Les malalties periimplantàries són infeccions orals que consisteixen en la inflamació del teixit que envolta els implants dentals i són molt comunes entre la població. Segons indica la Societat Espanyola de Periodòncia i Osteointegració (SEPA), un 25 % dels pacients amb implants col·locats fa més de cinc anys en tenen, i el principal factor de risc per a l’aparició d’infeccions és una mala higiene bucal.

La recerca cientificoclínica ha promogut en les últimes dècades una millora substancial del disseny i la topografia de la superfície dels implants, així com més coneixement de la biologia de l’os i els teixits tous, que ajuden a evitar infeccions. No obstant això, algunes modificacions que tenen l’objectiu de millorar l’adaptació de l’implant a l’os poden afavorir l’adherència del biofilm bacterià o placa dental, que augmenta la probabilitat de desenvolupar patologies com la mucositis i la periimplantitis.

Per aquesta raó, UIC Barcelona, a través del seu Bioengineering Institute of Technology i de la Facultat d’Odontologia, i el centre de recerca en salut bucal Dentaid Research Center, han realitzat un estudi per analitzar l’eficàcia del recobriment amb la molècula TESPSA (silà anhídrid trietoxisililpropil succínic) sobre diferents rugositats d’implants, comparant-lo amb altres tractaments, amb l’objectiu de disminuir l’adhesió dels microorganismes i així afavorir un efecte antibacterià. El grup de recerca s’ha centrat en aquesta molècula ja que té la capacitat de potenciar les propietats superficials osteoinductores i antibacterianes, i la passivació de la superfície amb àcid cítric, que disminueix el procés de corrosió i crea una capa protectora.

El model de biofilm desenvolupat no ha evidenciat una clara diferència antiadhesiva i bactericida entre les superfícies tractades amb TESPSA o passivació amb àcid cítric, encara que sí que s’ha observat una tendència a reduir l’adhesió de biofilm oral i augmentar l’efecte antibacterià en aquells recobriments d’implants tractats amb TESPSA.

Com apunta Javier Gil, autor de l’estudi, investigador del Bioengineering Institute of Technology de la Universitat i responsable de la Xarxa Nacional de Periimplantitis concedida pel Ministeri de Ciència i Innovació, “l’avanç per aconseguir implants dentals antibactericides requereix estudis interdisciplinaris amb participació de clínics, microbiòlegs i especialistes en biomaterials”. Així, conclou: “Encara queda molt camí per recórrer, però estem avançant en la direcció correcta”.