Les xarxes socials s’han convertit, en poc temps, en una part essencial de la nostra vida. No només poden utilitzar-se com un mètode d’entreteniment i connexió entre usuaris d’arreu del món, sinó que a més a més també poden suposar una eina clau en l’estratègia d’aprenentatge. En l’assignatura de Cardiologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, dirigida pel Dr. Antonio Sánchez Hidalgo, han posat en marxa un projecte d’innovació docent que utilitza, precisament, les xarxes socials per acostar-se als estudiants i ensenyar-los com interpretar els traçats electrocardiogràfics. En aquesta entrevista, el Dr. Sánchez Hidalgo ens explica com va sorgir aquest projecte i com ha influït en l’aprenentatge dels seus alumnes.
Com va sorgir la iniciativa d’implementar les xarxes socials com a estratègia d’aprenentatge?
En l’assignatura de Sistema Cardiovascular que s’imparteix a tercer curs de Medicina, la interpretació de l’electrocardiograma normal i patològic generalment acostuma a comportar dificultats d’aprenentatge. Aquest fet és objectivable any rere any a través de les respostes dels alumnes en les enquestes de valoració de l’assignatura i ho hem comprovat també en avaluar el grau de coneixement sobre electrocardiografia bàsica (que s’imparteix el segon curs) abans de començar l’assignatura a tercer: l’encert en preguntes sobre càlculs senzills de l’electrocardiograma és del 68-81 % i baixa al 33-53 % en el cas d’anàlisis avançades del traçat.
L’ús de les xarxes socials en el camp de les ciències de la salut està molt estès en l’àmbit professional i de la divulgació (societats científiques, revistes mèdiques i líders clínics). Aquest va ser el motiu pel qual als professors de l’assignatura se’ns va ocórrer sondejar entre l’alumnat quin ús fan de les xarxes socials en el seu dia a dia i si pensaven que els podria ser d’utilitat per consolidar algun aspecte de l’assignatura. Vam fer una enquesta ad hoc i vam comprovar com el 96 % dels alumnes les utilitza habitualment, majoritàriament Whatsapp i Instagram. Quan se’ls va preguntar si consideraven d’utilitat fer-les servir per millorar la formació acadèmica el 69.6 % va contestar afirmativament però només un 20 % les havia utilitzat prèviament amb aquesta finalitat.
Com feu servir les xarxes socials perquè siguin d’utilitat per als alumnes?
Seguint amb la mateixa enquesta, un 91 % va considerar útil disposar de xarxes socials per compartir recursos educatius, un 86 % va considerar que podria contribuir a la millora de la docència i un 93 % que fomentaria l’intercanvi d’experiències entre professor i alumne. Van ser els mateixos alumnes els que ens van dir que podria ser d’utilitat crear un perfil a les xarxes socials amb exemples d’electrocardiografia i de resolució de casos clínics.
Arribats a aquest punt, vam traslladar la nostra idea al Deganat de Medicina, i un cop aprovada la iniciativa, amb l’ajuda de l’equip de Comunicació vam crear un compte oficial de l’assignatura per a alumnes de tercer curs de Medicina: @CardioUIC. Setmanalment es pengen casos clínics de cardiologia amb el seu electrocardiograma i es fan preguntes tipus test a través de les històries. A part del retorn instantani que obté l’alumne quan contesta (si han encertat o no), l’endemà es penja la solució raonada. Els exemples han estat especialment triats pels professors de l’assignatura i estan estructurats utilitzant els mateixos apartats que apareixen en els llibres de text de l’assignatura i el grau de dificultat és variable.
Quina ha estat la resposta dels alumnes a la iniciativa?
Hi ha 96 alumnes que segueixen el compte @CardioUIC en el qual, des del 25 de gener de 2021, es publica un nou cas cada dilluns a les 15 h. Més del 85 % dels seguidors acostuma a interactuar amb els casos clínics, contesten les preguntes de les històries entre el 60 i el 75 %, i revisen la solució més del 85 % dels alumnes. Després d’unes setmanes d’ús, quan els vam preguntar si consideren útil l’aplicació per al seu aprenentatge, el 100 % va contestar afirmativament.
Quines diferències en l’àmbit acadèmic heu notat en els alumnes des que utilitzeu aquesta eina?
De moment és prematur per arribar a alguna conclusió. A final de curs tenim previst analitzar si hi ha hagut millores en les competències en electrocardiografia.
Et planteges continuar utilitzant aquesta eina de cara als cursos següents? Per què?
En principi sí, tot i que tornarem a sondejar el grau d’acceptació al final de curs i valorarem incorporar les millores que ens proposin els alumnes.
Quines han estat les dificultats més importants que heu trobat a l’hora d’implementar aquesta eina?
No ha estat gens difícil implementar-la. Ens ha facilitat molt el procés el Deganat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, que va confiar des d’un principi en les virtuts del projecte i els alumnes hi han col·laborat responent majoritàriament a les preguntes dels casos clínics. Si haguéssim de destacar algun aspecte de més dificultat, seria poder aconseguir exemples clars de traçats electrocardiogràfics d’algunes patologies no tan freqüents.
Recomanes l’ús de les xarxes socials com una estratègia d’aprenentatge? Per què?
Les xarxes socials poden servir per interaccionar més amb els alumnes sobretot en la situació en la qual ens trobem actualment per la pandèmia de la COVID-19. Sabem que la majoria dels alumnes les fan servir diàriament i per tant podem incidir en aspectes específics de l’assignatura més enllà dels que podem generar durant les classes magistrals o durant les pràctiques.
Quin paper poden jugar les xarxes socials en la divulgació científica?
Les xarxes socials permeten l’actualització dels professionals (i per tant també dels alumnes), no només a través de la divulgació i la discussió científica, sinó també donant visibilitat al coneixement que a vegades no està publicat en revistes ni indexat en bases de dades de referència. Permet generar fòrums de discussió i permet la interacció entre els interessats en el tema.