Universitat Internacional de Catalunya

Projectes 1

Projectes 1
5
7988
2
Primer semestre
OB
Mòdul Projectual
Projectes 1
Llengua d'impartició principal: anglès

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat


Els alumnes tenen dret a una tutoria amb el professor, prèvia cita acordada mútuament. Preferiblement durant el descans de les classes o al final.

Borja Ferrater: bfa_uic@uic.es          

Toni Poch: toni.poch.mateu@gmail.com

Ivan Torres: ivan@ivantorres.es

David Abondano: david@eli-a.com

Presentació

El curs de projectes 1 i 2 se centrarà en l'estudi de l'habitatge com a eix de la nostra vida social i individual, a través del desenvolupament d'un projecte residencial durant tot l'any.


Per a això es consideraran els nous programes familiars, aproximant-nos als nous contextos socials cada vegada més freqüents, així com a la importància del lloc i l'entorn, com a part essencial del projecte. 


Al mateix temps en aquest curs investigarem entorn de noves formes de l'habitar, proposant noves formes de viure, aproximant-se a diferents contextos socials, així com de relació de l'habitatge amb altres usos.


El primer semestre del curs de 2n s'orienta a l'aprenentatge i adquisició de l'instrumental necessari tant per a projectar com per a representar i comunicar l'arquitectura de l'habitatge mitjançant el desenvolupament d'un projecte propi i individual per part de l'alumne.

El curs està impartit per professors d'àmplia experiència en el camp de l'habitatge:

  • PhD. Borja Ferrater 
  • Ivan Torres 
  • David Abondano 
  • Toni Poch

Més enllà del desenvolupament i execució dels continguts exposats a continuació, el curs de Projectes 3 prestarà especial atenció a la capacitat comunicativa de l'alumne, des de totes les vessants, a través de l'aprenentatge de les eines de comunicació oral, escrita, gràfica i maquetes.

La capacitat d'explicar el projecte a través del dibuix i altres eines de representació potenciarà la seva preparació per integrar-se en un entorn professional cada vegada més competitiu.

Es realitzaran correccions que impliquin el conjunt dels alumnes, amb l'objectiu de potenciar el debat obert al taller. Això ha de proporcionar eines per defensar els arguments del projecte, que permetin a l'alumne reforçar les seves intencions davant l'exercici, alhora que desenvolupa la seva maduresa intel·lectual respecte a les decisions preses.

Es farà especial èmfasi en l'assistència i la puntualitat, i es tractarà de manera estricta aquells alumnes que no compleixin amb les dates d'entrega establertes o amb la documentació requerida.

A més, s'ha creat, com ja és habitual en els cursos de projectes de l'ESARQ, un Blog propi de l'assignatura, on es complementaran els continguts del curs amb informacions útils i notícies del taller.

http://tallerhousingesarq.wordpress.com/

Requisits previs

El curs de segon de Projectes no precisa de cap requisit previ a nivell tècnic, excepte la necessitat que l'estudiant disposi de coneixements de geometria descriptiva i estigui familiaritzat amb els elements bàsics de representació en arquitectura: Planta, Alçat i Secció.

En els inicis del curs els professors realitzaran una sèrie d'exercicis previs relatius al coneixement de les mesures en arquitectura i especialment a les quals fan referència a l'àmbit de la vida domèstica.

D'altra banda, ha de disposar d'un ànim de formació que ho impulsi a treballar i investigar buscant referències i models, tant a través de les referències recomanades pels professors en el taller, com mitjançant l'estudi de la bibliografia recomanada, o la recerca personal.

El volum i dinàmica de treball que s'exigeix durant el curs és molt intensiu, per la qual cosa és necessari que l'alumne tingui una alta capacitat de treball que li permeti seguir el ritme del curs.

Objectius

És imprescindible que l'alumne hagi assolit la maduresa suficient per abordar la complexitat d'integrar els diferents condicionants plantejats en l'exercici. Es valorarà tant el desenvolupament conceptual del projecte com el rigor i la disciplina a l'hora d'organitzar i representar la feina.

 

Per tant, a més del correcte desenvolupament d'un projecte propi, es valorarà que l'alumne s'hagi familiaritzat amb les dimensions de l'habitatge, els sistemes d'agregació, així com les condicions tant d'habitabilitat com d'accessibilitat.

 

El curs de 2n és un curs orientat a l'aprenentatge de l'habitatge i, per tant, és imprescindible assolir competències com projectar i organitzar eficientment un habitatge d'acord amb els diferents programes proposats. Però també és essencial que, a partir d'aquí, l'alumne demostri les seves habilitats en tècniques de representació i comunicació del seu projecte.

 

És per això que el professor també avaluarà la precisió en la representació dels plànols, seccions, alçats, maquetes, perspectives, vídeos, infografies i tot l'espectre d'eines de representació possibles que l'arquitecte té al seu abast.

 

L'alumne haurà de saber transmetre la idea del projecte, explicar el concepte del seu projecte, així com la seva estructura i organització espacial tant pel que fa al programa d'habitatge, circulacions, il·luminació, integració amb l'entorn, com la correcta explicació de l'estratègia i organització del projecte.

 

El curs pretén també incorporar en el projecte els coneixements adquirits en les diferents àrees de l'escola i, alhora, servir de base per al posterior desenvolupament d'aquest en altres assignatures.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

 

L'alumne haurà adquirit al final del curs competències per desenvolupar un projecte d'habitatge com ara:

Resolució del programa plantejat, adequació de les necessitats públic/privat, qualitat i interès volumètric, definició dels espais, coneixement de dimensions apropiades, adequació a un context determinat, entre altres.

Capacitat per resoldre la dualitat entre el públic i el privat i els espais de transició entre ambdós.

Integració del programa d'habitatge amb altres usos complementaris.


ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,6
Classe participativa
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,6
Classe pràctica
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,65
Tutories
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 61 62 0,65
Estudi individuals o en grup
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 2,5

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

L'objectiu és que els alumnes aprenguin a pensar per si mateixos, extraient conclusions lògiques, factibles i creatives dels seus propis pensaments, voluntats i ambicions personals. IDEES PRÒPIES. Definir les seves idees de forma clara, lògica i precisa, amb un llenguatge gràfic i tècnic, i alhora comunicatiu i creatiu. GRAFISME TÈCNIC PROPI.

Continguts

Es donarà a classe el programa i llocs concret, així com el pla de treball exacte per cada setmana.

La materialització de la proposta serà al mateix temps un element important. Les qualitats sostenibles, constructives i sensorials dels materials elegits en la proposta serà un altre dels aspectes a tenir en compte.

Finalment subratllar que el projecte haurà d'estar desenvolupat amb consciència constructiva: l'exercici consistirà a traslladar coherentment la idea conceptual en idea constructiva. Per tant es requerirà una definició clara dels elements constructius i estructurals principals que sustentaran la formalització arquitectònica del projecte, i que conseqüentment materialitzaran la idea conceptual. També s'haurà de tenir en compte el temps, l'energia i recursos que es destinaran a la construcció i manteniment de l'edifici, així com una posible deconstrucció futura.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Estructura general del curs

Horari: DIVENDRES de 09.00h a 14:00h.

09:00-10:00, preguntes relacionades amb la classe anterior, referències de la setmana i bibliografies concretes. Es respondran a nivell personal i sobre paper (10 minuts), es penjaràn els treballs a les parets del aula (pin up), i posteriorment correcció pública de treballs seleccionats (atenció especial als millors projectes (20 minuts). Es passarà llista cada dia a les 9.00h.

10:00-11:00, Classe teòrica: es donaran per part dels professors nocions i exemples per aprendre les bases teòriques, tècniques i gràfiques per a la correcta documentació i presentació d'un projecte (30-60 minuts).

11:00-14:00, Correcció personal amb els professors assignats ( entre 3-4 hores). Als voltants de les 12:00 es farà un descans de uns 30 min.

ACTIVITAT FORMATIVACOMPETÈNCIESCRÈDITS ECTS
Classe expositiva
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,6
Classe participativa
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,6
Classe pràctica
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 0,65
Tutories
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 61 62 0,65
Estudi individuals o en grup
34-T 35-T 36-T 37 38-T 39-T 40 41-T 42 43-T 44-T 45-T 46 47-T 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 60 61 62 2,5

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



El curs s'estructura, a través de les classes repartides al llarg del semestre i per mitjà del conjunt dels exercicis i dels lliuraments parcial i final que es realitzaran al llarg del mateix.
 
Les classes s'iniciaran cada divendres a les 9:00 h, i finalitzaran a les 14:00 h. Durant les 4 primeres setmanes es realitzaran sessions teòriques i pràctiques, enfocades a analitzar els aspectes que ajudin al desenvolupament del projecte. Aquestes sessions es realitzaran a primera hora, de manera que serviran de referent a les correccions que es realitzaran al llarg del matí.
 
S'alternaran les presentacions i sessions teòriques personals amb les públiques, per la qual cosa serà molt important l'assistència durant totes les hores de classe per treure el màxim profit de les presentacions pròpies i alienes. Es passarà llista cada matí a les 09:00, l'alumne que falti més del 20% de les classes (2 classes) no s'aprovarà.
 
S'assegurarà la presentació de tots els alumnes, però el seu ordre i temps de correcció el marquen els professors, prioritzant aquelles propostes que hagin suscitat un major esforç o hores de treball, i agrupant en correccions compartides amb propostes afins. Per aquest motiu és molt important l'assistència des de primera hora del matí per assegurar el dret a la presentació de les propostes.
  
Serà molt important el treball en maqueta, ja sigui de treball o amb format de lliurament definitiu, i s'hauran d'anar presentant en funció del calendari establert, que anirà variant d'escala. 
   
Per poder accedir a l'aprovat per curs, l'alumne haurà de cursar l'assignatura, assistint a classe cada dia i lliurant la totalitat dels treballs en data i forma. No s'admetrà cap lliurament fora de data o que no s'ajusti al contingut i format requerit.

Bibliografia i recursos


ESENCIAL Y BÀSICA

Neufert, Ernst “El Arte de proyectar en Arquitectura”. Ed. Gustavo Gili. 2013

Neufert, Ernst “Architect’s data”. John Willey & Sons Ltd. 2012

 Frederick, Mathew “101 Cosas Que Aprendí En La Escuela De Arquitectura”. Ed. Abada. 2016

Frederick, Mathew “101 I learned in Architecture School” MIT Press. 2007

  

COMPLEMETÀRIA

  • Habraken, N.J. “El diseño de soportes”. Ed. Gustavo Gili.
  • Ferrater, Borja. "Sincronizar la Geometría" Ed. Actar 2006
  • Rybczynski, Witold. La casa: “historia de una idea”. Ed. Nerea, Madrid, 1989
  • Paricio, Ignacio. Sust, Xavier. La vivienda contemporánea. Programa y tecnología. ITEC, 1998
  • Allison, Peter. La flexibilidad de los sistemas móviles y modulares. Artículo en a+t. nº12
  • Xavier Monteys. L’arquitectura dels anys 50 a Barcelona. Catalogo exposición. Edicions ETSAB.
  • González, Xavier. Vivienda y flexibilidad. Artículo en a+t. nº12.
  • Paricio, Ignacio. Fumadó, Joan Lluís. El tendido de las instalaciones. Ed. Bisagra, 1999.
  • Friederike Schneider (ed.). Atlas de plantas, Ed. Gustavo Gili, Barcelona 1997. Birkhäuser Verlag Ag., Basilea, Suïssa, 1994
  • Díaz, C. Ravetllat, P.J.. Habitatge i Tipus en l’Arquitectura Catalana. Barcelona. Publicacions del COAC, 1989.
  • Sherwood, Roger. Vivienda: Prototipos del Movimiento Moderno. Ed. Gustavo Gili, 1983.
  • Goldfinger, Myron. Arquitectura popular mediterránea. Ed. Gustavo Gili, 1995.
  • Smithson, Alison. AS in DS. Lars Müller Publishers, 2001.
  • Fuertes, Pere. Monteys, Xavier. Casa Collage. Ed. Gustavo Gili, 2002.
  • Enrique Steegmann, José Acebillo. Las medidas en arquitectura. Publicaciones del COAC.
  • Alvar Aalto. ”Del umbral a la sala de estar”. Artículo. En contacto con Alvar Aalto.

Material didàctic