L’autor del llibre, Guillem Carabí, va fer una exposició sintètica dels motius que el van impulsar a escriure una monografia sobre la reforma de la casa Bofarull, de Josep M. Jujol. El motiu principal, i a partir de les teories d’Aldo Rossi, és la convicció de l’autor que els arquitectes sempre defensen una qüestió en particular i s’esforcen a resoldre-la, al llarg de la seva obra i de manera obstinada en els seus projectes, una elecció dins l’arquitectura. Aquest fet és el que dóna coherència a la biografia construïda de l’arquitecte. A través de les planes del llibre, l’autor va mostrant com Jujol fa servir la transformació constant dels elements, en procés, arquitectura sempre inacabada, com a motor de la reforma de la casa Bofarull. Una característica que l’allunya dels seus coetanis modernistes i l’acosta a posicions més afins amb els artistes de l’avantguarda de principis de segle XX. La publicació La transformació com a procediment. La reforma de la casa Bofarull (1913-1933), de Josep M. Jujol té l’origen en la tesi doctoral defensada per l’autor, quatre anys abans, a UIC Barcelona.

A continuació, el professor Miralles va glossar les aportacions que va reconèixer llegint les planes de La transformació com a procediment. Miralles va destacar la mirada erudita i plena de referències que explicaven el procés de la reforma. Fins aleshores, deia Miralles, l’aproximació a l’arquitectura de Jujol sempre havia estat des de l’afecció, des del respecte pel territori, els materials, els animals, o el camp. Carabí, va dir Miralles, s’hi acosta des de l’objectiu de transcendir aquelles mirades ja sabudes i conegudes, com un viatger que s’aproxima poc a poc a la casa, i que aporta durant el recorregut un cos d’erudició que permet entendre l’arquitectura de Jujol. Tanmateix Miralles va agrair l’esforç dut a terme per acostar la complexitat d’una tesi doctoral a un públic més ampli, fent-la més amable.

Va cloure l’acte el diputat Sr. Mateu Montserrat, alcalde del Pla de Santa Maria.