La consciència anticipada de la mort, un tret específicament humà, determina la nostra manera d’existir: vivim sabent que hem de morir, i aquest pensament, que ens acompanya des de les primeres manifestacions de racionalitat, afecta tota experiència viscuda. No obstant això, és possible desafiar la mort d’alguna manera? És possible relativitzar-la? Podem considerar la mort el mal absolut?

Aquestes són algunes de les qüestions que el professor Xavier Escribano va plantejar a la sessió del dimarts passat. “Els exemples de Sòcrates, Thomas More o Sophie Scholl –va explicar el ponent– ens parlen d’actituds davant de la mort en què l’afirmació de valors transcendents amb els quals l’ésser humà es compromet de manera definitiva posa en suspens el pànic de morir, o, fins i tot, el mateix poder anorreador de la mort”.

La sessió d’Escribano és la primera, aquest curs, d’un cicle de conferències filosòfiques que va començar ja fa quatre anys i que s’adreça a alumnes i professors de batxillerat, però que també és obert a tothom que hi tingui interès.

Els professors de Filosofia de la UIC imparteixen aquestes sessions amb el desig d’estimular la reflexió dels assistents. Les exposicions tenen una durada de tres quarts d’hora, per tal que, després, hi pugui haver uns minuts de col·loqui.