En la seva conferència, Serrano va analitzar el tracte que es dóna al fet de la conversió i l’apostasia en els textos legals a l’edat mitjana.

Durant l’edat mitjana, en els regnes cristians de la Península Ibèrica, s’utilitzen els textos legals com a mitjans de comunicació per promoure la conversió dels infidels i perseguir l’apostasia cristiana. L’objectiu era preservar la religió dominant, el cristianisme, en contra dels jueus i musulmans infidels.

Els ordenaments jurídics d’aquestes monarquies participaven més o menys en un cas, a l’hora d’introduir normes discriminatòries i punitives, i sobretot amb el suport dels tribunals eclesiàstics. El resultat d’això va ser una particular simbiosi entre el Regne i l’Església.

No obstant això, entre els segles XII i XIII es troben diversos regnes peninsulars amb diferents sistemes jurídics nacionals i un element exterior i jurídic comú: la nova llei del cànon romà. D’aquesta manera, es troba en el mateix territori peninsular un sistema jurídic que posa menys interès en la conversió dels infidels, com el règim de Navarra, i altres de més repressius com el català, el castellà i l’aragonès.

Les jornades, organitzades per la Universitat de Nantes, pretenien donar les claus al llarg de tot el programa del tracte que es va fer en matèria de dret al fet de la conversió en les societats medievals.