17/12/2020

Un estudi mostra que el fum residual del tabac també pot ser un risc per a la salut

Liderat pels epidemiòlegs José M. Martínez-Sánchez i Cristina Lidón-Moyano, es tracta del primer estudi que utilitza biomarcadors per quantificar els nivells de cotinina en la saliva de les persones exposades als residus que el tabac deixa en l’ambient i en les superfícies de la llar després de fumar

Els residus que queden en l’ambient i en les superfícies interiors a causa del fum del tabac també podrien ser perjudicials per a la salut, segons un estudi liderat per José M. Martínez-Sánchez i Cristina Lidón-Moyano, membres del Grup d’Avaluació de Determinants de Salut i Polítiques Sanitàries de UIC Barcelona, juntament amb investigadors de l’Institut Català d’Oncologia (ICO L’Hospitalet de Llobregat) i de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

L’estudi, publicat recentment en la revista Environmental Research, ha conclòs que les persones exposades exclusivament al fum residual del tabac a la llar podrien presenten nivells de cotinina quantificables en la saliva. La cotinina és una substància química que produeix el cos després d’haver estat exposat a la nicotina.

A més a més, segons l’estudi, no s’han trobat diferències en els nivells de cotinina entre les persones exposades al fum de segona mà —aquell que s’inspira en estar prop d’algú que fuma— i al residual del tabac. Per això, “l’exposició al fum residual del tabac, que conté més de 250 productes químics, podria ser un risc per a la salut comparable a l’exposició al fum de segona mà, que ha estat qualificat com a cancerigen de tipus I per l’Agència Internacional de Recerca en Càncer”, explica Lidón-Moyano, autora principal de l’estudi.

Encara que consideren que es necessiten més estudis per determinar “els efectes perjudicials per a la salut” que pot suposar el fum residual del tabac, Martínez-Sánchez, investigador principal de l’estudi, ha destacat que el risc d’aquest fum “és més gran especialment per als nens petits a causa de comportaments específics com, per exemple, gatejar o posar-se objectes a la boca, i per als animals”.

Tots dos investigadors han destacat la importància d’aquest estudi, ja que fins al moment la majoria de treballs de recerca s’han centrat en els components i concentracions que persisteixen en les superfícies després d’haver fumat, però hi ha molt poca literatura que utilitzi biomarcadors per quantificar objectivament l’exposició al fum residual del tabac en individus.

Estudi complet: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33129855/