Les conferències van ser impartides per especialistes de diferents àrees com anatomia, filosofia, literatura clàssica, pedagogia, art, arquitectura i teologia. El seminari va fer una reflexió sobre la natura humana a partir dels múltiples nivells de significació que contenen el bipedisme i la postura vertical del nostre cos, i que han trobat expressió en formes diverses al llarg de la història.

Una de les idees que van sorgir va ser que, en la nostra societat cada cop més tecnològica, cada vegada caminem menys i això pot acabar convertint l’anar a peu en una activitat d’esbarjo.

Xavier Escribano, coordinador del Sarx, va declarar que “caminar significa obrir-se al món, descobrir-lo a poc a poc, obtenir noves perspectives i noves vistes sobre el nostre món”. És a dir, que el fet de caminar ens ajuda a conèixer. De fet, intel·lectuals com Rousseau, Goethe o Von Humboldt convertien les seves passejades o viatges arreu del món en situacions d'aprenentatge i d'inspiració fonamentals.