Universitat Internacional de Catalunya
Pensament 1
Altres llengües d'impartició: castellà
Professorat
El professor estarà disponible per atendre els estudiants que ho desitgin després de cada classe. Latenció personal fora dels horaris de classe es realitza a base de cita prèvia per correu electrònic.
Correus electrònics:
• Miguel Carricas: macarricas@uic.es
• Ferran Caballero: fcaballero@uic.es
Presentació
Requisits previs
- Participació a classe
- Capacitat per al diàleg i el treball en equip
- Dedicació setmanal per a la revisió dels textos proposats a classe
- Capacitat de relació amb la resta de la classe
Objectius
- Aprendre a qüestionar el valor del que s' investiga.
- Valorar la importància del pensament crític sobre l' aparentment obvi, per tal d' adquirir un coneixement més fonamentat de l' objecte d' estudi.
- Descobrir les visions de l' home que subjauen en produccions humanes que trobem en l' art, l' arquitectura o l' urbanisme.
- Adquirir un pensament crític propi sobre qüestions arquitectòniques recolzat en un major coneixement de l' antropologia filosòfica.
- Aprendre a articular i expressar coherentment les pròpies opinions o idees.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
BÀSIQUES
BC02. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d' una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l' elaboració i defensa d' arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d' estudi.
BC03 Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
BC04 Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
BC05 Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d' aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d' autonomia.
TRANSVERSALS
TC01. Comprendre que és propi de l' esperit universitari afrontar de manera crítica i reflexiva l' estudi de la pròpia disciplina en la seva connexió amb la resta dels sabers.
TC02. Identificar les qüestions més rellevants de l' existència humana presents en les grans creacions religioses, humanístiques i científiques i adoptar una postura personal raonada enfront d' elles.
TC03. Descobrir i enjudiciar els pressupostos antropològics i les repercussions ètiques de la pròpia disciplina.
GENERALS
CG01. Comprendre la història i les teories de l' arquitectura i les arts, tecnologies i ciències humanes relacionades.
CG07. Comprendre les relacions entre les persones i els edificis, i entre els edificis i el seu entorn, i la necessitat de relacionar els edificis i els espais entre ells amb les necessitats i l' escala humanes.
ESPECÍFIQUES DEL GRAU D'ARQUITECTURA
54 - Coneixement adequat de l'estètica i la teoria i la història de les belles arts i les arts aplicades.
57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
65 - Aptitud per reconèixer les característiques de la contemporaneïtat i la llibertat en l'entesa de l'arquitectura.
67 - Aptitud per comprendre i analitzar l'arquitectura i la ciutat en relació als sistemes de pensament i la societat.
68 - Aptitud per aplicar l'estètica i la teoria i la història de les belles arts a l'arquitectura ia l'urbanisme.
69 - Aptitud per descobrir la dimensió criticocultural del rol de l'arquitecte.
70 - Aptitud per comprendre les idees principals de textos complexos en llengua anglesa sobre temes tan concrets com abstractes, incloent-hi discussions tècniques en el camp de l'especialització professional de l'arquitectura.
72 - Aptitud per produir textos clars i detallats en llengua anglesa en una àmplia gamma de temes, especialment sobre arquitectura, i expressar un punt de vista en llengua anglesa sobre una qüestió, exposant els avantatges i els inconvenients de diverses opcions.
75 - Coneixement adequat de la responsabilitat ètica i socioeconòmica de la professió arquitectònica.
76 - Coneixement adequat de la importància de l'ètica i l'estètica a la disciplina arquitectònica.
| ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
|---|---|---|
| Classe expositiva | 40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 | 1,15 |
| Classe pràctica | 40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 | 1,34 |
| Estudi individuals o en grup | 40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 | 2,5 |
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Continguts
INTROCUCCIÓ:
1. Què significa ser estudiant universitari? + Presentació del curs
PRIMERA PART: REVISIÓ HISTÒRICA L' herència clàssica
2. Zoon logon i zoon politikon
3. Imatge unitària del medievo.
4. El sorgiment de la modernitat
5. Fonaments en la crisi de la modernitat en l' arquitectura
6. La revolució científica: modernitat en filosofia
7. Societats de postguerra.
8. Liquiditat i inestabilitat: una imatge trencada de l'ésser humà
9. La postmodernitat té una sortida?
SEGONA PART: CLAUS CONTEMPORÀNIES
10. De l' antropologia a l' arquitectura
11. Animals metafísics: sensibilitat
12. El cap i el cor: racionalitat i emocions
13. La ciutat i el zoon politikon
14. Buscant la persona en l'art: de tornada a la transcendència
15. La intimitat i la persona
16. Sobre la llibertat i el lliure albir
17. La vida: un equilibri entre l'arquitectura i la natura
18. L' arquitectura com a servei als altres
19. D' Amicitia
20. La recerca de la felicitat
21. El problema del mal
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Metodologia de l'activitat formativa presencial:
La metodologia utilitzada cerca una interacció entre professor i estudiant, així com entre els mateixos estudiants. A cada sessió, primerament, el professor exposa contingut que es desenvoluparà durant la classe. Tot seguit, comença la seva exposició teòrica, durant la qual s'aniran plantejant qüestions en què se sol·licita la intervenció dels estudiants i establir diàleg. A més, a l'exposició es proposen exemples pràctics, basats en contingut audiovisual, en escrits apropiats per al tema o bé mitjançant testimonis presencials. Amb això es pretén facilitar la comprensió personal dels diferents aspectes de la qüestió antropològica tractada.
Es procurarà, en la mesura que sigui possible, realitzar activitats grupals que permetin tractar temàtiques específiques en grups reduïts on, els estudiants puguin concretar la seva visió particular. D'aquesta manera es pretén facilitar la maduració sobre el contingut tractat, així com el desenvolupament d'una implicació personal més gran en ell.
Metodologia de l'activitat formativa no presencial:
Aquesta activitat consisteix bàsicament en la redacció d'assajos de temàtica lliure, que responguin a inquietuds antropològiques de l'estudiant, però basats en criteris acadèmics establerts prèviament durant les classes. El professor estarà disponible per orientar la temàtica i el desenvolupament d'aquests assaigs, així com per comentar-ne els resultats. Si és oportú, es possibilitarà l'exposició de les temàtiques tractades als assajos més ressenyables durant les sessions de classe següents.
| ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
|---|---|---|
| Classe expositiva | 40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 | 1,15 |
| Classe pràctica | 40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 | 1,34 |
| Estudi individuals o en grup | 40 48 50 51 53 54 55 57 66 67 68 69 75 76 77 | 2,5 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'avaluació de l'assignatura es basa en tres conceptes que sumen el 100%:
1. Redacció dassajos. Valoració: 30% de lassignatura
La redacció d'assajos la temàtica dels quals haurà de definir cada estudiant a partir d'uns criteris preestablerts. Per a la seva valoració es consideraran tres blocs de qüestions:
• Correcta expressió didees. Capacitat per presentar el tema amb brevetat i claredat i pot atreure l'interès del lector.
• Ordre lògic d'escriptura. Capacitat per establir relació amb altres autors que hagin tractat seriosament el tema (es valoraran cites específiques).
• Atenir-se a allò que s'exigeix (aquest no és només un assaig sobre art o arquitectura sinó sobre antropologia). Capacitat per establir la connexió humanística entre el tema tractat i les conclusions extretes de cada estudi.
Es redactaran dos assaigs, cadascun dels quals suposarà un 15% de la nota final de lassignatura.
2. Examen Final. Valoració 60% de lassignatura, consistent en preguntes curtes basades en qüestions tractades durant les classes
3. Assistència a classe, participació i col·laboració en equips de treball. Valoració: 10% de lassignatura
Bibliografia i recursos
ALEXANDER, Christopher.
– A pattern languaje, Oxford University press, Nueva York, 1977. Edición Castellana: ALEXANDER, C. Un lenguaje de patrones, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 1980.
– “Making the garden”, First things, Institute on Religion and Public Life, Los Angeles, February 2016.
ARENDT, Hannah. La condición humana, Ed. Paidós, Buenos Aires, 2009 (ed. original 1958).
ARISTOTLE. Nicomachean Ethics, Mosaicum Books, 2019.
BUBER, Martin.
– Yo y tú, Ed. Nueva Visión, Buenos Aires, 1974 (ed. original 1923).
– ¿Qué es el hombre?, Fondo de cultura económica, Santiago de Chile, 1995 (ed. original 1942).
CERDÁ, Ildefonso. Teoría general de la urbanización, Imprenta española, Madrid, 1867.
ENGELS, Friedrich. “Del socialismo utópico al socialismo científico”, extracto del documento “Anti-Dühring”, Revista Vorwarts, Organo del Partido Socialista, Leipzeig, 1878. Ref.: Marxists Internet Archive, 2000. <https://www.marxists.org/espanol/m-e/1880s/dsusc/1.htm> (6/5/2016).
FRANKL, Victor, El hombre en busca de sentido .
FRAMPTON, Kenneth. Historia crítica de la arquitectura moderna, Ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2005
GEHL, Jan. La humanización del espacio urbano, Edit. Reverté, 2006.
HEIDEGGER, Martin
− “Construir, habitar pensar” (Conferencia en Darmstadt, 1951), Conferencias y artículos, Ed. Serval, Barcelona, 1994.
− El origen de la obra de arte, ed. Alianza. Madrid. 1996.
KOOLHAAS Rem. Generic city, 1995
KANT, Inmanuel. Kritik der reinen Vernunft. Akademie Textausgabe, volumen III, Walter de Gruyter, 1968; Crítica de la razón pura, Versión española de Pedro Ribas, Alfaguara, Madrid, 2000.
LE CORBUSIER. Hacia una arquitectura, Ediciones Apóstrofe, Barcelona 1998 (ed. original 1923).
LE CORBUSIER; SERT J. L. Carta de Atenas, Centro de Información de Patrimonio de la ciudad de México (ed. original 1933-1942).
<http://www.patrimonio.cdmx.gob.mx/assets/images/marco_juridico/Carta%20de%20atenas%201933.pdf
LLANO, Alejandro.
– “Organizaciones inteligentes en la sociedad del conocimiento”, Cuadernos empresa y humanismo, n. 61, Universidad de Navarra, 1996.
– Philosophical keys of the current cultural debate. 2004 (traduced)
https://www.bioeticaweb.com/claves-filosasficas-de-los-actuales-debates-culturales-prof-a-llano/
LOOS, Adolf. “To our young architects”, Ornament and Crime, 1898
MORO, Tomás. Utopía, 3º edición castellana, Impr. Mateo Repollés, Madrid,1805.
MUMFORD, Lewis. La ciudad en la historia, Pepitas de calabaza ed., Logroño, 2012.
POLO, Leonardo.
– Quién es el hombre, Ed. Rialp, Madrid 1991.
– Presente y futuro del hombre, Ed. Rialp, Madrid 1993.
– Introducción a la filosofía, Ed. Eunsa 2002.
SMITHSON, Alison y Peter. Urban structuring, Ed. John Lewis, Netherlands, 1967.
VAN EYCK, Aldo.
–The child, the city and the artist, Vincent Ligtelijn y Francis Strauven (ed.). Amsterdam: SUN Publishers, 2008a.
– Collected articles and other writings Vincent Ligtelijn y Francis Strauven (ed.). Amsterdam: SUN Publishers, 2008b.
WOJTYLA, Karol. (Juan Pablo II), Memoria e identidad, Ed. La esfera de los libros, Madrid, 2005,