1. Recentment heu realitzat l’estudi “Comparació de l’eficàcia de tres mètodes diferents d’ensenyament d’higiene oral en nens espanyols de 3 a 5 anys”. En què ha consistit i com l’heu dut a terme? 

Alexandra Trullàs: L’objectiu de l’estudi era determinar quin mètode d’ensenyament d’higiene oral és més eficaç per reduir l’índex de placa bacteriana en nens espanyols de 3 a 5 anys. Per a això, es va fer un estudi prospectiu i longitudinal en una mostra de 157 nens que cursen educació infantil al Col·legi Puresa de Maria de Sant Cugat del Vallès. 

Ana Veloso: L’estudi es va dividir en tres parts. En la primera part, es va avaluar l’índex de placa dental utilitzant l’índex O’Leary en el qual l’examinador determina la presència o absència de placa dental en les quatre superfícies de les dents. Amb els resultats, vam elaborar un informe dirigit als pares per informar de la salut oral dels seus fills.

En la segona fase, vam impartim sessions educatives sobre higiene bucal als més petits. Cada grup escolar (P3, P4 i P5) es va subdividir, de manera aleatòria, en tres grups i en cadascun es va utilitzar un mètode diferent d’ensenyament: vídeo explicatiu, presentació de PowerPoint i una sessió pràctica amb fantomes. 

Finalment, la tercera fase es va fer tres mesos després i es va avaluar novament l’índex de placa bacteriana mitjançant l’Índex O’Leary per valorar quina tècnica d’aprenentatge havia estat més efectiva per conscienciar els nens i les nenes. També es va informar dels resultats als pares mitjançant un informe.

2. Quins temes es van tractar en les presentacions que es van fer als nens? La informació traslladada amb cada metodologia era la mateixa?

A. T.: Els tres tipus de sessions educatives presentaven el mateix contingut. Hi expliquem principalment quines rutines cal seguir per tenir una bona higiene dental: com ha de ser, quantes vegades al dia cal raspallar les dents, quina pasta de dents podem fer servir, etc. A més a més, el contingut es va completar amb informació sobre bons hàbits alimentaris per explicar als més petits quins aliments produeixen més càries i quins cal menjar amb més freqüència. 

3.Heu observat una millora en la higiene oral dels nens després de les sessions educatives? 

A. V.: Després d’analitzar els resultats de la primera i l’última sessió, podem confirmar que sí que hem observat una millora en la higiene oral dels nens i una reducció de l’índex de placa, encara que aquests resultats no són estadísticament significatius. 

4. Heu detectat un canvi d’actitud en els nens després de la primera revisió? 

A. T.: Després de la primera revisió hem pogut veure com ha canviat l’actitud dels nens i nenes davant l’odontòleg. Molts nens no havien visitat mai el dentista i no estaven familiaritzats amb l’instrumental que utilitzem, la qual cosa els provocava un cert grau de por o ansietat cap allò desconegut. En canvi, en les revisions posteriors els nens es van mostrar molt més contents i participatius. 

5. Com milloraríeu aquestes intervencions perquè fossin més eficaces i tinguessin més impacte?

A. T.: Aquest tipus d’intervencions haurien d’impartir-se cada curs i fer un seguiment dels nens fins que finalitzin l’etapa escolar. És important acompanyar-los i orientar-los en cada etapa de la seva vida ja que les necessitats són diferents. D’altra banda, creiem que les revisions serien més eficaces si els pares hi fossin presents, ja que són ells els que passen més temps amb els nens i poden ajudar-los, ensenyar-los i motivar-los a aconseguir uns bons hàbits sobre salut oral. 

A. V.: És fonamental fer xerrades educatives sobre salut bucal per animar així la població més jove a mantenir uns bons hàbits d’higiene i alimentació. Aquest tipus d’iniciatives contribueixen a formar els joves en salut oral i a conscienciar-los sobre la importància de la prevenció bucal per evitar patologies bucals en el futur. 

6. Quin ha estat el paper dels pares en el procés? Els heu informat de l’estat bucal dels nens i heu buscat la seva col·laboració?

A. T.: Encara que els pares no han pogut ser presents durant les sessions educatives ja que aquestes es van impartir en horari escolar, els hem mantingut informats en tot moment sobre la salut oral dels seus fills a través de cartes informatives amb els resultats de les exploracions. 

A. V.: A més a més, també hem tingut l’oportunitat de formar els pares mitjançant una xerrada informativa sobre higiene oral i dieta que es va fer de manera virtual pel professorat del departament d’Odontopediatria de la Facultat. L’experiència va ser un èxit ja que els pares es van mostrar molt actius i participatius.

7. Creieu que influiria positivament que els pares fossin presents durant les sessions educatives?

A. T.: Per descomptat que sí. Quan els nens són petits és difícil que entenguin tot el que els diem i tampoc saben gaire bé com posar-ho en pràctica. L’ideal és que els pares hi poguessin ser presents per explicar-los les tècniques correctes d’higiene en nens i com posar-les en pràctica. Els pares són els principals responsables de la higiene oral dels seus fills. 

8. Què us ha aportat aquesta experiència?

François Ribiere: Aquesta experiència, a part de gaudir d’un moment divertit amb els més petits, m’ha permès familiaritzar-me amb el tracte amb nens d’aquesta edat a la consulta. Malgrat que només vam fer una breu exploració intraoral i vam avaluar l’índex de placa bacteriana, també vaig tenir l’oportunitat de posar en pràctica els coneixements que estudiem a classe al llarg del Grau.

A. V.: Per mi ha estat una gran experiència i crec fermament que educar en la prevenció des de petits és molt important per mantenir una salut oral correcta per a tota la vida.