El Dr. Stuberg va centrar la sessió a analitzar
la pràctica basada en l'evidència en fisioteràpia pediàtrica i l’evolució en
l'aplicació d'estratègies terapèutiques dirigides a tractar l'espasticitat. A
la sessió, Stuberg va posar de manifest la importància de la recerca en l'avenç
de la Fisioteràpia com a disciplina i va exposar els principals objectius i
temes d'interès que té actualment l'Acadèmia Americana de Fisioteràpia (APTA). Stuberg
és doctor en Fisioteràpia i, a més, director del Laboratori d'Anàlisi del Moviment
de l'Institut de Genètica i Rehabilitació Munroe-Meyer.

En concret, el ponent es va centrar en
els avenços en l'àmbit de pediatria, com la relació entre els nivells de
funcionalitat i discapacitat, els efectes i resultats del tractament realitzat
pel fisioterapeuta especialitzat enfront del fisioterapeuta que no ho és, o la
valoració de la situació familiar i la seva relació amb l'efectivitat de la
intervenció fisioteràpica, entre d'altres.

Actualment l'espasticitat és
considerada com un símptoma i no com la primera causa de la manca de control
del moviment en els nens. Aquest canvi de visió ha suposat el pas a uns
tractaments en què el que es prioritza és promoure la participació activa,
necessària per incentivar l'aprenentatge i el moviment, així com considerar les
adaptacions, ajuts de mobilitat i tecnologia per maximitzar la funció.