Universitat Internacional de Catalunya

Història Econòmica

Història Econòmica
6
7813
1
Segon semestre
FB
Entorn Econòmic jurídic i social
Economia
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès

En cas què l'alumne estigui matriculat en la línia anglesa s'impartirà la docència d'aquesta assignatura en aquest idioma.

Professorat


Dr. VERD LLABRES, Guillem - gverd@uic.es

Important: cal enviar un missatge electrònic amb anterioritat per confirmar la reunió amb el professor Guillem Verd (gverd@uic.es).

Presentació

La història econòmica, en certes ocasions, serveix com a laboratori de la Ciència Econòmica. Explorar el desenvolupament econòmic global des d'una perspectiva històrica proporciona una perspectiva de llarg termini i una comprensió de com les decisions preses en el passat poden explicar i predir el desenvolupament de diversos resultats socials. L'anàlisi de les forces subjacents de el creixement econòmic a llarg termini contribueix a una millor comprensió de les nostres economies actuals.

Requisits previs

Coneixement general d'història contemporània i coneixements bàsics de matemàtiques i estadística.

Objectius

  1. Tenir un marc de referència dels esdeveniments i processos econòmics més rellevants.
  2. Identificar les principals etapes de la història econòmica.
  3. Conèixer el context polític i institucional i comprendre la relació que té amb l'evolució econòmica.
  4. Identificar els factors del creixement econòmic a llarg termini.
  5. Relacionar la teoria econòmica amb els fets passats i presents.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 08 - Comprendre el funcionament dels grans pols de l'economia mundial, les institucions que els regeixen i les interrelacions que s'estableixen.
  • 10 - Identificar els factors del creixement econòmic a llarg termini i comprendre l'impacte de la globalització.
  • 24 - Ser capaç de desenvolupar una anàlisi del medi econòmic, social i històric en el qual se situa l'empresa.
  • 33 - Tenir capacitat de cerca, interpretació i transmissió d'informació.
  • 35 - Ser capaç d'analitzar sèries temporals.
  • 50 - Adquirir capacitat de relacionar conceptes i fer exercicis d'anàlisi i de síntesi.
  • 52 - Ser capaç de desenvolupar aptituds en les relacions interpersonals i de treball en equip.
  • 54 - Ser capaç d'expressar idees i arguments de manera ordenada i coherent tant oralment com de forma escrita.
  • 55 - Ser capaç d'establir mecanismes de gestió del temps.
  • 58 - Ser capaç de desenvolupar exercicis d'autoavaluació.
  • 59 - Adquirir destresa en l'ús d'eines informàtiques i de les TIC.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

L'estudiant, en acabar l'assignatura, haurà comprès els factors de creixement econòmic a llarg termini. Igualment, haurà detectat els grans pols de l'economia mundial i d'algun n'haurà analitzat l'evolució. També haurà reflexionat sobre el procés de globalització de l'economia en els dos últims segles.

Hi haurà adquirit destresa en la lectura de textos acadèmics, la realització d'anàlisis econòmiques i la resolució d'exercicis; serà capaç d'expressar-se de forma coherent i ordenada; haurà desenvolupat mecanismes de gestió de el temps; haurà adquirit habilitats per treballar en equip i gestionar el temps de treball de forma eficaç i efectiva. Igualment haurà estat capaç de desenvolupar el seu aprenentatge de forma autònoma, sent conscient de les seves limitacions i avenços (autoavaluació) i aprofitant els recursos disponible (TIC).

 

Continguts

Tema 1.  Federalisme, economies urbanes (preindustrials) i revolució industrial

Tema 1.1. Les economies europees preindustrials.

Tema 1.2. Comerç i canvi tècnic abans de la revolució industrial.

Tema 1.3. La revolució industrial a Anglaterra.

Tema 2.  Primera globalització i patró or

Tema 2.1. La difusió de la revolució industrial.

Tema 2.2. La primera globalització: integració dels mercats de béns. Revolució del transport i polítiques lliurecanvistes.

Tema 2.3. El patró or: integració dels mercats de factors. Moviments de capitals i moviments migratoris.

Tema 3.  Primera i Segona Guerra Mundial

Tema 3.1. Antecedents de la Primera Guerra Mundial.

Tema 3.2. Conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

Tema 3.3. El crac del 1929 i la Gran Depressió.

Tema 3.4. La Segona Guerra Mundial.

Tema 4.  Capitalisme

Tema 4.1. El món després de la Segona Guerra Mundial. L'època daurada del capitalisme.

Tema 4.2. La integració europea.

Tema 5.  Segles XX i XXI

Tema 5.1. L'estanflació i les respostes davant la crisi (canvi en les polítiques econòmiques, crisi de l'estat del benestar).

Tema 5.2. Treball final en grup: segona globalització i comerç internacional (perspectiva comparada) (1980-2000).

Tema 5.3. Treball final en grup: panorama contemporani (2000-2017).


  1. Presentacions de suport dels diferents temes.
  2. Exercicis pràctics d'elaboració pròpia
  3. Exercicis pràctics a partir de la cerca d'informació en bases de dades
  4. Vídeos en obert (ja siguin de Youtube, programes de TV,...)
  5. Exercicis pràctics a partir de la lectura de textos (articles, capítols de llibres)
  6. Conferències de persones expertes

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Classes teòriques:
  • Explicació dels diferents temes de l'assignatura
  • Bibliografia obligatòria i optativa
 Classes pràctiques:
  • Lectura i comentari de textos/gràfics
  • Càlcul numèric
  • Cerca d'informació i dades
  • Treball amb sèries temporals i elaboració de gràfics
  • Vídeos i pel·lícules

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



  • Avaluació contínua (40 % de la nota final)
    • Es recolliran exercicis (en alguns casos sense previ avís) que s’hauran elaborat a casa o a classe (15 %). Aquests exercicis tindran una data i hora d’entrega i NO s’avaluaran NI s’acceptaran els exercicis si no s’entreguen dins del termini establert, excepte que l’absència estigui justificada per un motiu major (no s’accepten viatges ni targetes d’embarcament com a justificant; per justificar una causa de salut cal un justificant mèdic).
    • Treball final en grup (15 %).
    • Participació i bona actitud a classe (10 %).
    • La nota d’avaluació contínua NO es tindrà en compte per a la nota final de la segona convocatòria, en què la nota final de l’assignatura dependrà 100 % de l’examen final de la segona convocatòria
  • Examen parcial (20 % de la nota final)
    • L’examen parcial NO alliberarà matèria de l’examen final.
  • Examen final (40 % de la nota)*
    • L’examen final cobrirà TOTES les classes.
    • Preguntes breus (comentari de text, gràfic o taula) (5 o 6 punts sobre 10)
    • Pregunta de desenvolupament (3 punts sobre 10)
    • Preguntes dels millors 5 treballs en grup (2 o 1 punt sobre 10)
  • Examen de segona convocatòria:
    • En cas que no s’aprovi l’examen final, hi haurà una segona convocatòria al juny. En aquest cas, la qualificació final de l’assignatura dependrà únicament de l’examen de segona convocatòria, és a dir, l’avaluació contínua NO es tindrà en compte.
    • D’acord amb la normativa acadèmica de la Facultat, la nota màxima que es pot obtenir en l’examen de segona convocatòria és d’un 7 sobre 10.

Observacions:

* Per aprovar l’assignatura és indispensable treure almenys un 5 en l’examen final de l’assignatura; si no, cal anar directament a segona convocatòria. Si la nota de l’examen de la primera convocatòria és inferior a 5, la nota final de la primera convocatòria serà com a màxim de 4,5 (independentment de la nota d’avaluació contínua).

** ASSISTÈNCIA OBLIGATÒRIA: per poder realitzar qualsevol examen (final o segona convocatòria) s’ha d’assistir necessàriament a més d’un 75 % de les classes. En el cas de faltar (de manera justificada o injustificada) a més de 4 classes, no es podrà realitzar l’examen. Per tant, només es permet faltar a un màxim de 4 classes al llarg del curs acadèmic. En aquesta assignatura el professorat no necessita saber els motius que justifiquen (o no) la falta d’assistència a les classes. Aquesta regla no s’aplica als estudiants-esportistes professionals. En aquest cas, cal posar-se en contacte directament amb el professorat (mflores@uic.es).

Bibliografia i recursos

GENERAL (obligatori)


Tema 1

Obligatori

  • Gregory Clark (2007) A Farewell to Alms:  A Brief Economic History of the World.
  • Nathan Rosenberg and L.E. Birdzell, Jr., (1986). How the West Grew Rich.
  • Zamagni, Vera (2005): Historia económica de la Europa Contemporánea. De la Revolución Industrial a la integración europea. Barcelona, Crítica, pp. 11-27 y 29-45.
  • Feliu, Gaspar y Carles Sudirà (2007): Introducción a la historia económica mundial. Valencia, Universidad de Valencia (Colección Educació. Materials, 102), capítulos del 1 al 5. http://www.uic.es/biblio/controls/fitxa_cons.uic?codi=31449
  • Cameron, Rondo y Larry Neal (2009): Historia económica mundial. Desde el paleolítico hasta el presente. Madrid, Alianza Editorial, capítulos 2 al 7.

Opcional

  • Bernardos, José Ubaldo y Mauro Hernández (2005): “Europa se abre al munod: crecimiento, crisis y divergencia en la Edad Moderna (1450-1650)”, en Comín, Francisco, Mauro Hernández y Enrique Llopis, eds. (2005): Historia económica mundial. Barcelona, Crítica, pp. 67-114.
  • Escudero, Antonio (2005): “La revolución industrial en Gran Bretaña (1760-1840)”, en Comín, Francisco, Mauro Hernández y Enrique Llopis, eds. (2005): Historia económica mundial. Barcelona, Crítica, pp. 155-197”.
  • Llopis Agelán, Enrique (2005): “Europa entre Westfalia y Waterloo, 1648-1815: «un tiempo más de siembras que de cosechas»”, en Comín, Francisco, Mauro Hernández y Enrique Llopis, eds. (2005): Historia económica mundial. Barcelona, Crítica, pp. 115-154.
  • Mokyr, Joel (1987): “La Revolución Industrial y la Nueva Historia Económica (I)”, en Revista de Historia Económica, año V, núm. 2, pp. 203-241.
  • Mokyr, Joel (1987): “La Revolución Industrial y la Nueva Historia Económica (y II)”, en Revista de Historia Económica, año V, núm. 3, pp. 441-482.
  • Sebastián Amarilla, José Antonio (2005): “La Edad Media (c. 1000-c. 1450). Configuración y primer despegue de la economía europea”, en Comín, Francisco, Mauro Hernández y Enrique Llopis, eds. (2005): Historia económica mundial. Barcelona, Crítica, pp. 15-66.


Tema 2

Obligatori

  • Barry Eichengreen (2008). Globalizing Capital:  A History of the International Monetary System, second edition.
  • Kevin O’Rourke and Jeffrey Williamson (1999). Globalization and History 
  • Chandler, Alfred Jr. (1996): Escala y diversificación. La dinámica del capitalismo industrial. Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, pp. 3-73).
  • Feliu, Gaspar y Carles Sudirà (2007): Introducción a la historia económica mundial. Valencia, Universidad de Valencia (Colección Educació. Materials, 102), capítulos 6 al 10.

Opcional 

  • Cameron, Rondo y Larry Neal (2009): Historia económica mundial. Desde el paleolítico hasta el presente. Madrid, Alianza Editorial, capítulos 7 al 12.
  • Comín, Francisco (2005): “La segunda industrialización en el marco de la Primera Globalización (1870-1913”, en Comín, Francisco, Mauro Hernández y Enrique Llopis, eds. (2005): Historia económica mundial. Barcelona, Crítica, pp. 239-286.
  • Marichal, Carlos (2010): Nueva historia de las grandes crisis financieras. Una perspectiva global, 1873-2008. Barcelona, Debate, pp. 37-83.
  • Parejo, Antonio (2005): “La difusión de la industrialización y la emergencia de las economías capitalistas (1815-1870)”, en Comín, Francisco, Mauro Hernández y Enrique Llopis, eds. (2005): Historia económica mundial. Barcelona, Crítica, pp. 200-237.
  • Zamagni, Vera (2005): Historia económica de la Europa Contemporánea. De la Revolución Industrial a la integración europea. Barcelona, Crítica, pp. 47-64, 65-83, 85-100, 101-122 y 123-141.


Tema 3

Obligatori

  • John Nye (2007). War, Wine and Taxes.
  • Jared Diamond (1997). Guns, Germs, and Steel.
  • Marichal, Carlos (2010): Nueva historia de las grandes crisis financieras. Una perspectiva global, 1873-2008. Barcelona, Debate, pp. 85-135 (capítulo: “El colapso financiero de 1929 ¿Por qué hubo una Gran Depresión en los años 30?”).
  • Feliu, Gaspar y Carles Sudirà (2007): Introducción a la historia económica mundial. Valencia, Universidad de Valencia (Colección Educació. Materials, 102), capítulos 11 al 16.

Opcional

  • Cameron, Rondo y Larry Neal (2009): Historia económica mundial. Desde el paleolítico hasta el presente. Madrid, Alianza Editorial, capítulos 13 y 14.
  • Aldcroft, Derek H. (2003): Historia de la economía europea. 1914-2000. Barcelona, Crítica, pp. 11-44, 45-79 y 81-118.
  • Marichal, Carlos (2010): Nueva historia de las grandes crisis financieras. Una perspectiva global, 1873-2008. Barcelona, Debate, pp. 85-135.
  • Tafunell, Xavier (2005): “La economía internacional en los años de entreguerras (1914-1945)”, en Comín, Francisco, Mauro Hernández y Enrique Llopis, eds. (2005): Historia económica mundial. Barcelona, Crítica, pp. 287-237.
  • Zamagni, Vera (2005): Historia económica de la Europa Contemporánea. De la Revolución Industrial a la integración europea. Barcelona, Crítica, pp. 143-156, 157-168, 168-181, 183-194 y 195-212.


Tema 4

Obligatori

  • Jeffry Frieden (2006). Global Capitalism:  Its Fall and Rise in the Twentieth Century 
  • Ohno, T. (1998): “How the Toyota production system was created”, en Tolliday, Steven, ed., The Rise and Fall of the Mass Production, vol. II. Cheltenham, Reino Unido, Edward Elgar (The International library of critical writings in business history, 16).
  • Feliu, Gaspar y Carles Sudirà (2007): Introducción a la historia económica mundial. Valencia, Universidad de Valencia (Colección Educació. Materials, 102), capítulos 17 al 20.

Opcional

  • Cameron, Rondo y Larry Neal (2009): Historia económica mundial. Desde el paleolítico hasta el presente. Madrid, Alianza Editorial, capítulo 15.
  •  Aldcroft, Derek H. (2003): Historia de la economía europea. 1914-2000. Barcelona, Crítica, pp. 119-156, 157-223 y 225-251.
  • Barciela, Carlos (2005): “La Edad de Oro del capitalismo (1945-1973)”, en Comín, Francisco, Mauro Hernández y Enrique Llopis, eds. (2005): Historia económica mundial. Barcelona, Crítica, pp. 239-289.
  • Marichal, Carlos (2010): Nueva historia de las grandes crisis financieras. Una perspectiva global, 1873-2008. Barcelona, Debate, pp. 137-178.
  • Zamagni, Vera (2005): Historia económica de la Europa Contemporánea. De la Revolución Industrial a la integración europea. Barcelona, Crítica, pp. 213-238 y 239-258.

 

Tema 5

Obligatori

 Daniel Yergin and Joseph Stanislaw (1997). The Commanding Heights.

  • Marichal, Carlos (2010): Nueva historia de las grandes crisis financieras. Una perspectiva global, 1873-2008. Barcelona, Debate, pp. 225-271 (capítulo: La globalización financiera a fines del milenio, 1990-2006: ¿Por qué se multiplicaron las crisis?”). Lectura recomendada, pp. 273-322 (capítulo: “La crisis financiera y económica de 2008-2009).
  • Carreras, Albert y Xavier Tafunell (2003): Historia económica de la España contemporánea. Barcelona, Crítica, pp. 29-50 y 435-467, caìtulos 21 y 22.
  • Feliu, Gaspar y Carles Sudirà (2007): Introducción a la historia económica mundial. Valencia, Universidad de Valencia (Colección Educació. Materials, 102).

Opcional

  • Cameron, Rondo y Larry Neal (2009): Historia económica mundial. Desde el paleolítico hasta el presente. Madrid, Alianza Editorial, capítulo 16.
  • Aldcroft, Derek H. (2003): Historia de la economía europea. 1914-2000. Barcelona, Crítica, pp. 253-289 y 291-317.
  • Krugman, Paul (2000): El retorno de la economía de la depresión. Barcelona, Crítica.
  • Marichal, Carlos (2010): Nueva historia de las grandes crisis financieras. Una perspectiva global, 1873-2008. Barcelona, Debate, pp. 178-224, 225-271 y 273-322.
  • Segura, Julio (2005): “La economía mundial entre 1973 yy el siglo XXI: el final del crecimiento dorado”, en Comín, Francisco, Mauro Hernández y Enrique Llopis, eds. (2005): Historia económica mundial. Barcelona, Crítica, pp. 391-432.
  • Stiglitz, Joseph E. (2003): Los felices 90. La semilla de la destrucción. Madrid, Taurus.
  • Zamagni, Vera (2005): Historia económica de la Europa Contemporánea. De la Revolución Industrial a la integración europea. Barcelona, Crítica, pp. 239-258.
Versió per imprimir