05/07/2021

“Als pares els costa veure que l’exigència i el compromís són aliats meravellosos per a un bon desenvolupament del nen”

Des de molt petita, Ana M. Zamorano va tenir clar que la seva vocació era ser mestra. “Jo volia ser ‘senyoreta’ i així ha estat”, confessa entusiasmada. Va cursar Educació Infantil a la Facultat de Ciències de la Educació de UIC Barcelona i, poc després d’acabar els estudis, l’any 2006, es va incorporar a l’equip del Centre d’Educació Infantil Avantis, on exerceix com a coordinadora des de fa cinc anys.

Zamorano, que ha estat padrina de la nova promoció de mestres de la Facultat, dibuixa un escenari futur ple de reptes per a la seva professió, amb pares i mares cada vegada més exigents i nens i nenes sobreestimulats. Com va traslladar als nous graduats: “Educar i formar és una missió de molta responsabilitat. És apassionant i d’una satisfacció enorme, encara que els resultats arribin a llarg termini”.  

1. De quina manera sorgeix la teva vocació per l’àmbit de l’educació infantil?
Des de molt petita volia ser professora. Sempre m’ha agradat la docència. Jo volia ser “senyoreta” i així ha estat!

2. Què et va portar a triar UIC Barcelona per cursar els teus estudis?
Me la van recomanar altres professionals de l’educació. Em vaig informar i em vaig matricular a la Facultat de Ciències de l’Educació l’any 2003.

3. Com va ser la teva experiència a la Facultat de Ciències de l’Educació?
La veritat és que molt bona. Em vaig sentir estimada i amb molt de nivell d’exigència per part dels professors.

4. Quins aspectes de la carrera van influir en el teu desenvolupament professional posterior?
Bàsicament la formació acadèmica i la personal. Em van ajudar a veure l’alumne com un ésser únic, a tractar-lo amb un respecte exquisit i a valorar molt aquesta professió.

5. Com van ser els teus inicis com a professora d’Educació Infantil?
Expectants, ja que jo tenia experiència en la docència amb alumnes més grans, però la realitat en cada etapa és diferent.

6. Avui exerceixes com a coordinadora del Centre d’Educació Infantil Avantis, considerada la guarderia més gran d’Espanya i la segona d’Europa. En termes generals, quins mètodes defineixen aquest projecte educatiu?
El nostre centre aposta per una pedagogia eclèctica, en què tenim presents referents pedagògics les aportacions dels quals ens semblen importants per al desenvolupament del nen: Montessori, Piaget, Decroly i Howard Gardner, principalment.

7. L’atenció personalitzada, la relació estreta dels i de les professionals del centre i la formació dels nens i nenes en uns valors universals són alguns dels vostres senyals d’identitat. De quina manera ha variat l’educació dels nens i nenes en els primers estadis educatius en els últims anys?
Cada vegada és més complicat educar en uns valors que, encara que són el nostre segell d’identitat, són difícils de transmetre i de viure perquè comporten una exigència per part del col·legi i de les famílies que no sempre resulta fàcil.

Als pares els costa entendre que l’exigència i el compromís són aliats meravellosos per a un bon desenvolupament del nen. Però aquesta és la realitat amb la qual actualment vivim i nosaltres, com a educadors, hem de plantejar-la de la manera més atractiva possible.

8. Quin és l’escenari que es dibuixa per al sector de l’educació infantil per al futur més pròxim?
Visualitzo un escenari ple de reptes als quals caldrà donar resposta: pares exigents i bastant protectors, nens amb baixa capacitat de frustració i sobreestimulats… Però sempre tenim una visió positiva i, per descomptat, estem al servei de les famílies i dels alumnes.

9. Quin paper exerceix la vocació en el sector educatiu i quins són els valors que, en la teva opinió, ha de reunir un bon professor o professora?
Cada vegada és més difícil conèixer persones amb veritable vocació cap a la seva feina, però sempre n’hi ha i la veritat és que a Avantis tenim la sort de tenir un equip molt vocacional i entregat.

10. De quina manera ha influït la pandèmia en el desenvolupament dels últims cursos i quines novetats introduïdes per la crisi sanitària ja quedaran per sempre en l’entorn educatiu?
Com en qualsevol moment de dificultat, la necessitat d’atendre les famílies i els alumnes ens va fer aguditzar l’enginy. Les noves tecnologies ens han ajudat molt a normalitzar la situació generada per la pandèmia, ens la mesura del possible. Penso que tant les tutories amb pares com les reunions informatives les farem, a partir d’aquesta pandèmia, en format en línia. Sinó totes, segur que la majoria.

11. Has estat triada com a padrina de la nova promoció de graduats en Educació Infantil i Educació Primària de UIC Barcelona. Què suposa per a tu apadrinar els professors i professores acabats de graduar?
Un honor absolut. La veritat és que va ser una sorpresa quan m’ho van comunicar i no vaig dubtar a acceptar-ho. Tinc un record meravellós com a estudiant de UIC Barcelona. És una manera d’agrair tot allò que em va donar aquesta facultat i de transmetre i compartir la meva experiència amb els futurs docents.

12. Quins consells traslladaries a tots aquells estudiants que estiguin valorant cursar Educació Infantil?
El principal consell és que valorin bé si tenen vocació. Educar i formar és una missió de molta responsabilitat. Si ho veuen clar, endavant. És una professió apassionant i d’una satisfacció enorme, encara que els resultats arribin a llarg termini.

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)