El professor David Odalric de Caixal i Mata, historiador militar, analista en geoestratègia internacional i terrorisme jihadista i, a més, director general a Espanya de SECINDEF (Security, Intelligence & Defense) Israel International Consulting, va ser a UIC Barcelona per explicar als estudiants de Dret l’estratègia global que s’està duent a terme per combatre l’Estat Islàmic. 

Abans de començar a parlar de moviments de defensa internacional, David Odalric va voler contextualitzar. Per fer-ho, va explicar el funcionament intern de l’Estat Islàmic i va situar el grup islamista radical en el mapa. L’Estat Islàmic és una organització sunnita, el seu líder és Al-Baghdadi i pretén construir un califat comprès, de nord a sud, entre els Pirineus i la frontera sud de Kènia i, d’est a oest, entre Pakistan i Finisterre. La bandera d’Estat Islàmic, que és una de les que va fer onejar Mahoma, hauria de regir aquests territoris en un termini de cinc anys. 

Per lluitar contra l’Estat Islàmic cal combinar atacs aeris i terrestres. Un grup que es dispersa per evitar els bombardejos no té temps d’organitzar-se per fer front als combats sobre el terreny. D’acord amb David Odalric, “Probablement, el millor exemple d’aquest fenomen el trobem en la Guerra del Golf de 1991”. 

Els Estats Units lideren una coalició internacional en la lluita contra el grup islamista. L’aliança està formada per quaranta països, alguns dels quals, com Espanya o Rússia, es limiten a enviar armes i assessors militars als kurds i iraquians que combaten contra l’Estat Islàmic. 

La geopolítica contemporània a l’Orient Mitjà és molt confusa. Per posar un exemple: els Estats Units combaten a Síria contra l’Iran, recolzen l’Iran en la lluita contra l’Estat Islàmic, han negociat amb l’Iran a Suïssa arran del programa nuclear i combaten contra Iemen, fet que dóna suport a l’Aràbia Saudita, el principal país que promou el terrorisme.

L’estratègia militar de l’Estat Islàmic és magnífica. A més a més, cal tenir en compte que l’organització armada s’alimenta d’un còctel que la fa molt poderosa: sentiments antioccidentals molt arrelats, odi als musulmans xiïtes i debilitat dels estats que l’envolten. Ara mateix, abunden els rumors que apunten a la creació de fins a cinc noves terres de ningú. 

Els Estats Units i Rússia han seguit estratègies secretes totalment oposades. Els nord-americans van apostar per deixar fer a Estat Islàmic en les seves ofensives contra l’exèrcit sirià, fidel a Bashar Al-Assad. Fins i tot, la premsa va publicar que els Estats Units feia arribar armes als radicals. L’estratègia va fracassar. El general Allen, després d’un escàndol mediàtic i de l’arribada en escena de Rússia, va ser cessat com a director de la coalició internacional. 

Rússia ha actuat més tard i d’una forma molt diferent. Els soviètics s’han posicionat al costat d’Al-Assad i bombardegen les forces de l’Estat Islàmic cada cop que entren en contacte amb l’exercit sirià. La prioritat russa és derrotar els jihadistes abans que ocupin el Caucas rus. 

David Odalric va fer referència també als vídeos publicitaris de l’Estat Islàmic. Va explicar que els distribueix una empresa nord-americana i es va preguntar per què a Occident se segueixen emetent. Per respondre, va aportar una declaració d’un líder de l’EI: “Hem estat finançats pel govern d’Obama, entre d’altres”. 

El professor va acabar la conferència amb un apunt d’actualitat: els terroristes intenten arribar ara a Europa com a refugiats de guerra. El nou focus d’entrada serà els Balcans que, segons la CIA, seran completament musulmans l’any 2025. Encara en clau d’actualitat, Odalric va destacar que el pròxim objectiu de l’Estat Islàmic és Líbia.