Punt i seguit a l’homenatge a l’escriptor Carlos Pujol (1936-2012) amb motiu del 10è aniversari de la seva mort. La primera de les dues sessions que han organitzat la Universitat Internacional de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra per recordar la seva figura i reivindicar el seu llegat ja es va celebrar el 16 de desembre passat a UIC Barcelona, en la qual investigadors del Grup de Recerca Carlos Pujol, Literatura i Humanisme (2017 SGR 383) i altres experts van abordar diferents aspectes de l’obra d’aquest polifacètic home de lletres, que va ser escriptor, assagista, crític, traductor, editor i jurat d’importants premis literaris.

La vicerectora de Recerca, Innovació i Transferència de Coneixement de UIC Barcelona, Cristina Monforte, i la coordinadora de les jornades i del Grup de Recerca Carlos Pujol, Literatura i Humanisme, Teresa Vallès, van obrir l’acte tot reivindicant la importància del llegat de Pujol. A més a més, Vallès va presentar les tres novetats editorials que s’han publicat amb motiu del desè aniversari de la mort de l’escriptor i que posen de manifest el bagatge que tenia Pujol no només com a escriptor sinó també com a acadèmic i teòric de la literatura. 

El primer bloc de conferències de la jornada es va centrar en el diàleg de Carlos Pujol amb la tradició i amb autors com Marcel Proust, Henry James i Conan Doyle. El professor de la Universitat Complutense de Madrid Eduardo Valls va exposar els diferents elements que Pujol va heretar de Henry James sobre la visió de la literatura i la capacitat de parlar d’allò que no és visible. Després, Carlos Villar, de la Universitat de La Rioja va exposar en la seva intervenció que Pujol pren elements de la novel·la negra de gènere però que en realitat en transgredeix el fonament, perquè només així pot fer “literatura amb majúscules”. Per la seva banda, la professora de la Universitat de Lleida, Àngels Santa, va analitzar la presència de Proust en les diferents formes de la narrativa de Pujol, com la utilització del pas del temps com a tema, la recerca de la veritat o la centralitat de l’estil.

El segon bloc de ponències va girar al voltant de la teoria literària de Pujol a partir de les seves reflexions sobre gèneres com la biografia, l’assaig, la novel·la i la poesia. La professora de la Universitat de Barcelona Mapi Ballesteros va explicar en la seva conferència que Pujol reivindica la biografia literària com un gènere que no pretén la objectivitat de la història ni és de la pura ficció, sinó que es proposa capgirar la ficció per arribar a la veritat oculta i la veritat poètica. Després, Domingo Ródenas, de la Universitat Pompeu Fabra, va explicar com sorgeix el Pujol novel·lista i com va sentir la necessitat de parlar d’ell a través de la ficció en comptes de parlar dels altres. Per la seva banda, la professora de UIC Barcelona Iris Llop va reivindicar les poètiques d’autor a partir de la visió de la literatura que cada autor plasma en pròlegs, crítiques, entrevistes o assaigs. Per acabar, Pere Ballart, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va parlar de la poesia de Pujol i de la capacitat que tenia l’escriptor per escoltar la seva música interior, que feia sonora quan escrivia poesia.

La jornada també va incloure breus adaptacions teatrals dels relats de Fortuna y  adversidades de Sherlock Holmes, de Carlos Pujol, que es van realitzar entre les diferents ponències.

La segona jornada tindrà lloc el 21 de gener de 2022 a la Universitat Pompeu Fabra. Trobaràs tota la informació aquí.