Universitat Internacional de Catalunya
Anàlisi i Crítica Cinematogràfics
Professorat
Cita concertada:
Lourdes Domingo: mldomingo@uic.es
Isadora García Avis: igaravis@uic.es
Presentació
Análisis y crítica cinematográfica es una asignatura optativa de 3 créditos ECTS que se imparte durante el segundo semestre del cuarto curso del grado en Comunicación Audiovisual.
El comunicador tiene que dominar su visión sobre el tejido audiovisual, tanto si es un estudioso académico o periodístico, como un creador y visualizador de historias. Todos estos perfiles necesitan trabajar con una mirada profunda sobre el relato audiovisual.
En este sentido, es un hecho que la mayoría de directores y guionistas contemporáneos, ya desde la generación de Steven Spielberg, han sido y son estudiosos del lenguaje en sí mismo, así como de los realizadores que les han precedido. Su reflexión, también en el contexto universitario, sobre la herencia que les han dejado ha potenciado su creatividad y su bagaje, enriqueciendo lo que explican y cómo lo explican al espectador.
Análisis y crítica cinematográfica se justifica como un entorno para desarrollar la mirada y la reflexión sobre el relato audiovisual. Por eso, la asignatura quiere incentivar la capacidad de invención e innovación, al mismo tiempo que como espectadores se incrementa también el gusto en la experiencia de recepción de manera natural.
Requisits previs
No són necessaris requisits previs.
Objectius
El curs aporta un conjunt d’eines teòriques i pràctiques sobre l’anàlisi del relat audiovisual amb la finalitat de que els alumnes siguin crítics i analistes actius, que diferenciïn entre totes dues activitats, que comprenguin les sinèrgies que poden establir-se entre elles i perquè són tan importants per una pràctica cinematogràfica ben fonamentada.
Es tracta, així doncs, de que s’introdueixin en l’entorn de l’estudi científic del cinema; es familiaritzin amb el seu context i n’aprenguin a fer un ús aplicable a la ficció audiovisual. De manera principal, el procés d’aprenentatge es fa a partir d’aspectes narratològics que incideixen en aspectes d’estructura, formals i mitològics de les trames i de la seva configuració audiovisual. L’anàlisi i la crítica d’un format d’aquesta mena vol ajudar a fonamentar la importància del concepte de narració, les principals instàncies que participen en ell i els eixos espai-temporals i de coneixement organitzat que la determinen. L’objectiu que travessa tot això és el de la reflexió sobre el que es veu, sobre el que altres han dit i allò que un pot aportar i afegir.
L’assignatura ofereix a l’alumne eines que li facilitin la comprensió de les diferències entre anàlisi i crítica.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 01 - Capacitat d'adaptació a circumstàncies variables
- 02 - Capacitat de comprensió, acceptació de critiques i correcció d'errors
- 04 - Capacitat per treballar en equip i autònomament
- 06 - Capacitat de desenvolupar rigor acadèmic, responsabilitat, ètica i professionalitat
- 07 - Capacitat per aplicar la deontologia i el respecte pel gremi audiovisual
- 08 - Capacitat d'anàlisi crítica, síntesi, concreció i abstracció
- 09 - Capacitat per objectivar i quantificar i interpretar (dades, estadístiques )
- 11 - Capacitat per generar debat i reflexió
- 13 - Capacitat de crear comunicació oral i escrita
- 14 - Coneixement i domini de la retòrica i oratòria per comunicar idees pròpies
- 16 - Capacitat de fer servir, analitzar i reflexionar sobre continguts
- 19 - Capacitat de documentació informativa
- 20 - Coneixement i domini bibliogràfic mediàtic
- 22 - Coneixement i domini de la distinció entre opinió i informació/ registres col·loquials i cultes.
- 23 - Capacitat de prioritzar els esdeveniments noticiables i contrastar la informació
- 26 - Capacitat de desenvolupar sentit del gust i la perfecció en l'acabat final i estètica dels projectes
- 27 - Capacitat d'adaptació als diferents públics i mercats audiovisuals
- 30 - Capacitat d'estudi de la viabilitat d'un producte audiovisual
- 31 - Capacitat de comprendre els sistemes de finançament dels grups i empreses de comunicació
- 35 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de la indústria audiovisual
- 37 - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament l'estructura orgànica de la comunicació global
- 38 - Capacitat per entendre i aplicar l'estructura del sistema audiovisual
- 39 - Capacitat per entendre i aplicar la dimensió legal d'un producte audiovisual
- 41 - Capacitat de coneixement i funcionament dels diferents elements agents del sector audiovisual
- 42 - Capacitat de distingir, analitzar, i dominar els diferents gèneres i formats televisius, cinematogràfics, i radiofònics
- 45 - Capacitat per conèixer i dominar les tècniques de la narrativa audiovisual
- 49 - Capacitat per escriure amb fluïdesa textos, escaletes o guions
- 50 - Capacitat per adaptar-se, entendre i aplicar les possibilitats expressives de les noves tecnologies i els seus canvis futurs
- 51 - Coneixement i domini del funcionament de la Comunicació Corporativa i Institucional
- 53 - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
- 54 - Capacitat de fer us amb habilitat la bibliografia, terminologia i estructures lingüístiques de la llengua anglesa relacionades amb l'àmbit de la Comunicació.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
L’estudiant coneixerà les bases teòriques del cinema, i comprendrà com s’han aplicat a llarg de la història i quines mutacions han experimentat en els darrers anys (noves tecnologies…). En aquest sentit, aprendrà que un crític no és “un cineasta frustrat” (això és essencial), com s’acostuma a dir, sinó una persona que ha escollit el camí de l’especulació teòrica per establir un cànon de la història el setè art. Sense l’anàlisi i la crítica, no tindríem exemples a seguir, i tot l’art es deu a la seva memòria.
L’alumne/a tindrà un coneixement general, orgànic i estructural sobre el relat audiovisual
Sabrà fer-se càrrec de tots els elements que serveixen per transmetre a l’espectador un ambient, un clima o una atmosfera
Per abandonar la perspectiva de mer espectador i adoptar la mentalitat pròpia d’un creador de productes audiovisuals, serà capaç de realitzar informes que analitzin els diversos elements que composen qualsevol producte cinematogràfic en totes les seves dimensions
Coneixerà les diferents formes cinematogràfiques clàssiques, no només per cultivar-les sinó per ser capaç d’innovar amb la hibridació i la barreja de formats i/o gèneres per adaptar-se a les noves sensibilitats i tendències socials
Manejarà conceptes de la narrativa d’una manera pràctica
Encetarà raonaments acadèmics i periodístics a patir d’un visionat
Farà anàlisis en temps real per mitjans de comunicació com la ràdio o la televisió en situacions de directe
Farà anàlisis recorrent a fonts de documentació per una críticia en premsa escrita o online, diària o especialitzada
Expressarà i elaborarà conceptes en directe
Expressarà els pensaments en format acadèmic
Formularà teories aplicables
Relacionarà texts audiovisuals amb d’altres realitats culturals i socials
Debatrà i rebatrà arguments analítics
Continguts
1. L'OBJECTE DE LA CRÍTICA: EL SENTIT, EL TEXT; LA CULTURA, EL CONTEXT
▪ Funció social i cultural del crític
▪ Teixit i fils: què integra el que cal mirar
2. EL SUBJECTE DE LA CRÍTICA: LA MIRADA DEL CRÍTIC I DE L'ANALISTA
▪ Identitat
▪ Història
▪ Pràctica
3. EL SUBJECTE DE LA CRÍTICA: LA MIRADA INTEGRADA
▪ Transversalitat
▪ Interpretació no és traducció
▪ Eix d'honradesa
4. MITJANS, SUPORTS I FORMATS
▪ Premsa escrita: diària, especialitzada
▪ Publicacions a la xarxa: del blog a la revista acadèmica
▪ Ràdio i televisió
▪ Xarxes socials
5. EL RESULTAT: POSADA EN ESCENA DE L'EXERCICI
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
-Classes magistrals: 1.7
-Seminaris: 0.6 hores
-Focused praxis: 0.4
-Taller: 0.3
Treball no presencial:
-Lectures de la bibliografia i recursos
-Visionats
-Investigació, documentació i anàlisi per a la participació a classe, per a les altres activitats avaluatives
-Estudi personal
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
| Classes magistrals: a les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 1.7 |
| Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 0.6 |
| Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 0.4 |
| Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). | 0.3 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
En tots els treballs, s'aplica la normativa ortogràfica i l'antiplagi de la universitat.
Per a poder aprovar, és necessari haver obtingut un mínim de 5 en el bloc de pràctiques i un altre mínim de 5 en el treball final.
L'avaluació serà continuada:
- Treball final (40%)
- Pràctiques presencials (escriptura 15%, anàlisi de pòdcast 15%)
- Treball continuat: diari de classe (20%) i participació diària (10%). L’assistència a classe no és obligatòria, si bé sí que avalua la participació un 10% de la nota final.
La segona convocatòria i les següents consistiran en un examen.
Bibliografia i recursos
-ARISTÓTELES. Poética. Ed. Gredos (Biblioteca Clásica Gredos), Madrid, 1988.
-AUMONT, Jacques y MARIE, Michel. Análisis del film. Paidós, Barcelona, 1990.
-BAZIN, André. ¿Qué es el cine? Rialp, Madrid, 1992.
-BALLÓ, Jordi y PÉREZ, Xavier. El mundo, un escenario. Shakespeare, el guionista invisible. Anagrama, colección Argumentos. Barcelona, octubre 2015.
-BALLÓ, Jordi y PÉREZ, Xavier. La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Anagrama, colección Argumentos. Barcelona, julio 2007.
-C. BOOTH, Wayne. Retórica de la ficción. Antonio Bosch editor, Barcelona, 1978.
-CASAS, Quim. Análisis y crítica audiovisual. UOC (Universitat Oberta de Catalunya), Barcelona, 2006.
-CASSETI, Francesco y Di CHIO, Federico. Cómo analizar un film. Paidós, Barcelona, 1993.
-CASSETI, Francesco. Teorías del cine. Cátedra, Madrid, 1994.
-DE BAECQUE, Antoine. Cahiers du Cinéma. Histoire d’une revue. Cahiers du Cinéma, París, 1999.
-DUDLEY, Andrew. Las principales teorías cinematográficas. Rialp, Madrid, 1970.
-FARBER, Manny. Arte termita contra arte elefante blanco. Anagrama, Barcelona, 1975.
-GARCÍA JIMÉNEZ, Jesús. Narrativa audiovisual. Cátedra (Signo e Imagen). Madrid. 1993.
-GUARNER, José Luis. Autobiografía de un cronista. Anagrama, Barcelona, 1994.
-ROSENBAUM, Jonathan i MARTIN, Adrian (eds.). Mutaciones del cine contemporáneo. Errata Naturae, Madrid, 2011.
-BRENES, Carmen Sofía. ¿De qué tratan realmente las películas?, Ediciones Internacionales Universitarias, Madrid, 2001.
-TOBÍAS, Ronald B., El guión y la trama. Fundamentos de la escritura cinematográfica audiovisual, EIUNSA, Madrid, 1999.
-TRUFFAUT, François. El cine según Hitchcock. Alianza Editorial, Madrid, 2003.
Filmografia obligatòria
-Cantando bajo la lluvia (Singin' in the Rain). Stanley Donen, Gene Kelly (1952). EE.UU.
-El año más violento (A most violent year). J.C. Chandor (2014). EE.UU. Emiratos Árabes Unidos
-El árbol de la vida (The tree of Life). Terrence Malick (2011). EE.UU.
-Estiu 1993. Carla Simón (2017). España
-Gravity (Gravity). Alfonso Cuarón (2013).
-Harry Potter y el prisionero de Azkaban (Harry Potter and the prisoner of Azkaban). Alfonso Cuarón (2004). EE.UU., Reino Unido
-Hijos de los hombres (Children of men). Alfonso Cuarón (2006). EE.UU., Japón, Reino Unido
-La chica desconocida (La Fille Inconnue). Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne (2016). Bélgica
-La ciudad de las estrellas – La La Land (La La land). Damien Chazelle (2016). EE.UU.
-La entrega (The drop). Michaël R. Roskam (2014). EE.UU.
-La llegada (Arrival). Denis Villeneuve (2016). EE.UU.
-La red social (The social network). David Fincher (2010). EE.UU.
-Los paraguas de Cherbourg (Les parapluies de Cherbourg). Jaques Demy (1964). Francia
-¡Lumière! Comienza la aventura (Lumière!).Thierry Frémaux (2016). Francia
-Mi tío (Mon oncle). Jacques Tati (1958) Francia.
-Molly's game (Molly's Game). Aaron Sorkin (2017). EE.UU.
-Roma (Roma). Alfonso Cuarón (2018). EE.UU., México
-Steve Jobs. Danny Boyle (2015). EE.UU., Reino Unido
-Whiplash (Whiplash). Damien Chazelle (2014). EE.UU.
Alguns recursos online
http://www.cahiersducinema.com
http://ivac.gva.es/la-filmoteca
http://www.bfi.org.uk/news-opinion/sight-sound-magazine
http://www.revistaatalante.com/index.php?journal=atalante
https://revistas.unav.edu/index.php/communication-and-society/index