Carlos Grau, conseller delegat del Mobile World Capital Barcelona, fundació coorganitzadora amb la GSMA del Mobile World Congress, apunta  la necessitat d’anticipar l’impacte social de les noves tecnologies com el repte més important de la digitalització de la nostra societat. Així ho ha assegurat durant una classe magistral oferta als estudiants de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de UIC Barcelona, en el marc de l’assignatura Corporate Governance Entrepreneurship, que dirigeix el professor Juanjo Marín.

En la seva intervenció, Carlos Grau ha destacat la importància d’afrontar la transformació digital sense ignorar els errors comesos en el passat i que tenen a veure amb qüestions de governança, privacitat, protecció de dades i inclusió. “En el passat, s’ha subestimat la rapidesa en la implementació de les noves tecnologies i l’impacte que tenen en la societat. La inclusió digital és un dels reptes més grans que estem afrontant en l’actualitat. Estem davant una emergència digital que pot contribuir a mitigar els efectes de l’emergència climàtica”, ha sentenciat.

Segons ha explicat, a Europa, al voltant del 15 % de la població urbana manca de coneixements, dispositius tecnològics o connexió a Internet, una xifra que ascendeix fins al 30 % en els entorns rurals. “Qüestions que abans eren opcionals han esdevingut crucials avui dia. Així, per exemple, la digitalització s’ha convertit en un fenomen crucial en l’educació i en l’accés a molts serveis bàsics i correm el risc de deixar molta gent enrere”, ha recalcat.

En aquest sentit, Grau ha apel·lat a la necessària col·laboració entre els sectors públic i privat per afrontar l’impacte social de la digitalització i ha posat com a exemple la iniciativa “Digital Future Society”, un programa global impulsat pel Mobile World Capital Barcelona per promoure l’humanisme tecnològic, i el programa Mobile Week per capacitar persones vulnerables en l’ús de noves tecnologies digitals i que, segons ha explicat, ja ha beneficiat més de 70.000 persones a Espanya.

“Transformació ultraràpida” del mercat de treball
En la seva intervenció, Carlos Grau també ha analitzat la “transformació ultraràpida” que està experimentant el mercat del treball per la progressiva digitalització de la societat. Segons ha explicat, només a Espanya, el 13 % dels treballadors treballen ja per a plataformes digitals. “La demanda de talent digital no para de créixer i, només a Barcelona, tenim ja més de 15.000 ocupacions en el sector digital i al voltant de 1.500 start-ups, la qual cosa ens converteix en un dels hubs digitals més importants d’Europa”, ha assegurat.

Segons la seva opinió, aquesta transformació del mercat laboral obliga, igualment, a anticipar riscos de futur relacionats amb l’impacte social de les noves tecnologies i el model desitjable i sostenible en qüestions claus com data governance, ètica de la intel·ligència artificial, bretxa digital, etc.

Per a il·lustrar-lo, ha posat com a exemple el cas de Silicon Valley, el gran centre tecnològic mundial que acull la seu d’algunes de les companyies digitals més importants a escala global. “El model de Silicon Valley està ara sota qüestió pel gran impacte que ha tingut en la societat. Actualment, el 30 % dels nens i nenes que acudeixen a l’escola pública a la ciutat de Palo Alto viuen en autocaravanes. I això és així perquè, a mesura que es van anar multiplicant les start-ups i els unicorns digitals, es van destruir llocs de treball no qualificats i la població de classe mitjana va haver de deixar la ciutat pel gran augment del nivell de vida, cosa que va fer eixamplar la bretxa econòmica entre les classes més riques i les més pobres. Hem de preguntar-nos si aquest és el model que volem per al futur”, ha assegurat.

Com a contrapunt, ha posat com a exemple el model europeu, alineat amb els objectius de desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. “Capacitar les persones en les qüestions relacionades amb la transformació digital és el model de futur. El debat sobre la sostenibilitat i l’impacte social és necessari quan parlem de digitalització”, ha conclòs. En aquest sentit, iniciatives legislatives desenvolupades per la UE o l’agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides poden crear —ha afirmat— un precedent de cara a establir les bases legals concordes amb la nova realitat.