Per a les persones amb problemes de salut mental, l’estigma és un atribut altament devaluador i lesiu per a la seva dignitat, ja que és un procés que passa per la creació de l’estereotip, la reacció de prejudici i el comportament social de discriminació. Els mitjans de comunicació juguen un paper clau en aquest àmbit, ja que amb el tractament de la informació sobre la salut mental influeixen en el tractament sanitari i social de les persones afectades. Per aquest motiu, la jornada “Estigma, salut mental i mitjans de comunicació”, organitzada per l’Institut Universitari de Pacients i l’Aula d’Innovació en Política Sanitària de UIC Barcelona, va reunir professionals sanitaris i del món de la comunicació per analitzar el tractament informatiu de la salut mental i reflexionar sobre si els mitjans de comunicació poden contrarestar l’estigma i contribuir a millorar el tractament de les persones afectades.  

El director de l’Institut Universitari de Pacients de UIC Barcelona, Boi Ruiz, va obrir una jornada que va moderar la psicòloga, periodista i professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació Sílvia Cóppulo.

La trobada es va articular en dues taules rodones: en la primera, hi van participar professionals del món de la comunicació amb una llarga experiència en el sector de la informació de la salut, mentre que la segona taula va estar formada per professionals de la salut mental. 

La primera taula, titulada “Com tractem la informació en salut mental”, va evidenciar que cal formar més sobre salut mental els professionals de la comunicació perquè puguin tractar correctament la informació. El periodista especialitzat en divulgació de la salut Ricard Aparicio va incidir en el canvi de paradigma, en el qual la informació sobre salut mental cada vegada és més present i va exposar que “l’estigma es combat amb informació”. D’altra banda, el director dels serveis informatius de Catalunya Ràdio i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona, Francesc Cano, va parlar dels dos grans objectius que té la Corporació de Mitjans Audiovisuals: no estigmatitzar i normalitzar. “El primer el guanyarem fent bona informació, i el segon, fent bon entreteniment i bones ficcions”, va dir. En canvi, la periodista de La Vanguardia especialitzada en salut, Susanna Quadrado, va afirmar que cal un “periodisme compromès i proactiu en la solució” i va concloure que “cal deixar parlar les persones afectades en primera persona i revisar els nostres prejudicis com a periodistes. La responsable de continguts del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Mònica Gasol, va explicar les recomanacions que proposen per normalitzar i evitar l’estigmatització, mentre que la psicòloga i col·laboradora en diferents mitjans Gemma Altell va remarcar que els professionals que treballen en salut mental han de tenir una relació molt més fluida amb els mitjans de comunicació.

Sota el títol “El tractament de la informació ajuda al tractament de les persones afectades?”, la segona taula va remarcar el paper clau que juguen els mitjans en la necessitat de combatre l’estigma i també van reflexionar sobre la dificultat de trobar l’equilibri entre espantar i banalitzar. La membre de la Junta del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya Connie Capdevila va remarcar el gran poder que tenen els mitjans i va defensar que cal evitar utilitzar expressions de manera negativa per als afectats, a més a més de fer diagnòstics fora d’un entorn clínic. La psiquiatra infantil i juvenil Montse Dolz va assegurar que la manera de relacionar-se amb els mitjans de comunicació està condicionada per la por i va subratllar que “cal emfatitzar actituds d’atenció, així com potenciar capacitats saludables i la recerca”. La psiquiatra Iluminada Corripio va defensar que cal “continuar avançant en el coneixement i escoltar el pacient en la seva recuperació”, i també va explicar que la intervenció humanística s’està conciliant amb la intervenció mèdica. Per la seva banda, la psiquiatra Gemma Parramon, vicepresidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, va parlar de com l’autoestigma empitjora el tractament mèdic de la persona i va remarcar que la millor manera per trencar amb l’estigma és que la persona afectada pugui explicar la seva experiència de superació en primera persona.

La jornada es va cloure amb la intervenció de la degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Rebeca Pardo, que va parlar sobre les narratives visuals de la malaltia i la seva rellevància.