Davant un auditori integrat bàsicament per estudiants, el degà del COAC va plantejar un nou model professional, caracteritzat per la intensificació i la diversificació de coneixements i rols laborals, a partir de la competència més intrínseca dels arquitectes: la capacitat de projectar. “Hi ha tot un seguit d’activitats específiques amb les quals podem aprofitar la nostra formació i aquesta competència genèrica per projectar i oferir solucions integrals per a problemes complexos, que no necessàriament estan vinculats al fet constructiu”, va afirmar Comerón.

La capacitat de projectar continua sent  essencial,  per descomptat, per a l’activitat constructiva més tradicional de l’arquitecte, però també és la base per afegir noves capes d’especialització i de perfils professionals, que superen els límits sectorials i també els territorials. Així, el COAC  identifica  nous perfils professionals que poden ser perfectament assumits per l’arquitecte, molts dels quals es reforcen amb la formació que imparteix l’Escola Sert, el centre de formació continuada del Col·legi.

Per a Lluís Comerón, el nou model professional no és res més que una tercera dimensió o capa que se suma a les dues que ja existien fins ara: la de l’arquitecte generalista, capaç de donar una resposta global a qualsevol qüestió arquitectònica o urbanística i una de posterior, la del professional especialitzat en grans àrees:  “Continuarem fent el que fèiem, i afegirem tot aquest seguit de nous perfils i la universitat serà clau per aconseguir-ho. Entendre això amb naturalitat crec que és el millor que podem fer”, va assegurar el degà del COAC.

Per concloure, va deixar una hipòtesi optimista i convincent sobre la taula. Partint de la premissa que el segle XIX va ser el dels grans enginyers i el XX el de l’enginyeria i també el dels grans arquitectes, “si ens ho treballem, el XXI pot ser el segle de l’arquitectura, perquè som una de les professions més ben situades per donar resposta als problemes complexos que caracteritzen aquest període”.