La ponència va versar sobre la laïcitat, no en el sentit “d’alliberar-se de la religió”, sinó en el de “fer-se oficialment lliure per a la seva pràctica”, com va aclarir el mateix conferenciant a l’inici de la sessió.

D’altra banda, Navarro Valls va parlar de l’evolució del concepte i la pràctica de la laïcitat al llarg del temps, i va afirmar que “la laïcitat es va transmutar en una mena de paternalisme que tendeix a protegir el ciutadà dels influxos religiosos que per a ell són una cosa estranya”.

També va parlar sobre la laïcitat agressiva, i va comentar que “el pensament i el dret tenen com a rerefons ètic el cristianisme”, present en les arrels de molts dels estats actuals. El conferenciant va afegir que “una laïcitat agressiva en definitiva és una laïcitat suïcida, ja que atempta contra les pròpies arrels”.

Navarro va concloure la seva ponència amb una reflexió sobre el present i futur d’aquest principi jurídic: “la laïcitat va obrint-se pas cap a una laïcitat positiva i no de combat. Un sistema de laïcitat que té en compte les arrels de l’home”. Respecte a això, va afegir que “cada ésser humà té el seu pensament i no se’l pot discriminar per pensar diferent”.

El Sr. Rafael Navarro Valls és catedràtic de la Facultat de Dret de la Universitat Complutense de Madrid i acadèmic secretari de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.