Els processos computacionals en disseny permeten a l’arquitecte abordar geometries complexes des de noves perspectives. És la conclusió principal de “Diseño inverso para superficies doblemente regladas: aproximación geométrica y optimización del hypar de la Iglesia de Nuestra Señora del Valle” que els professors de UIC Barcelona School of Architecture Diego Navarro-Mateu, Oriol Carrasco i Ana Cocho-Bermejo acaben de publicar en la revista indexada Dearq Journal.

“L’aplicació de la computació en arquitectura ha possibilitat entendre les superfícies complexes del projecte arquitectònic d’una manera més pràctica, experimental i intuïtiva perquè prioritza les qualitats geomètriques per sobre de les regles teòriques i matemàtiques. A més a més, les disciplines del dibuix i de la geometria són molt més naturals per a l’arquitecte”, afirmen els investigadors.

L’estudi planteja com a cas pràctic la reconstrucció del hypar (paraboloide hiperbòlic) que compon l’Església de La nostra Senyora de la Vall, obra de Fray Coello de Portugal, un dels col·laboradors més estrets de l’arquitecte espanyol-mexicà Félix Candela. A través d’una metodologia de reverse engineering/design (disseny invers) basada en l’ús d’algorismes genètics, la recerca reconstrueix les incògnites de la coberta del temple, i revela així la geometria generadora que havia quedat oculta a causa de l’absència de documentació.

“Aquest cas d’estudi suposa el primer pas per a millores substancials en la racionalització de superfícies per disseny invers. Les evidents virtuts estructurals i constructives de les superfícies reglades exposades per arquitectes com Félix Candela poden aplicar-se ara, de manera exponencial, a través de la computació”, conclouen.