Universitat Internacional de Catalunya
Sistema Digestivo Médico
Profesorado
El alumnado podrá consultar dudas al profesorado al final de cada clase. Fuera de este horario, se tendrá que solicitar cita previa por correo electrónico:
Dr. Esteban Saperas: esaperas@uic.es
Dr José Walter Huaman: jwhuaman@uic.es
Dra. Natalia Papaleo: npapaleo@uic.es
Dr Joaquín Rigau: jrigau@uic.es
Dr Jaume Boadas Mir: jboadas@uic.es
Presentación
La asignatura “Sistema Digestiu” tiene por objetivo que el alumno adquiera los conocimientos teóricos y las habilidades y actitudes necesarias para la detección, diagnóstico, y manejo de las enfermedades del aparato digestivo de forma integrada, desde la vertiente médica.
Requisitos previos
Para cursar esta asignatura es imprescindible tener aprobado:
a) Estructura y Función: Sistema Endocrinológico y Digestivo
Para la adecuada consecución de las competencias de esta materia se recomienda la consecución de las competencias de algunas materias de los cursos precedentes, en especial:
a) Biología celular
b) Bioquímica básica
c) Biología molecular
d) Biología celular y del desarrollo
e) Histología humana
g) PDT Fisiopatología Médica
h) PDT Fisiopatología Quirúrgica
Objetivos
Objetivos
Capacitar al alumno en el reconocimiento de las principales enfermedades del aparato digestivo para establecer correctamente su prevención, diagnóstico y orientación terapéutica. con este objetivo, el alumno debe adquirir los conocimientos teóricos y las habilidades clinicas necesarias para ser capaz de identificar los principales problemas de la patologia digestiva y orientar su diagnóstico y tratamiento, que se concretan en los objetivos especificos siguientes.
Resultados de aprendizaje de la asignatura
Resultados del aprendizaje
- Dominar la terminologia y el lenguaje médico.
- Conocer los síndromes y enferemedades digestivas.
- Agrupar los elementos de la anamnesis y exámen físico en un síndrome que se corresponda con la expresión de la enfermedad.
- Sintetitzar la información pertinente sobre los problemas del paciente.
- Conocer las distintas técnicas en el diagnóstico de las enfermedades digestivas.
- Interpretar las exploraciones complementarias como radiografia simple de abdomen, el tránsito esofagogastrointestinal, la ecografia abdominal, la tomografia axial computaritada i la resonància nuclear magnética.
- Conocer las indicaciones, contraindicaciones i posibles complicaciones de la gastroscópia, colonoscópia, polipectomia, colangiografia retrògrada endoscòpica y la esfinterotomia endoscòpica.
- Conocer las indicaciones, contraindicaciones y posibles complicaciones de las pruebas funcionales digestivas más comunes.
- Conocer los tratamientos médicos o quirúrgicos de la patologia digestiva.
- Conocer las indicaciones, contraindicaciones y posibles complicaciones de las intervenciones quirúrgicas más frecuentes.
- Conocer, valorar críticamente y saber utilizar las fuentes de información clínica y biomèdica para obtener, organizar, interpretar y comunicar la información científica y sanitària.
- Conocer los fundamentos de la relación entre profesionales de las ciencias de la salud y el paciente, la transmisión de información clínica, el consentimento informado y la resolución de conflictos relacionados.
Contenidos
TEMA 1. CM Malalties esofàgiques. Malaltia per reflux gastroesofàgic. Esofagitis, Esòfag de Barrett. I altres esofagitis. Tumors esòfag. Carcinoma escamós i adenocarcinoma.
Tema 2. CM Malalties gastroduodenals. Gastritis agudes i cròniques. Helicobacter pylori. Duodenitis. Malaltia pèptica. Ulcus gastroduodenal. Paper de l'Helicobacter pylori. Complicacions de la malaltia ulcerosa. Tumors gàstrics i Tumors intestinals. Adenocarcinoma gàstric. GIST. Limfoma Malt. Tumors epitelials i mesenquimàtics de budell prim. Limfoma intestinal. Tumors metastàtics.
Tema 3. Teòrico-Pràctica . Maneig Dispèpsia. Casos dispèpsia, ulcera, erradicació HPhp, MALT, GIST.
Tema 4. Teòrico-Pràctica. Alteracions funcionals i motores digestives 1. Patologia de la motilitat esofàgica. Acalasia. Dispèsia funcional. Gastroparèsia. Exploracions funcionals EGD: pHmetria, manometria, buidament gàstric .
Tema 5. Teòrico-Pràctica. Alteracions funcionals i motores digestives 2. Síndrome d’intestí irritable. Restrenyiment i diarrea funcional. Alteracions de la motilitat intestinal. Pseudobstrucció aguda i crònica. Exploracions funcionals digestives. Trastorns de la funció del sòl pelvià. Disinèrgia i incontinència fecal. Estudis de fisiologia anorectal.
TEMA 6. CM Malaltia inflamatòria intestinal. Colitis ulcerosa. Malaltia inflamatòria intestinal. Malaltia de Crohn. Altres colitis.
Tema 7. Teòrico-pràctica. Maneig de la Malaltia inflamatòria intestinal
Tema 8. Teòrico-pràctica. Maneig disfagia, dolor abdominal funcional i trastorns del ritme deposicional.
Tema 9. CM Anatomia Patològica Intestinal. Patologia intestinal no tumoral. Síndromes de malabsorció: Malaltia celíaca, esprue tropical, malaltia de Whipple, limfangièctasia, abetalipoproteinemia, dèficit de disacaridases. Malaltia inflamatòria intestinal: malaltia de Crohn i colitis ulcerosa. Malalties infeccioses. Enterocolitis infeccioses: virals, bacterianes i parasitàries. Diverticle de Meckel. Malaltia de Hirschprung. Malaltia diverticular. Colitis col·làgena i limfocítica. Trastorns vasculars: isquèmia intestinal i angiodisplàsia. Enterocolitis iatrogènica (postradioterapia, per fàrmacs). Patologia intestinal tumoral. Tumors intestinals. Pòlips, síndromes de poliposis intestinals. Tumors malignes. Carcinoma colorectal. Morfologia i estadiatge del tumor colorectal. Altres tumors i limfomes intestinals.
Tema 10. CM. Pòlips intestinals poliposis i càncer colorectal (CCR).
Tema 11. Teòrico-Pràctica . Maneig pòlips.
Tema 12. CM Patologia peritoneal. Peritonitis tuberculosa, poliserositis recurrent, panniculitis mesentèrica retràctil, tumors peritoneals i retroperitoneals.
Tema 13. Teòrico-Pràctica. Malalties vasculars. Síndrome de la isquèmia intestinal. Vasculitis. Angiodisplàsia.
Hemorràgia Digestiva. Hemorràgia digestiva alta. Algoritme diagnòstic i tractament mèdic/quirúrgic. Hemorràgia digestiva baixa. Hemorràgia crònica oculta. Hemorràgia origen indeterminat.
Tema 14 Teòrico-Pràctica Malabsorció intestinal. Causes específiques de malabsorció. Malaltia Celíaca. Malalties infeccioses: disbacteriosi, malaltia de Whipple, infeccions bacterianes i parasitàries agudes i cròniques. Malabsorció post-cirurgia: cirurgia bariàtrica, síndrome de l’intestí curt. Patologia pancreàtica i biliar. Altres causes de malabsorció. Colitis col·làgena i limfocítica.
Tema 15. Teòrico-Pràctica . Síndrome de malalties hepàtiques i tècniques diagnòstiques en patologia hepàtica i biliar. Colèstasi. Lesions ocupants d’espai i infiltració hepàtica. Hepatitis aguda. Hepatitis autoimmune. Hepatitis tòxica i medicamentosa. Altres causes d’hepatitis aguda: alcohol, metabòliques (Wilson, etc.): PBH-laparoscòpia / FIBROSCAN Endoscòpia (ERCP- ECOendoscòpia)
Tema 16. CM Anatomia patològica Fetge. Patrons morfològics de lesió hepàtica. Hepatitis alcohòlica, vírica, tòxica i medicamentosa. Hepatitis infeccioses no virals. Hepatitis neonatal. Cirrosi i malalties obstructives no neoplàsiques. Dèficit d’alfa 1-antitripsina, Malaltia de Wilson. Manifestacions morfològiques de la hipertensió portal. Malalties obstructives: Atrèsia de les vies biliars extrahepàtiques. Cirrosi biliar secundària, cirrosi biliar primària, colangitis esclerosant primària i secundària.
Tema 17. Teòrico-Pràctica Cirrosi hepàtica. Alcohol i fetge. Hepatitis alcohòlica. Esteatohepatitis no alcohòlica.
Tema 18. LH Historia Clínica, Exploració física i tècniques digestives. Signes malabsorció. Manifestacions de malalties sistèmiques. Exploració i malalties de la cavitat bucal. Carcinoma de boca i llengua. Patologia salival: infecciosa, neoplàsica, inflamatòria, litiàsica, carencial. Tacte rectal. Tècniques: Sonda nasogàstrica, sonda de Sengstaken, gastrostomia endoscòpica (PEG). Paracentesis.
Tema 19. Teòrico-Pràctica . Maneig de les complicacions de la cirrosi 1. Ascites. Síndrome hepatorenal. Peritonitis bacteriana espontània.
Tema 20. Teòrico-Pràctica. Hipertensió portal. Maneig de les complicacions de la cirrosi 2.: Hemorràgia digestiva per hipertensió portal i Encefalopatia hepàtica.
Tema 21. Teòrico-Pràctica Tumors hepàtics primaris. Hepatocarcinoma. Malalties vasculars del fetge (Budd Chiari).
Tema 22. CM Hepatitis crònica. Hepatitis crònica B, hepatitis crònica C. Marcadors d’evolució a cirrosi. Diagnòstic serològic. Tractament. Altres hepatitis cròniques.
Tema 23. CM Icterícia. Trastorns del metabolisme de la bilirubina; Hiperbilirubinèmia familiars o hemolítiques; Anomalies congènites del fetge i vies biliars. Malaltia de Caroli; Malaltia fibroquística. Fetge i embaràs.
Tema 24. Teòrico-Pràctica . Maneig de Hepatitis aguda i cròniques
Tema 25. Teòrico-Pràctica Colèstasis cròniques. Cirrosi biliar primària, colangitis esclerosant i autoimmune. Hemocromatosi. Malaltia de Wilson. Porfíries. Dèficit d’alfa 1 antitripsina.
Tema 26. Teòrico-Pràctica Pancreatitis aguda i crònica. Lesions quístiques del pàncreas.
Metodología y actividades formativas
Modalidad totalmente presencial en el aula
CM: La clase magistral es el escenario en que un profesor transmite el conocimiento en un aula a todo el grupo de alumnos. El formato, no obstante, permite la introducciónde actividades en grupos reducidos dentro del aula y el desplegamiento de estratègies que fomenten la participación activa de los estudiantes.
Teórico práctica con 2 grupos basada en el método del caso o el aprendizaje basado en problemas. El primero consiste en el proceso de solución de casos clínicos o propios de la profesión. Son actividades de grupo que se resuelven con la participación activa del profesor después de la deliberación de los estudiantes. El aprendizaje basado en problemas tiene similitudes con el método del caso pero difiere en que es responsabilidad de los estudiantes encontrar la solución al problema. El profesor ejerce de tutor que facilita el proceso de aprendizaje a partir de sus capacidades metacognitivas. También se realiza en grupos.
LH: El laboratorio de habilidades se realiza en grupos reducidos. Es un àrea en la que el estudiante puede desarrollar basicamente habildades de comunicació y exploración física en base a modelos, robots, pacientes simuladores o pacientes reales. Es también un àrea para el conocimiento más práctico de exploracions complementarias y medidas terapéuticas.
Sistemas y criterios de evaluación
Modalidad totalmente presencial en el aula
SISTEMA I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Criteris d’avaluació
La nota de l’avaluació teòrica de l’assignatura es el resultat de la suma ponderada de les notes dels 2 exàmens tipus test de preguntes amb 4 possibles respostes (*).
- examen parcial (20%)
- examen final (80 %)
(*) En l’examen tipus test es puntuarà amb 1 punt cada pregunta correcta; per cada pregunta amb resposta incorrecta es descomptarà un terç del valor de la pregunta.
En 2ª convocatòria l’avaluació consistirà també en un examen tipus test de preguntes amb 4 possibles respostes (*). La nota de l’avaluació teòrica de l’assignatura es el resultat de la nota del examens tipus test de la 2ª convocatòria.
Qualificació final
- Expressió amb nota numèrica amb un decimal de 0 a 10
- Qualificació qualitativa: suspens, aprovat, notable, excel·lent, matrícula d’honor.
- Per poder pujar la qualificació qualitativa de notable a excel·lent o d’excel·lent a matrícula d’honor es necessari primer aconseguir una nota mínima de 8.05 o 9.05, respectivament, a l’avaluació teòrica. Els alumnes que hagin obtingut aquestes puntuacions, podran pujar nota mitjançant l’avaluació favorable de un treball per escrit. Treball sobre el tema prèviament decidit conjuntament amb el professor coordinador de l’assignatura al inici del curs i realitzat al llarg del semestre.
La revisió dels exàmens es farà grupal els dies establerts.
La revisió individual es farà amb l’alumne prèvia sol·licitud i prèvia assistència a la revisió grupal
Bibliografía y recursos
BIBLIOGRAFIA y RECURSOS
- Fauci, Braunwald, Kasper, Hauser, Longo, Jameson, and Loscalzo, Eds. HARRISON PRINCIPIOS DE MEDICINA INTERNA. 17a edición. McGraw Hill, 2009. ISBN: 970-10-6788-6.
- Farreras-Rozman. MEDICINA INTERNA. 19ª edición. Elsevier, 2020. IBSN: 84-8086-487-7
Recursos d’internet
- http://www.gastrojournal.org
- http://www.nejm.org/multimedia/medical-videos
- http://www.aegastro.es
- http://www.manualgastro.es/ei/ctl_servlet?_f=1036&id_contenido=747