“Des de finals del segle XIX, la naturalesa ha estat present com a font d’inspiració en l’arquitectura, el disseny o l’urbanisme”. Així ha començat la ponència d’Alberto T. Estévez, professor i investigador de UIC Barcelona School of Architecture, en la qual ha exposat com la biofília —l’amor per la naturalesa— pot canviar la nostra forma de vida. Estévez ha insistit que “hem d’aprendre dels arbres” i crear ciutats autosuficients que estiguin en comunió amb l’entorn pròxim.

El catedràtic ha parlat del repte al qual s’enfronten les ciutats del segle XXI: “Els grans desequilibris ecològics i socials van de bracet, i s’han de resoldre units”. Aquest desafiament se soluciona amb la biodiversitat a les ciutats, creant un entorn basat en el bioaprenentatge perquè la vida creixi en els espais urbans. En aquesta línia, Estévez ha mostrat elements que es poden utilitzar en l’urbanisme perquè la vida creixi i la sostenibilitat millori.

El professor i investigador també ha comentat la importància d’aprendre les formes naturals en els dissenys (no només simplement imitar-les) i aprofitar els recursos del nostre entorn per cobrir les necessitats urbanístiques, sense haver de recórrer al desaprofitament o la contaminació. Amb propostes com la utilització de plantes luminescents per a la il·luminació de les ciutats o bioreactors per crear energia no contaminant, Estévez ha demostrat que el bioaprenentatge pot transformar el món, i apunta que “hem d’integrar a les ciutats biologia i món digital per crear una ciutat biofílica”.

Aquesta ponència ha tingut lloc al Campus Barcelona, en el marc del Dia de l’Urbanisme, i forma part del cicle de ponències que organitzen conjuntament la Facultat d’Humanitats amb Cases Singulars.

Vídeo de la sessió completa: