- Més vistos
- Darrera visualització
Un informe en el qual participa UIC Barcelona aprofundeix en l'estratègia per aconseguir un model urbà més sostenible i resilient per a l'àrea metropolitana de Barcelona
El professor Lorenzo Chelleri exerceix de coordinador científic del document, impulsat per la Fundació Catalunya Europa en el marc del projecte Re-City
El 17 de desembre va tenir lloc la presentació de l'informe “El canvi climàtic a l'àrea metropolitana de Barcelona, cap a un model urbà més sostenible i resilient”, elaborat per la Fundació Catalunya Europa dins del projecte Re-City. L'acte de presentació va continuar amb un col·loqui moderat pel professor de UIC Barcelona School of Architecture Lorenzo Chelleri, que també va exercir de coordinador científic de l'informe. En el col·loqui van participar Isabelle Anguelovski, investigadora ICREA i directora del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability, i Antonio Turiel, investigador científic del CSIC a l'Institut de Ciències del Mar. Tots tres van aprofundir en la necessitat d'alinear les respostes a la crisi de la COVID-19 amb els reptes de transformació urbana derivats de l'emergència climàtica sobre la base dels resultats de l'informe, que analitza fins a cinquanta indicadors que tenen en compte els impactes del canvi climàtic i l'adaptació i mitigació a l'àrea metropolitana de Barcelona i els municipis que la integren.
L'informe constata, per exemple, l'augment de la freqüència de les onades de calor, que s'han convertit ja en un fenomen anual per a alguns municipis des de l'any 2015. Quant a la qualitat de l'aire, els nivells de contaminació atmosfèrics a tota l'àrea metropolitana de Barcelona estan encara per sobre dels nivells acceptats per l'Organització Mundial de la Salut.
El document reflecteix una tendència positiva relacionada amb el consum d'electricitat i la producció de residus. Malgrat que la població de l'àrea metropolitana continua augmentant, aquests dos indicadors estan disminuint, si bé, aquesta tendència a la baixa comença a estancar-se o fins i tot a invertir-se. Un altre aspecte positiu està relacionat amb la mobilitat urbana. Avui, l'àrea metropolitana té com a mitjà de transport més estès el transport actiu caminant, que fa servir gairebé la meitat de la població. També destaca l'evolució positiva en l'ús de la bicicleta, que és el mitjà de transport que ha tingut més creixement relatiu en els últims anys. Malgrat tot, aproximadament un quart de la població continua fent servir el vehicle privat.
L'informe conclou que l'àrea metropolitana de Barcelona està encara lluny d'aconseguir els objectius marcats a escala regional, nacional i europea per a la reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i del consum energètic. En aquest sentit, el document dibuixa una estratègia basada en dades suficients i fiables que permetin optimitzar les polítiques d'adaptació i mitigació del canvi climàtic en aquests municipis, amb la redistribució de competències i recursos i la identificació de a quines parts del territori és més necessari intervenir-hi.