Universitat Internacional de Catalunya

Grans Obres de la Història de l'art

Grans Obres de la Història de l'art
6
12300
3
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès

Professorat


Dra. URBANO LORENTE, Judith - jurbano@uic.es

A convenir amb els professors

Presentació

L’assignatura de Grans Obres de la Història de l’Art és una matèria de 6 crèdits que s’imparteix al primer semestre del 3r curs del Grau en Humanitats i Estudis Culturals. Pertany a l’àrea de coneixement d’Història de l’Art.

Al llarg d’aquesta assignatura es realitzarà un recorregut cronològic per les grans obres de la Història de l’Art des de les civilitzacions antigues fins el món contemporani. A partir d’una selecció d’obres mestres de cada període històric s’analitzarà la peça des del punt de vista estilístic, iconogràfic, de la tècnica artística o del procés constructiu, a més d’estudiar aspectes lligats a l’encàrrec de la mateixa com el coneixement del promotor i de l’artista i, lògicament, es comentaran les principals fonts documentals i bibliogràfiques. L’estudi de cada obra es posarà en relació amb el context històric i artístic del moment, fet que ajudarà a emmarcar-la en les coordenades de temps i espai que ajudaran a obtenir un coneixement global i coherent de la mateixa.


Requisits previs

Es recomana haver cursat Cultura Antiga, Cultura Medieval, Cultura Moderna i Cultura Contemporània.

Objectius

- Assolir un coneixement de la Història de l’Art i dels corrents i moviments artístics a partir de l’anàlisi d’algunes de les seves obres mestres.

- Saber analitzar i comentar obres d’art ja siguin d'arquitectura, escultura, pintura, miniatures, orfebreria o altres peces singulars.

- Iniciar als estudiants en la recerca a partir de l’ús de fonts i bibliografia especialitzada


Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CN01 - L’estudiantat serà capaç d’analitzar i interpretar imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació en el context de les disciplines humanístiques.
  • CN03 - L’estudiantat serà capaç d’establir relacions entre els conceptes de patrimoni, territori i identitat cultural.
  • CP02 - L’estudiantat serà capaç de gestionar projectes culturals enfocats en la preservació i conservació del patrimoni, mitjançant una correcta planificació prèvia.
  • CP03 - L’estudiantat serà capaç de dissenyar recursos educatius que fomentin la comprensió i valoració del patrimoni i la identitat cultural, mitjançant l’aplicació de metodologies innovadores i efectives.
  • CP04 - L’estudiantat serà capaç d’incentivar la visibilitat de la cultura com a recurs en institucions, mercats, indústries i empreses.
  • CP05 - L’estudiantat serà capaç d’analitzar les estructures socioculturals, històriques i artístiques, des del respecte pels drets fonamentals d’igualtat entre homes i dones, utilitzant un llenguatge que eviti l’androcentrisme i els estereotips.
  • HB11 - L’alumnat serà capaç d’analitzar críticament les manifestacions culturals i artístiques, a partir de la comprensió del seu context històric, per al desenvolupament d’una perspectiva intercultural i una comprensió profunda del món contemporani.
  • HB14 - L’estudiantat serà capaç d’avaluar críticament produccions culturals i humanístiques.
  • HB15 - L’estudiantat serà capaç d’analitzar aquells elements que conformen el patrimoni cultural.
  • HB18 - L’estudiantat podrà presentar els resultats de la seva recerca de manera narrativa, seguint els estàndards crítics de cada disciplina.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

L'estudiant,

8. Coneix i selecciona documentació específica sobre experiències culturals

Continguts

- Egipto: De la mastaba a les piràmides. La Revolució Amarniense.

- Mesopotàmia (Estela de Naram-Sim, Porta d’Ishtar, Gudea, Codi d’Hammurabi, Relleu de la lleona ferida).

- Foros Romans 1      

- Foros Romans 2      

- Pompeia i Herculà

- Santa Sofia de Constantinoble i l’arquitectura bizantina

- La renovatio carolingia: Aquisgrà i els grans escriptoris carolingis      

- Santiago de Compostela i les esglésies de peregrinació

- Pintura romànica catalana - MNAC

- Els púlpits italians de Duecento i Trecento: Nicola i Giovanni Pisano

- La pintura del Trecento italià: la Capella Scrovegni, Giotto (Pàdua)

- Gòtic internacional: Grans Hores Duc de Berry i el sepulcre comte de Borgonya

- Jan van Eyck: El matrimoni Arnolfini i el retaule de l’Anyell Místic

- El Bosco: El jardí de les delícies

- Capella Sixtina

- Sant Pere del Vaticà

- EXAMEN PARCIAL

- Miquel Àngel

- Carracci & Caravaggio

- Borromini vs Bernini

- Dones Artistes I

- Jacques-Louis David

- Dones Artistes II

- Historicisme i eclecticisme. John Ruskin, Augustus Pugin i William Morris. 

- Rodin i Camille Claudel

- Toulouse-Lautrec

- Picasso: Guernica

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Les classes combinaran els continguts teòrics amb l’anàlisi i el comentari de textos. La part teòrica estarà sempre acompanyada d'imatges i continguts visuals. La part pràctica consistirà en lectures de textos adients, de fonts de la història de l’art, articles de recerca i visites a museus. A més, l'alumne ha de fer dos treballs a l'aula.


Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L'avaluació consistirà en:

  1. Dos treballs a l'aula (15% i 20%)

  2. Dos exàmens parcials (30% cadascun)

  3. Assistència i participació (5%)

 

Per aprovar l’assignatura cal superar el treball i els dos exàmens. No es farà mitja amb notes inferior a un 5.

Per a puntuar els treballs es tindran en compte els següents criteris:

  1. Presentació formal del treball

  2. La recerca documental i bibliogràfica realitzada

  3. Anàlisi crític i la valoració personal

  4. Redacció i ortografia

 

Per a tenir en compte:

1. En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites i treballs, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.

El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: es baixarà 0,10 per falta d'ortografia o barbarisme en treballs i exàmens.

2. El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.

  • Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.

  • Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.

En el cas que el professorat detecti un treball plagiat o a un alumne copiant durant un examen, aquest ho comunicarà a la Junta de Facultat que emprendrà les mesures pertinents, entre les que s’inclourà l’obtenció automàtica d’una qualificació de 0.0 per aquella assignatura passant directament a la convocatòria següent.


Bibliografia i recursos

Cada tema tindrà la seva bibliografia específica que es donarà a l'inici de classe

 

 

Bibliografia


Egipte

Manniche, Lise (1997). El arte egipcio. Madrid: Alianza editorial.

Manley, B. (2018). Egyptian Art, Nova York: Thames&Hudson.

Stevenson Smith, W. (2000). Arte y arquitectura del Antiguo Egipto. Madrid: Cátedra. Manuales Arte Cátedra.

Wilkinson, Richard J. (2002). Los templos del Antiguo Egipto. Madrid: Destino.

Padró, Josep. (1996). Historia del Egipto faraónico. Madrid: Alianza Editorial.

 

Mesopotàmia

BAHRANI, Z (2016). Art of Mesopotamia, Nova York: Thames&Hudson

FRANCKFORT, Henry (1992). Arte y Arquitectura del Oriente Antiguo. Madrid: Cátedra

LÓPEZ GRANDE, María (1996). Arte egipcio y del Próximo Oriente. Madrid: Conocer el arte. Historia 16   OLAGUER, Fernando (1994). Historia del Arte del Próximo Oriente. Barcelona: Planeta   PARROT, André (1960). Sumer. Madrid: Aguilar

Pompeia i Herculà   BARRY, Joanne (2017). The Complete Pompei, London: Thames& Hudson

 

Santa Sofia de Constantinoble

Beckwith, J. (1997). Arte paleocristiano y bizantino. Madrid : Cátedra.

Egea, J. M. (2003). Relato de cómo se construyó Santa Sofía : Según la descripción de varios códices y autores. Granada : Centro de Estudios Bizantinos, Neogriegos y Chipriotas.

Krautheimer, R. (2009). Arquitectura paleocristiana y bizantina. Madrid : Cátedra. Mainstone, R. J. (Rowland J. . (1988). Hagia Sophia : architecture, structure, and liturgy of Justinian’s great church. London : Thames and Hudson.

Mango, C. (1975). Arquitectura bizantina. Madrid : Aguilar.

 

La capella palatina d’Aquisgran i l’art carolingi

Bango Torviso, I. (1989). El Prerrománico en Europa : de Carlomagno a los Otones. Madrid : Historia 16.

Braunfels, W., Arquitectura monacal en Occidente, Barcelona, 1975.

Caillet, J.-P. (2005). L’art carolingien. Paris : Flammarion.

Conant, K. J. (1987). Arquitectura carolingia y románica, 800-1200. Madrid : Cátedra.

Dodwell, C.R (1995). Artes pictóricas en Occidente, 800-1200. Madrid: Cátedra

webgrafia

Catedral d’Aquisgrà

https://www.aachenerdom.de/en/

 

Santiago de Compostel·la

Bango Torviso, Isidro (1994). "Las llamadas' iglesias de peregrinación o el arquetipo de un estilo". En:  El camino de Santiago: Camino de las Estrellas, Madrid, pág. 233-284.

Castiñeiras González, M. A. (2010). Compostela y Europa : la historia de Diego Gelmírez. Milano: Skira.

Yzquierdo Peiró, R., Castiñeiras, M. A., Valle Pérez, J. C., & Museo del Prado. (2016). Maestro Mateo en el Museo del Prado. [Madrid] : Museo Nacional del Prado.

Yarza Luaces, J. (1979). Arte y arquitectura en España 500-1250. Madrid : Cátedra.

webgrafia

http://www.porticodelagloria.com/lectura-del-portico.html

https://albertosolana.wordpress.com/el-descubrimiento-del-sepulcro/

 

Santa Maria de Ripoll

Bango Torviso, I. G. (1990). El Monasterio medieval. Madrid : Anaya.

Braunfels, W., Arquitectura monacal en Occidente, Barcelona, 1975

Castiñeiras, M., & Camps i Sòria, J. (2008). El Romànic i la Mediterrània : Catalunya, Toulouse i Pisa, 1120-1180 : Museu Nacional d’Art de Catalunya, 29 febrer-18 maig 2008. Barcelona : Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Junyent, Eduard (1975). El monestir de Ripoll. Barcelona

Ordeig, Ramon (2014). El monestir de Ripoll en temps dels seus primers abats (anys 879 - 1008). Vic

Yarza Luaces, J. (1979). Arte y arquitectura en España 500-1250. Madrid : Cátedra.

Yarza, J. (1987) “La portalada de Ripoll”. A: Catalunya romànica. Vol. X, Ripollès.

Webgrafia

http://www.monestirderipoll.cat/

 

Chartres

Chacon-Gómez Monedero, Francisco y Salamanca López, Manuel (2010). La catedral. Símbolo del renacer de Europa. Cuenca: Ed. Alderabán.

Erlander-Brandenburg, Alain. La catedral. Madrid: càtedra.

Kurmann-Schwarz, B., Kurmann, P., Kayser, T. de., & Sauvageot, C. (2001). Chartres : la cathédrale. [Saint-Léger-Vauban] : [Zodiaque].

Lévis-Godechot, N. (1987). Chartres : révélée par sa sculpture et ses vitraux. [Paris] : Zodiaque.

Mâle, Émile (1983). Notre Dame de Chartres. París: Flammarion

Prache, A., & Jouanneaux Françoise., F. (2000). Chartres, la cathédrale Notre-Dame. Paris : Centre des monuments nationaux.

Recht, Roland (1999). Le croire et le voir. L’art des cathédrales (XIIè – XV siècle). París: Gallimard.

Simson, O. G. von, & Villaverde, F. (1980). La Catedral gótica : los orígenes de la arquitectura gótica y el concepto medieval de orden. Madrid : Alianza.

Williamson, P. (1997). Escultura gótica [1140-1300]. Madrid : Cátedra.

 

Els púlpit del baptisteri de Pisa de Nicola Pisano i el púlpit de Pistoia d’Andrea Pisano

Carli, E., & Amendola, A. (1986). Giovanni Pisano : il pulpito di Pistoia. Milano : Mondadori.

Moskowitz, A. F. (2001). Italian Gothic sculpture : c. 1250-c. 1400. Cambridge : Cambridge University Press.

Moskowitz, A. F. (2005). Nicola & Giovanni Pisano: the pulpits: pious devotion, pious diversion. London: Harvey Miller.

Pope-Hennessy, J. W. (1996). Italian gothic sculpture (4th ed.). London : Phaidon.

White, J. (1989). Arte y arquitectura en Italia: 1250-1400. Madrid : Cátedra.

 

Giotto

Frugoni, C., Criscenti, L., Criscenti, N., & Mondadori, C. (2005). La Cappella degli Scrovegni di Giotto. Torino : Einaudi.

White, J. (1989). Arte y arquitectura en Italia : 1250-1400. Madrid : Cátedra.

 

Molt riques hores del duc de Berry

Husband, T., J. Paul Getty Museum., & Metropolitan Museum of Art (New York, N. Y.  (2008). The art of illumination : the Limbourg brothers and the Belles heures of Jean de France, Duc de Berry. New Haven: Metropolitan Museum of Art.

Harthan, J. P. (1988). Books of hours and their owners (Repr.). London : Thames and Hudson.

Longnon, J., Cazelles, R., & Meiss, M. (1969). The Très Riches Heures of Jean, Duke of Berry : musée Condé, Chantilly. New York : George Braziller.  

Musée du Louvre., É., & Avril, F. (2004). Paris, 1400 : les arts sous Charles VI. [Paris] : Fayard.

 

Jan van Eyck

Harbison, C. (1991). Jan van Eyck : the play of realism. London : Reaktion Books.

Pächt, O., & Schmidt-Dengler, M. (1999). Van Eyck and the founders of early Netherlandish painting. London : Harvey Miller.

Yarza Luaces, J. (1993). Jan van Eyck. Madrid : Historia 16.

 

Botticelli

Murray, Peter; Murray, Linda, El arte del Renacimiento, Ediciones Destino: Barcelona, 1991 (1963)

Argan, Giulio Carlo, Renacimiento y Barroco, Ediciones Akal: Madrid, 1996 (1987)


Miquel Àngel

Coughlan, Robert, El mundo de Miguel Ángel, Time-Life Books: Amsterdam, 1981 (1966)

Rudolf Wittkower, La Escultura: procesos y principios, Madrid: Alianza, 1980


Velàzquez

Pérez Sánchez, Alfonso, Pintura barroca en España (1600-1750), Manuales de Arte Cátedra: Madrid, 1996

AAVV, Velázquez, Catálogo de exposición, Museo del Prado-Ministerio de Cultura: Madrid, 1990

 

Bernini i Borromini

Wittkower, Rudolf, La arquitectura en la edad del Humanismo, Alianza: Madrid, 1995 (1949)

Blunt, Anthony, Borromini, Alianza Forma: Madrid, 2005 (1979)

Borsi, Franco, Bernini, Akal Arquitectura: Madrid, 1998 (1984)

Wittkower, Rudolf, Gian Lorenzo Bernini, Alianza Forma: Madrid, 1990 (1955)

Wittkower, Rudolf, Arte y arquitectura en Italia (1600-1750), Manuales de Arte Cátedra: Madrid, 2007 (1958)

Rudolf Wittkower, La Escultura: procesos y principios, Madrid: Alianza, 1980


Dones Artistes

Auricchio, Laura, Adélaïde Labille-Guiard: artist in the age of revolution, Getty Publications – (Yale), 2009

Caamaño Fernández, Rosa Elvira, Educación y dedicación: aportaciones de las grandes pintoras al arte: desde la antigüedad hasta 1800, Servizo de Publicacións da Universidade de Vigo, 2012

Diego Otero, Estrella de, La mujer y la pintura del siglo XIX español (cuatrocientas olvidadas y algunas más), Madrid, Cátedra, 1987

Francesc FONTBONA: Art i dona a l’època romàntica, a La dona i el Romanticisme, Quaderns del Museu Frederic Marès (Barcelona), Estudis 1 (1996 [III-1997]), pàgs. 37-54.

Gil Salinas, R., Lomba, C. Olvidadas y silenciadas,  Universitat de València, 2021

Hall-Van den Elsen, C. Fuerza e intimismo: Luisa Roldán, escultora (1652-1706). Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2018

Historia del arte y mujeres, Málaga, Universidad de Málaga, 1996

Mujeres impresionistas. La otra mirada, Museo de Bellas Artes de Bilbao, Bilbao, 2002

PORQUERES, Bea, Quaderns per a la co-educació: Deu segles de creativitat femenina. Una altra història de l’art, Barcelona, Institut de Ciències de l’Educació, 1995

LORENZO ARRIBAS, Josemi, Hildegarda de Bingen, Biblioteca de Mujeres. Ediciones del Orto, 1996

Adler, Kathleen, Garb, Tamar, Berthe Morisot,London, Phaidon, 1995

Ayral-Clause, Odile, Camille Claudel, a life,New York, Harry N. Abrams, 2002

Caffin Madaule, Liliane, Catalogue raisonné des oeuvres de Maria Blanchard, London, Liliane Caffin Madaule, 1992-94. (2 v.)

Liubov Popova, 1889-1924,Munich, Prestel, 1991

Néret, Gilles, Tamara de Lempicka, 1898-1980, Cologne, Taschen, 1992

Pérez Carreño, Francisca, Artemisia Gentileschi, Madrid, Historia 16, 1993

PORQUERES, Bea, Sofonisba Anguissola, Biblioteca de Mujeres. Ediciones del Orto, 2003

Robert y Sonia Delaunay, 1905-1941, Madrid, Museo Thyssen-Bornemisza, 2002

VIGÉE-LEBRUN, Marie Louise Elisabeth, Memoirs of Madame Vigée Lebrun, New York, George Braziller, 1989

Versió per imprimir