Universitat Internacional de Catalunya

Empresa

Empresa
6
10075
3
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Professorat


Cal concertar cita prèviament a través del correu electrònic.

frobert@uic.es

 

 

 

Presentació

Empresa és una assignatura obligatòria de 6 crèdits ECTS, que s'imparteix en el semestre 5 del Grau en Periodisme. Aquesta assignatura vol proporcionar una visió teórico-pràctica de l’empresa informativa en els seus diferents nivells i el seu entorn.

L’objectiu és que els alumnes coneguin l’estructura i l’organització de l’empresa, per facultar-ne la integració futura com a professional, en autoocupació o exercint-hi càrrecs de direcció.

Requisits previs

Aquesta assignatura no necessita requisits previs.

Objectius

  • Entendre els fonaments de l’empresa informativa.
  • Conèixer els factors externs i interns que condicionen la creació i gestió de les empreses informatives.
  • Identificar les tipologies d’empreses periodístiques, adquirint els coneixements necessaris per interpretar les diferències en l’organització dels tres nivells en què es classifiquen.
  • Comprendre les singularitats de la gestió dels recursos humans i tècnics per a la posada al mercat de la informació com a objecte amb valor econòmic.
  • Identificar les tendències innovadores de l’entorn empresarial informatiu.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 09 CG - Capacitat per innovar
  • 13 CG - Esperit positiu i emprenedor
  • 14 CE - Capacitat de planificar recursos tècnics i humans
  • 19 CE - Capacitat d'elaborar un pressupost d'un projecte periodístic
  • 20 CE - Capacitat de planificar i executar projectes periodístics
  • 23 CE - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de l'empresa informativa
  • 33 CE - Coneixement i domini dels sistemes de finançament dels diferents mitjans de comunicació

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • Tenir una visió global del món de l’empresa i específicament de l’empresa informativa.
  • Entendre els factors que intervenen en l’elaboració dels productes informatius.
  • Ser capaços de planificar els recursos necessaris per a executar projectes periodístics
  • Conèixer les estratègies que guien la indústria informativa, des de les grans corporacions multimèdia fins als emprenedors que posen en marxa el seu projecte.
  • Seguir les tendències innovadores en l’àmbit de l’empresa informativa.

Continguts

L'assignatura aborda l'activitat de les empreses informatives amb una aproximació teòrico-pràctica, focalitzant l'atenció tant en el seu àmbit extern com intern. Es descriuen els motors de canvi que obliguen aquestes empreses a la seva adaptació permanent, modificant tant les seves estratègies com la seva estructura de gestió, que són objecte d'estudi en aquest curs.  

1. Introducció 

  • Nocions generals d'empresa i empresari. Emprenedoria
  • Origen de les empreses informatives
  • Factors que intervenen en el seu desenvolupament
  • Tipologia

2. Empresa Informativa

  • Definició i característiques
  • Titularitat, forma jurídica
  • Aplicació a l'àmbit de la informació
  • La digitalització i el efectes en les empreses informatives

3. L'entorn. Anàlisi PESTEL

  • La regulació. El finançament. El nou entorn multimèdia. La convergència tecnològica i empresarial.
  • Condicionants interns. Titularitat (pública o privada). Cultura empresarial. Objectius socials. Volum.
  • La disrupció digital i els seus efectes
  • Empreses de premsa, empreses de ràdio, empreses de televisió. El nou paradigma digital
  • Exemples i estudi de cas 

4. La gestió de les empreses informatives

  • Organització i estructura de gestió: visió dels organigrames i els departaments. Teories i criteris d'aplicació.
  • El finançament
  • Els recursos humans: la gestió del talent i les persones
  • L'enfocament al mercat: l'anàlisi, la producció, la comercialització.
  • Un cas concret: la producció televisiva

5. Estratègies

  • Les forces del mercat
  • La cadena de valor
  • Estratègies i aplicació: àmbit local; nacional i transnacional
  • Anàlisi de grups de comunicació


6. El nou mercat laboral

  • Condicionants. Estat actual i perspectives
  • Autocupació del periodista, tipologia d'empreses
  • Nou serveis, innovació, eines i recursos
  • Detecció d'oportunitats en el mercat informatiu. Eines, recursos i metodologia


7. Seminaris

  • Introducció a la comptabilitat: anàlisi d'estats financers
  • Gestió financera: aplicació a les empreses informatives
  • Direcció estratègica: gestió del talent; gestió dels recursos en competència; gestió de la complexitat
  • Estudi de casos: empreses i corporacions
  • Treball final: anàlisi de l'evolució, estratègies i estats financers d'una empresa informativa
 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 2,0
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 0,6
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 1,2
Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc. 0,8
Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). 0,6
Labs: grups de treball en els quals es combina la teoria i la pràctica. En ells l'objectiu no consisteix tant a exercitar tècniques ja conegudes, sinó a fer avançar tant la teoria com la tècnica. Els labs culminaran també en un producte professional o semiprofessional, si bé aquesta vegada de caràcter necessàriament innovador (resultat de la combinació de reflexions o lectures innovadores dels mitjans i la realitat social). 0.8

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Les diferents activitats d'aprenentatge estan plantejades amb la finalitat d'assolir els objectius i les competències exposades prèviament. Per tal d'avaluar-ne la consecució, s'estableixen els criteris següents:

  • Examen sobre els continguts teòrics i bibliografía (50% de la nota final)
  • Activitats pràctiques (40% de la nota final)
  • Participació a classe (10%)

Cal aprovar tant l'AC com l'examen per fer la mitjana. 

Pel que fa a la segona convocatòria i següents, s'estableix un percentatge de 50% pràctica i 50% examen. S'assignaran noves pràctiques equivalents a la càrrega lectiva del 50% de l'assignatura, que seran exclusivament individuals.

D'acord amb la normativa de la facultat, l'avaluació tindrà sempre una primera part de revisió ortogràfica. Caldrà superar aquest nivell per poder aprovar l'examen o la pràctica corresponent. S'observarà rigorosament la normativa de la facultad en els casos de plagi i utilització fraudulenta de la IA.

Bibliografia i recursos

BIBLIOGRAFIA ESSENCIAL

Artero-Muñoz, J.P., Zugasti, R., & Hernánez-Corchete, S. (2021). Media Concentration in Spain: National, sectorial, and regional groups. Estudios sobre el Mensaje Periodístico 27 (3), 765-777.

Cerezo, Pepe (2022). Deconstruyendo los medios. Córdoba: Arcopress.

Cunningham, S.; Flew, T.; Swift,A. (2015). Media Economics. Londres. Palgrave.

Galán, J., Aguado, G., Caro, F.J. y Manfredi, J.L. (2017), Empresa informativa XXI. Planificación estratégica. Madrid: Editorial Síntesis.

Mora-Figueroa, B. (2009), El mercado global de la comunicación. Pamplona: EUNSA. 

De Mateo Pérez, R., Bergés Saura, L. y Sabater Casals, M. (2009), Gestión de empresas de comunicación . Sevilla: Editorial Comunicación Social.

Díaz-Noci, Javier (2019). “Cómo los medios afrontan la crisis: retos, fracasos y oportunidades de la fractura
digital”. El profesional de la información, v. 28, n. 6, e280625.

García-Santamaría, J.V. (2016), Los grupos multimedia españoles. Análisis y estrategias. Barcelona. UOC 

García-Santamaría, J. V. y Pérez-Serrano, M. J. (2020). Grupos de comunicación en España: madurez y profundas transformaciones en un final de ciclo. Palabra Clave, 23(4), e2345. https://doi.org/10.5294/pacla.2020.23.4.5

Hesmondhalgh, D. (2019), The cultural industries, 4th. Ed. Los Angeles. SAGE. 

Legorburu Hortelano, J.M. (Coord.) 2013. Modelos de convergencia de medios en España I. Madrid: CEU Ediciones

Medina Laverón, M. (2011), Estructura y gestión de empresas audiovisuales . Pamplona: EUNSA 

Nafría, I. (2017), La reinvención del The New York Times. Austin. Centro Knight para el periodismo en las Américas de la Universidad de Texas

Pérez-Serrano, M., García Santamaría, J., y Rodríguez Pallares, M. (2021). La prensa regional en España: análisis y prospectiva económica y editorial. Historia y Comunicación Social26(1), 181-190. https://doi.org/10.5209/hics.75707

Salaverría, R; Martínez-Costa, P.(coordinadores) (2021). Medios nativos digitales en España. Caracterización y tendencias (2021). Comunicación Social Ediciones y Publicaciones. http://espejodemonografias.comunicacionsocial.es/issue/view/425

Scolari, C. A. (2024). Sobre la evolución de los medios: Emergencia, adaptación y supervivencia. Ampersand.

Yuste, B. y Cabrera, M. (2014), Emprender en periodismo. Barcelona. Editorial UOC

 

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Anderson, S.; Waldfogel, J.; Stromberg, D. (Eds.-). Handbook of media economics. Vols I & II. Amsterdam: North-Holland.

ARNAL LOSILLA, JOSÉ CARLOS (Ed.) 2003. Creación de empresa: los mejores textos. Barcelona: Ariel. 

ARNANZ, CARLOS M. 2002. Negocios de televisión. Barcelona: GEDISA. 

ARRESE, ANGEL (Coord.) 2003. Empresa informativa y mercados de la comunicación. Pamplona, EUNSA.

BUSTAMANTE, ENRIQUE. (2004). La televisión económica. Barcelona: GEDISA. 

CAC (2009). Quaderns del CAC. 31.32. Convergència tecnològica i audiovisual. Barcelona.

CAMPA PLANAS, F. (2009), Guía práctica para la creación de empresas. Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili.

COLOM, RAMON. 2006. La indústria de la televisió. Barcelona: Editorial UOC.

CUBELLS, MARIOLA. 2006. ¿Quién cocina la televisión que vemos? Barcelona: Carroggio. 

DIVERSOS AUTORES. “Tiempos de incertidumbre para los medios de comunicación. Debates del curso 2008/2009.” 2009. Madrid: Nueva Economía Fórum. Foro de la Nueva Comunicación.

HENDRICKS, JOHN ALLEN. 2011. The twenty-first-century media industry. Lanham: Lexington Books.

NIETO, A.; IGLESIAS, F. 1993. Empresa informativa. Barcelona: Ariel. Ariel Comunicación

OSTERWALDER, A. (2011), Generación de modelos de negocio. Barcelona: Deusto.

POBLACIÓN J.I. ; GARCÍA-ALONSO, P. (1997) “Organización y gestión de las empresas informativas” MADRID: CIE. 

RUIZ GONZÁLEZ,M. (2001), Dirección de la empresa informativa. Madrid: Paraninfo. 

SALAVERRIA, RAMON; NEGREDO, SAMUEL. 2008 Periodismo integrado. Convergencia de medios y reorganización de redacciones. Barcelona: Editorial Sol 90.

SANCHEZ-TABERNERO, ALFONSO. (2000), Dirección estratégica de empresas de comunicación. Madrid: Cátedra.

Material didàctic