La Xarxa Vives d’Universitats i la Fundació Pere Tarrés han presentat avui el resultats de la recerca “Formació universitària sènior. Informe sobre l’impacte social en l’estudiantat”. L’estudi s’ha realitzat entre l’alumnat dels programes universitaris sèniors de disset universitats de la Xarxa Vives, que tenen per objectiu promoure l’envelliment actiu, garantir el dret a una educació per a tothom en totes les etapes de la vida, millorar la qualitat de vida de la gent gran i facilitar que aquest col·lectiu segueixi sent un agent actiu i participant de la societat. L’alumnat sènior representa al voltant del 6 % de la població universitària. Es tracta d’un col·lectiu encara més feminitzat que el de l’estudiantat de grau i màster, atès que el 67 % són dones. Vuit de cada deu tenen estudis previs: el 62,4 % ha cursat estudis universitaris, mentre que el 24,8 %, estudis secundaris. Pel que fa a l’edat, més de la meitat té entre els 60 i els 69 anys (52,6 %), una proporció que augmenta fins al 88,7 % si hi sumem el grup d’entre 70 i 79 anys. L’edat mitjana se situa en els 68 anys.

En el cas de UIC Barcelona, els programes universitaris sèniors s’imparteixen a través del Campus de l’Experiència. L’alumnat d’aquests programes suposa l’1,3 % de la població universitària d’aquesta institució.

Els resultats de la recerca demostren que la formació universitària sènior impacta positivament en la salut física i psíquica i en el benestar general de l’alumnat que cursa aquests estudis. Com més anys fa que una persona està matriculada en un programa de formació universitària sènior, més beneficis hi percep, sobretot en termes de salut i relacions socials. En aquest sentit, els enquestats reconeixen que cursar estudis a la universitat els ajuda a vèncer temors i complexos, reduir sentiments d’ansietat o depressius, superar situacions vitals traumàtiques (viduïtat, malaltia o pèrdua d’algun familiar), millorar la seva capacitat intel·lectual i de memòria, ser més tolerants i humils, més receptius a aprendre a fer servir les TIC, i a incrementar les relacions amb l’entorn més proper. A més a més, cursar programes universitaris sèniors es relaciona amb un augment de l’activitat cultural de l’estudiant (com anar a museus, teatres o cinemes), la qual cosa incrementa els seus coneixements i els permet participar en converses de manera més fluïda i segura, així com tenir una visió de l’entorn més crítica i àmplia que l’obtinguda al llarg de la trajectòria vital, segons l’estudi.

La recerca també evidencia els efectes positius que els programes universitaris sèniors tenen en col·lectius específics, com les dones, l’alumnat de més edat, o aquell amb poca formació prèvia. En concret, les dones participants en l’estudi reconeixen que els campus universitaris esdevenen espais que les alliberen dels mandats de gènere imposats tradicionalment (com la cura de fills i nets i de la llar) i que milloren molt significativament la seva autoestima i autoreconeixement. La recerca reflecteix també que en el grup de persones que únicament tenen estudis primaris, el percentatge de dones dobla (69,2 %) el d’homes (30,8 %), motiu pel qual es fa necessari aplicar la perspectiva de gènere en divulgar aquests programes entre la població sènior.

Juntament amb el col·lectiu femení, les persones més grans de 76 anys perceben també més beneficis associats al fet d’anar a la universitat. L’establiment de rutines i obligacions socials per assistir a classe té per aquest alumnat un efecte d’agenda-teràpia que els permet tornar a connectar amb l’exterior, a implicar-se socialment, i així evitar l’aïllament, la solitud, i els obliga a mantenir una imatge social i a no descuidar-se. Com indica l’informe, aquestes generacions solen tenir un nivell formatiu inferior i per això viuen l’inici dels estudis universitaris amb il·lusió, com una oportunitat per superar-se, sentir-se útils i recuperar el temps perdut. Tanmateix, és en aquest sector de la població que més es beneficia de la formació universitària on sembla que aquests programes formatius arriben menys, atès que només dos de cada deu són persones sense estudis o amb estudis primaris, mentre que sis de cada deu tenen estudis universitaris previs. En aquest sentit, les autores de l’informe reclamen més suport per part de les administracions públiques amb l’objectiu de fer arribar els programes sènior a tota la ciutadania i, especialment, al perfil de persones grans amb menys nivell acadèmic i a les dones, que són els col·lectius que més se’n beneficien.

Els resultats fets públics avui han fet incidència també en els efectes que la pandèmia ha tingut en el col·lectiu sènior. La crisi sanitària ha comportat el trencament de les rutines i la pèrdua de relacions, la qual cosa ha tingut conseqüències negatives tant en l’estat d’ànim com en la mateixa cura personal de l’estudiantat. La migració a un sistema de formació en línia ha estat estressant per a molts en un primer moment. Per a d’altres, les sessions telepresencials han comportat dèficit d’atenció. No obstant això, la majoria reconeix que poder seguir cursant els programes formatius ha augmentat la seva motivació per l’estudi durant una època molt complicada i ha esdevingut una oportunitat per aprofundir en les noves tecnologies.

“Formació universitària sènior. Informe sobre l’impacte social en l’estudiantat” ha estat coordinat pel Grup de Treball de Programes Sènior de la Xarxa Vives (que integra els responsables d’aquestes unitats a les universitats) i dirigit per Montserrat Garcia-Oliva, de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull. La formació universitària sènior és impartida per uns 2.000 docents (que suposa el 6 % del PDI) a disset universitats de la Xarxa Vives i 78 seus universitàries distribuïdes arreu del territori, amb l’objectiu de descentralitzar l’activitat acadèmica i apropar la formació als llocs de residència del col·lectiu sènior.