aconseguirà integrar la qüestió de gènere si en continuem debatent . Continuo dient que les dones s'espanten més ràpid i que els homes tenen més capacitat de lideratge. Però nosaltres tenim una capacitat diferent quan aprofitem tot el nostre potencial. La societat ha d'investigar per si mateixa i ha d'aprofitar tot el seu potencial sense relegar les dones. És en benefici de tothom, no només de les dones».