Atesa l’actualitat política catalana, el tema no podia ser més polèmic. Així, tot i que Punset va deixar clar que, segons la Carta Maga la sobirania pertany al poble espanyol i cap òrgan de l’Estat és sobirà “ni, per descomptat —va remarcar el catedràtic— tampoc el parlament català, és possible donar cabuda a la independència d’una comunitat autònoma si es reforma la Constitució”.

Però el tema no va quedar només en l’àmbit estatal, sinó que va parlar sobre la hipotètica pèrdua de sobirania dels països membres de la Unió Europea pel que fa a aquesta. El catedràtic rebutja que l’adopció de mesures polítiques que afectin la totalitat dels estats de la UE impliqui una pèrdua de sobirania. “La sobirania dels estats —diu Punset— només estaria en perill quan per modificar els tractats de la Unió ja no fos necessària la unanimitat dels estats, sinó una majoria”.

En aquest sentit, el professor asturià va posar l’exemple dels petits estats, com Malta o Xipre que, actualment, poden posar veto a qualsevol tractat. “El dia que es modifiquin els tractats només per majoria, els països membres hauran perdut, la sobirania haurà mort, però per arribar-hi caldria modificar la Constitució europea”. Per això, sosté Punset, la transferència de competències no ha de ser perjudicial per als estats membres. És més, diu: “és necessària l’existència d’una autoritat política mundial que controli els poders econòmics multinacionals. Si hi ha globalització econòmica, també s’ha de donar en l'àmbit polític. No és possible que la societat internacional visqui en el caos absolut sense un poder públic universal”.

Amb aquesta idea, Punset va apostar per descartar el que anomena “micropolítica”. “El problema no és la multiplicitat d’identitats, sinó la incompatibilitat —va afirmar—, cal ser capaç d’exercir de ciutadà de la teva ciutat, de la teva comunitat autònoma, del teu país, d’Europa i del món”.