Universitat Internacional de Catalunya
Urbanisme 3
Altres llengües d'impartició: català, anglès
Professorat
L’atenció personal (tutories i resolució de dubtes) fora dels horaris de classe s’acordarà amb l’alumne interessat prèvia sol·licitud per correu electrònic, i podrá ser presencial o en línia.
Presentació
OBLIGATÒRIA
4rt CURS
2on SEMESTRE
6 ECTS
Urbanisme 3 proporciona les bases conceptuals i metodològiques per desenvolupar el projecte urbà metropolità. S’aborden transformación urbanístiques de gran escala i complexitat en entrons urbans perifèrics a la ciutat central, tangents amb sistemes naturals i connectats a instraestructures de mobilitat regional. S’amplia la definició de ciutat compacta tradicional i es plantegen els reptes de la regeneració de la ciutat-territori contemporània (transformació de continus industrials obsolets y de carreteres urbanes, recuperació de fronts fluvials, etc.). Urbanisme 3 entrena el mètode de projectació urbanística après en els dos cursos d’urbanisme previs (sequència iterativa d’análisis temàtiques i sintètiques, proposta de model i projecte d’estructura general, i microprojectes estratègics) amb major amplitud d’escales i amb un esforç de síntesi més exigent. Urbanisme 3 enriqueix el repertori de formats urbans (polígons industrials i espais logístics, espais d’us terciari -oficines, espais comercials i de lleure, etc.-), infraestructures de mobilitat (autopistes i carreteres urbanes), i espais verds (verd periurbà, parcs agraris, parcs fluvials).
Professors: Alvaro Cuéllar, Pere Vall
Requisits previs
L'alumne haurà aprovat Urbanisme 2 per tal de poder matricular aquesta assignatura.
Objectius
- Aprofundir en els conceptes, instruments i mètode per al projecte urbà en ciutat compacta introduïts a Urbanisme 2.
- Aportar els conceptes, instruments i mètode per al projecte urbà metropolità, amb especial èmfasi en la sostenibilitat i la salut urbana.
- Introduir el coneixement de les transformacions de les regions urbanes contemporànies a través de casos de referencia emblemàtics.
- Entrenar la interpretació estructural de la ciutat i el territori a través de la seqüència iterativa d’anàlisis temàtiques i sintètiques 1/50.000 – 1/5.000.
- Entrenar la definició del model de transformació urbana - territorial 1/5.000 i del projecte d’estructura urbana 1/2.000.
- Entrenar la definició de microprojectes estratègics d’impacte metropolità 1/1.000 – 1/500.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
- 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
- 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
- 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
- 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
- 47-T - Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
- 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
- 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
- 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
- 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
- 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
- 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
- 59 - Coneixement adequat dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala.
- 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
- 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Un cop finalitzada aquesta assignatura, l'estudiant serà capaç de:
- Aplicar els conceptes, instruments i mètode pel projecte urbà metropolità.
- Reflexionar sobre les transformacions urbanes contemporànies de gran escala i seleccionar les estratègies d'intervanció adequades.
- Interpretar l'estructura de la ciutat i el territori. Analitzar amb mirada intencionada i capacitat de síntesi a totes les escales 1/50.000 - 1/5.000.
- Definir el model de transformació urbana en planta 1/5.000 i el projecte d’estructura urbana en planta 1/2.000.
- Definir microprojectes estratègics d’impacte metropolità en planta 1/1000 i en secció 1/500.
Continguts
- Introducció al projecte urbà metropolità: 1) marc conceptual: ciutat-territori sostenible i saludable, infraestructura verda; 2) reptes: transformació de continus industrials obsolets, autopistes urbanes, fronts fluvials, etc.; 3) mètode de projectació a través d’exemples.
- Forma: 1) marc conceptual: territorialitat metropolitana, morfogènesis, identitat del territori; 2) claus per a la representació de la ciutat i el territori: escala, codi gràfic, tipus de documentació (cartografia temàtica i cartografia sintètica); 3) claus per produir cartografia sintètica, exemples de referència.
- Substrat: 1) marc conceptual: creixement incremental - orgànic de matriu agrària vs. creixement exponencial - disruptiu, substrat, patrons pre-urbans i reintegració; 2) el rol del substrat (patrons pre-urbans) en la regeneració urbana (disseny de matrius cíviques i microprojectes), exemples de referencia.
- Estructura: 1) marc conceptual: projecte d’estructura (combinación de sistemes i regles en un procés obert); 2) el cas d’Amsterdam (AUP Amsterdam 1934, Van Eesteren): comprensió del substrat, proposta de model, projecte d’estructura, combinatòria d’elements.
- Espai verd i matriu ecològica: 1) marc conceptual: matriu ecològica del paisatge (del satèl·lit a la lupa); 2) nous tipus: parcs agraris, horts urbans, espais verds associats a infraestructures de mobilitat, espais blaus (rius urbans, fronts marítims, etc.), corredors verds urbans; 3) estratègies de projecte a través d’exemples.
- Espai viari i mobilitat sostenible: 1) marc conceptual: visió retrospectiva del projecte urbà associat a la infraestructura, avinguda metropolitana (intensitat i barreja d’usos, transport públic i mobilitat activa); 2) mètode d’anàlisi i projectació (comprensió de la topogràfia, identificació de trams, relacions transversals, nodes i cruïlles, disseny de l’espai urbà) a través d’exemples.
- Centralitats metropolitanes: 1) marc conceptual: compromís entre dinàmiques globals i necessitats i valors locals, nova urbanitat amb receptes urbanes tradicionals (densitat, diversitat, continuitat); 2) mètode de projectació (valor estratègic del lloc, accessibilitat i escales de projecte, organització formal i funcional, construcció d’espais col·lectius) a través d’exemples.
- Forma urbana saludable i sostenible: 1) marc conceptual: determinants ambientals, socials i productius de la forma urbana sostenible; 2) patrons de disseny urbà (carrer i parc, carrer i infraestructura, carrer i infraestructura, cantonades urbanes, emplets, illes i superilles, perímetre i pati interior, mitgera i plaça, mitgera i passatge, plaça interior) a través d’exemples.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
L’ensenyament d’Urbanisme 3 s’efectua en format de taller continu on s’integren aprenentatges teòrics i pràctics. El taller es desenvolupa en dues parts.
Taller Teòric. Té per objectiu aportar marcs conceptuals, models de referència i bases instrumentals per desenvolupar el projecte urbà metropolità del Taller Pràctic. El Taller Teòric inclou un exercici d’anàlisi de casos on cada alumna selecciona i analitza una intervención urbanística vinculada als tòpics “ciutat saludable” i “ciutat sostenible”. La informació de cada intervenció es sintetitza en format Din A3.
Taller Pràctic. Té per objectiu entrenar la práctica del projecte urbà metropolità en tota l’amplitud d’escales, a través de tres fases de treball, les dues primeres en grup i la darrera individual:
1) Anàlisi intencionada i orientada a la proposta a escala 1/50.000 – 1/5.000
- Suport físic: relleu i sistema hídric preexistent
- Elements de patrimoni
- Activitats productives (manufactura, logística, comerç, oficines i serveis)
- Equipaments
- Habitatge: trames i fronts residencials
- Espai lliure. Sòl públic (parcs, places i eixos cívics) i sòl privat (abandonat, en transformació)
- Infraestructures: xarxa viària, xarxa de transport públic, xarxa de carrils bici
- Discontinuïtats i ruptures
- Àrees d’oportunitat
- Percepció i ús social
2) Definició del model de transformació a escala 1/5.000 i projecte d’estructura general a escala 1/2.000
- Jerarquització i caracterització de la xarxa de mobilitat de vehicles i vianants (vies amb oferta de transport públic i vies amb mobilitat tova -bicicleta, patinet...-).
- Consolidació d’un sistema clar i continu d’espais lliures de proximitat (vies cíviques, places i parcs), accessibles a menys de 300 m a peu a través d’itineraris peatonals. Aquest sistema estarà connectat als equipaments i botigues d’ús quotidià, i facilitarà l’activitat física i el conreu d’horts comunitaris.
- Substitució d’activitats productives obsoletes per noves activitats productives compatibles amb la residència i dinamitzadores de l’economia local.
- Disposició d’habitatge social de tipologia diversa reforçant nodes i eixos urbans. La disposició de l’habitatge garantirà la intensitat d’ús necessària i la percepció de seguretat dels espais lliures.
- Identificació d’àrees d’oportunitat a transformar (elements de patrimoni històric incrustats, peces productives obsoletes, espais lliures abandonats, plataformes d’aparcaments...).
3) Micro-projecte en planta a escala 1/1.000 – 1/500, amb seccions transversals a escala 1/500 – 1/250 i volumetria
Definició detallada del programa i les característiques morfològiques del micro-projecte en planta, alçat, secció i volumetria. Definició de la proposta en coherència amb el projecte d’estructura general i les relacions amb els elements de l’estructura urbana i territorial prèviament identificats. Previsió de fases d’execució, quantificació de les operacions urbanístiques (ocupació, sostre) i avaluació de la viabilitat (equilibri de càrregues i beneficis).
| ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
|---|---|---|
| Classe expositiva | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,73 |
| Classe participativa | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,73 |
| Classe pràctica | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,73 |
| Tutories | 34-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,82 |
| Estudi individuals o en grup | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 3 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L’avaluació del treball serà contínua, i l’assistència a classe i correcció setmanal serà obligatòria. En el Taller Pràctic, a part de la qualitat de la documentació gràfica lliurada, es valorarà la capacitat de comunicar de forma sintètica i ordenada el treball fet, i també la capacitat d’aplicar deliberadament els aprenentatges del Taller Teòric (conceptes, models, estratègies).
La qualificació final es determinarà a partir de dues realitzacions: 1) entregues del Taller Pràctic (dues entregues parcials i una entrega final), i 2) Examen Teòric sense apunts. Les entregues del Taller Pràctic i l’Examen Teòric representen el 80% i el 20% respectivament de la qualificació final del curs.
Les condicions mínimes per aprovar el curs són: 1) aprovar el Taller Pràctic, i 2) aprovar l’Examen Teòric. Cadascuna de les dues realitzacions s’avaluarà i s’haurà d’aprovar per separat. No s’acceptaran en cap cas les entregues de documentació fora de termini. Les absències (1) hauran d’estar sempre justificades, i (2) mai podran superar, en el seu conjunt, el 15% de l’horari lectiu. Si no es compleix alguna de les dues condicions l’alumne no podrà continuar el curs.
Bibliografia i recursos
AA.VV. Del Buit a la Diversitat. LAU 1.Barcelona. ESARQ-UIC. 2009
AA.VV. Granollers a tota escala. Projectes d’alumnes.ESARQ-UIC. 2004
AA.VV. Regeneración de territorios intermedios. Repensar Encamp. Barcelona: ESARQ-UIC, 2011.
ARANDA, Rafael; FORTIÀ, Pep; PIGEM, Carme; VILALTA, Ramon. El Fluvià com a pretext. Estudi i intervenció en el paisatge. Diputació de Girona. 1993
BOERI, Stefano; LANZANI, Arturo; MARINI, Edoardo. Il territorio che cambia. Ambienti, paesaggi e immagini delle regione milanese. Milano: Abitare Segesta Cataloghi, 1993
BOERI, Stefano. “Filament city” En: Lotus nº107, 2000. pp.128-131
BRUEGMAN, Robert. Sprawl: a compact history. Chicago: University of Chicago Press, 2005.
BUSQUETS, Joan. Un progetto europeo per Trento.Nicolodi editore. 2004
BUSQUETS, Joan. Six Projects for Den Haag. BAU SL. 2004
BUSQUETS, Joan. Cities X lines: a new lens for the urbanistic project. HarvardUniversity, 2006
COLLOVÀ, Roberto “Una calle hecha de esquinas” En: UR Urbanismo Revista nº 5 pp 28
FONT, Antonio; LLOP, Carles; VILANOVA, Josep Mª. La construcció del territori Metropolità. Morfogènesi de la regió urbana de Barcelona.Barcelona: Mancomunitat de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 1999.
FORMAN, Richard T.T. Landscape Ecology Principles in Landscape Architecture and Land-Use Planning. Washington: Island Press. 1996.
ISOLA, A. (coord.). Infra Atlante e Manuale. Forme insediativi e infrastrutture. Ed. Marsilio, 2002
KOOLHAHS, Rem. “The generic city”. Domus num. 791. Març 1997
LOMBARDI, Giorgio (dir.). Infrastrutture e dispersione insediativa. Tra Mestre e Padova. Infra Manuale. Forme insediativi e infrastrutture. Ed. Marsilio 2002, pp.200-219
LÓPEZ DE LUCIO, Ramón. Construir Ciudad en la Periferia. Cuesta Veguilla SA y Vereda del Valle SA, Getafe (Madrid). 2007
LUDEVID, Jordi i AAVV; Arquitectura territorial, medi natural I desenvolupament urbà al Pla de Bages. Fundació Caixa de Manresa-Col.legi d’Arquitectes de Catalunya. Edició: Angle Editorial SL. 1998
LYNCH, Kevin. La imagen de la ciudad. Barcelona. Editorial Gustavo Gili. 2001
McHARG, Ian. Design with nature. New York: Natural History Press, GarcenCity, 1969. Proyectar con la naturaleza. Barcelona: Gustavo Gili, 2000.
RUEDA, Salvador. “Els costos ambientals dels models urbans dispersos”. En: Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, núm. 36, maig 2002. pp. 73-104
SABATÉ, Joaquim; SCHUSTER, J. Mark. Projectant l’eix del Llobregat. Paisatge cultural i desenvolupament regional Universitat Politècnica de Catalunya-Massachusetts Institute of Technology. 2001
SABATÉ, Joaquim. El corredor Sant Llorenç de Munt-Collserola. Fundació Politècnica de Catalunya. UPC. 2000
SABATÉ, Joaquim; COROMINAS, Miquel; EIZAGUIRRE, Xavier; PIE, Ricard. Forma del territori i projecte. Propostes d’ordenació territorial a la Vall d’Aran. Fundació Politècnica de Catalunya. UPC. 1996
SABATÉ, Joaquim. Patrimoni i projecte territorial. Colònies, Sèquia de Manresa i Delta del Llobregat. Diputació de Barcelona. 2004
SABATÉ, Joaquim. "Camp de Tarragona: Proyectos para una nueva configuración territorial". En: Proyectar el territorio en tiempos de incertidumbre: projecting the territory in times of uncetainty. 1 ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2008
SABATÉ, Joaquim. "Proyectar el territorio: objetivos e instrumentos".En: Proyectar el territorio en tiempos de incertidumbre: projecting the territory in times of uncetainty. 1 ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2008
SECCHI, Bernardo. Tre piani. La Sapienza, Ascoli, Bergamo. Milano: Franco Angeli, 1994.
SOLÀ-MORALES, Manuel. Lotus Quaderni Documents
SOLÀ-MORALES, Manuel. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col.legi d’Arquitectes de Catalunya. 2008
UR. Urbanisme Revista núms. 5-6 “El proyecto urbano I, II”
UR. Urbanisme Revista núms 9-10 “Projectar la perifèria”
VIGANÓ, Paola. New Territorios. Situations, projects, scenarios for the European city and territory. IUAV. Università di Venezia. Officina Edizioni. 2004
https://www.isglobal.org/en/ciudadesquequeremos
https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/en/what-we-do-and-why
https://blogs.amb.cat/metropolisbarcelona/ca/
http://ptop.gencat.cat/muc-visor/AppJava/home.do?municipi=08019&set-locale=ca
https://geoportalplanejament.amb.cat/AppGeoportalPlanejament2/index.html?locale=es