Transport axonal en la paraplegia espàstica hereditària

El moviment voluntari confia en el sistema motor piramidal que s’estén del còrtex motor cerebral a les unions neuromusculars. Les neurones corticospinals es troben entre les més allargades del cos i els seus axons mesuren fins a 1 m de longitud. Es necessiten engranatges intracel·lulars complexos per al transport axonal d’orgànuls i altres molècules per a aquestes distàncies tan llargues. De fet, els defectes en el transport d’axons provocats per la mutació de gens específics implicats en el transport d’axons han fet augmentar les paraplegies espàstiques hereditàries (PEH). Les PEH són poc comunes, amb una prevalença de 5/100.000, i els pacients solen queixar-se de caigudes freqüents, cames engarrotades, rampes i pas inestable. L’avenç de la malaltia sol ser lent, però diversos pacients acaben necessitant l’ajuda de bastons, caminadors o cadires de rodes.

Ens interessa el paper de la CPT1C en el transport d’axons perquè acabem de descriure que la presència de la mutació R37C CPT1C a les PEH ha afectat individus d’una família de tres generacions del sud d’Itàlia. Aquesta mutació de la CPT1C provoca una paraplegia espàstica pura que s’inicia en l’etapa adulta. Així mateix, ratolins amb deficiència de CPT1C van mostrar neurodegeneració corticospinal amb funció motriu incapacitant i debilitat muscular. En l’actualitat estem estudiant com la CPT1C regula el transport d’orgànuls, com els endosomes o els mitocondris, al llarg de l’axó, i quins són els mecanismes moleculars implicats. A més, facilitem suport als equips mèdics a l’hora de realitzar el diagnòstic genètic de pacients amb PEH.