Són cinc edificis de l’Eixample: la Casa Lleó Morera, de l’arquitecte Domènech i Montaner; la Casa Mulleras, d’Enric Sagnier; la Casa Bonet, de Marcel Coquillat; la Casa Amatller, de Puig i Cadafalch, i la Casa Batlló, de Gaudí.

Les cinc cases, segons va explicar la professora Urbano, formen el conjunt anomenat la Mansana de la Discòrdia, aprofitant el doble significat que té en castellà manzana, com a illa de cases o com a poma i, en aquest segon cas, evocant la poma de la discòrdia, famós mite grec: “D’alguna manera —va explicar la degana d’Humanitats—, les tres deesses que es disputen per la poma de la bellesa son els tres arquitectes modernistes: Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, i Gaudí”.

Aquestes cinc construccions van ser reformes de cases prèviament existents, originalment construïdes per mestres d’obres de la ciutat. Durant la conferència, Urbano va parlar dels propietaris d’aquestes cases abans i després de les reformes, les curiositats d’estil de cada edifici… A través d’aquests exemples tan diversos, va fer un repàs de l’arquitectura del segle XIX i els estils, i la Barcelona de l’època.

La conferència va tenir lloc en format presencial i en línia, la qual cosa va permetre que un públic ampli pogués gaudir de les explicacions i coneixements sobre aquest patrimoni arquitectònic. Amb aquesta iniciativa, la celebració del Dia del Modernisme va oferir una oportunitat única per comprendre l’evolució de l’arquitectura i l’impacte que ha tingut en el desenvolupament de Barcelona al llarg del segle XIX.