Definim com a pacient crític el pacient que presenta una malaltia aguda o bé que es troba en una fase d’agudització d’una malaltia considerada crònica i que manifesta uns signes i símptomes que, de manera global, generen una resposta màxima de l’organisme i que el posen en una situació de risc.

Aquest tipus de pacients els podem trobar en un ampli grup de poblacions com poden ser des de pacients en edat infantil fins a pacients d'edat avançada, i per altra banda els podem trobar per diferents orígens o causes. El focus de l'atenció passa en la unitat de cures intensives, en la qual la semiologia, la ventilació mecànica invasiva o no invasiva i la intervenció fisioterapèutica són fonamentals.

En aquesta assignatura es pretén proporcionar a l’estudiant una formació integral, des d’un punt de vista teòric, dels diferents aspectes que es poden trobar quan tractin un pacient en estat crític, en fase aguda o crònica, i també entrenar les habilitats que permetin un abordatge fisioterapèutic per a la prevenció i el tractament