De Dalí, se n’ha parlat molt. Se l’ha estudiat i catalogat. Se n’han escrit centenars de llibres i és dels artistes més investigats i més populars del segle passat. El que no és tan conegut, potser, és l’obsessió de l’artista figuerenc per la tecnologia, per l’alquímia i per la cibernètica. I és que el mateix Dalí, al final de la seva vida ja ho va dir: l’interessava més la ciència que l’art. Prova de tot això són les conclusions de la recerca d’Anna Pou van der Bossche, professora de la Facultat d’Humanitats i doctoranda de UIC Barcelona, que va presentar dimecres, 17 de gener, a la Universitat, el seu llibre Dalí. Art_Ciència_Cibernètica: “L’última etapa de la vida del pintor és la que més m’interessa, ja que és on es veu més la seva fixació per la ciència. Estic trobant obres plenes de xips, píxels i fins i tot circuits electrònics impresos en or, com els que omplen el Teatre-Museu de Figueres, que precisament Dalí va dissenyar com un ordinador”, explica Pou.

L’experta en Dalí, que també és la curadora de l’exposició immersiva “Dalí cibernètic”, de l’Ideal, Centre d’Arts Digitals de Barcelona, —ara de gira mundial—, durant la presentació del llibre, ha mostrat a través de les obres, com l’artista, en un intent d’aconseguir la vida eterna, es va centrar en la tecnologia: “La ciència és per ell una via per arribar a la immortalitat i per entendre Déu. (...) Salvador Dalí s’identificava amb els ordinadors i es definia a sí mateix com a màquina de pensar”, afirma l’experta.

Amb obres poc conegudes —algunes pràcticament sense estudiar ni catalogar— com Princesa cibernètica (1974), Odalisca cibernètica (1978) i Les rodes lul·lianes (1979) es veu de manera inconfusible com Dalí se centra en la cibernètica en les últimes dècades, fins al punt de poder-lo considerar, com diu l’autora, el pare de la cibernètica: “El mateix Dalí, quan li pregunten en una entrevista quina és la cosa més important que ha fet, afirma que una d’elles és descobrir la cibernètica a mà, no l’electrònica”.

En el llibre, fruit de les investigacions per a la seva tesi doctoral, Pou afirma que Dalí va predir el metavers i ja el 1957 va dissenyar una màquina de somiar, que són les primeres ulleres de realitat virtual. “Encara no s’ha realitzat mai un estudi sobre la cibernètica en Dalí i queden encara moltes obres per descobrir, analitzar i redefinir”, conclou la professora en el seu llibre.

La presentació del llibre Dalí. Art_Ciència_Cibernètica, amb pròleg de la directora dels museus Dalí, Montse Aguer Teixidor, va ser a càrrec de la degana de la Facultat d’Humanitats de UIC Barcelona, Judith Urbano, que va destacar que “amb aquest llibre, Anna Pou ens deixa fora de joc quan descobreix coses noves investigant a la biblioteca personal de Salvador Dalí” i remarca la importància que, tot i ser un llibre divulgatiu, prové de la recerca “i això li dota una garantia que no tenen tots els llibres que hi ha al mercat”.

Anna Pou actualment continua amb la recerca per a la seva tesi doctoral que, segons va comentar a la presentació, l’ha de portar a Nova York per poder aprofundir en la relació de Dalí amb empreses com National Cash Register o IBM.