Es tractava del que en anglès s'anomena un Moot Court, és a dir, una simulació de judici. En els judicis, basats en fets reals i en casos autèntics resolts davant la Cort Internacional de Justícia a la Haia, als Països Baixos, els alumnes havien de donar veu als diferents rols en un escenari també molt semblant al real. "La finalitat de la pràctica —va explicar el professor Espaliú— és que els alumnes assimilin més bé els coneixements teòrics, es vagin familiaritzant amb l'ús en l'àmbit laboral de la llengua anglesa i puguin experimentar d'una manera més pràctica la professió jurídica".

Així va ser la pràctica: cada part va presentar un escrit d'al·legacions i, posteriorment, va defensar els seus arguments en la vista oral. Per a cada cas es va constituir un tribunal de cinc jutges que es va encarregar de resoldre la controvèrsia plantejada i, després d'escoltar les parts, va dictar sentència. Amb togues incloses i en un dels idiomes de la cort, l'anglès, aquesta experiència ha permès als alumnes tenir una primera noció de com s'articula la pràctica del dret internacional.

En aquesta ocasió, els professors van plantejar una pràctica que recordava els grans assumptes jurídics que van dividir les antigues repúbliques exiugoslaves després de la dissolució de Iugoslàvia. En el fons, es bellugaven problemes d'ús de la força i manteniment de l'ordre per les autoritats legítimes, o la comissió de genocidi.

L'activitat va ser supervisada per professors de Dret Internacional Públic, Carlos Espaliú i Maria Mut.