08/07/2016

Dra. Mercè Boada: ‘La medicina és de tots els colors i de totes les mesures: no n’hi ha cap de més important que les altres’

A mitjan juny va tenir lloc a UIC Barcelona la graduació de la tercera promoció de Medicina. Després de les paraules de benvinguda de la professora Marta Elorduy, vicedegana i directora del Grau en Medicina, la Dra. Mercè Boada, neuròloga i padrina de la graduació, es va dirigir als alumnes amb unes paraules sentides en les quals va transmetre el seu periple personal i professional pel món de la Medicina des que va deixar les aules de la Facultat. Va parlar als nous professionals dels seus primers anys: “Tindreu molta por, i us vull parlar de la por perquè ningú no me’n va parlar a la facultat, i no vaig saber què fer... Vaig aprendre a prevenir, predir i protocol·litzar, escoltar, entendre, llegir entre línies”. Després va animar els graduats a seguir aprenent sempre, siguin on siguin: “La medicina és de tots els colors i de totes les mesures: no n’hi ha cap de més important que les altres”, els va dir, i va continuar: “Tot està admès i tot és perfecte, sigueu el que vulgueu ser i no us preocupeu. Continueu somiant: la que escolliu serà la millor opció. En qualsevol racó es pot fer recerca, en qualsevol racó hi ha bona medicina, si hi ha bons metges”.

Després del discurs dels representants de la promoció, el lliurament de diplomes i la lectura del Jurament Hipocràtic a càrrec de la Dra. Paloma Puyalto, escollida pels estudiants, el degà, el Dr. Albert Balaguer, va tancar l’acte amb unes paraules amb què va animar els nous professionals a afrontar amb totes les forces “el privilegi de servir l’ésser humà”. En el seu discurs també va parlar de l’ideal de professional que es forma a UIC Barcelona: “Heu après moltes coses tècniques i també heu millorat en els valors: cerca de la veritat, la persona com a centre de la nostra missió, compromís en el treball... i això és amabilitat, optimisme, treball en equip, etc.”. “Com ens agradaria formar metges? Amb ganes d’aprendre sempre, amb un esperit crític positiu i que siguin capaços de posar-se en la pell del pacient”.

L’acte es va clausurar amb el cant del Gaudeamus Igitur.