Durant la jornada es van presentar diferents ponències que van explorar des d’un punt de vista interdisciplinari els vincles entre la corporalitat i la vulnerabilitat.

A partir de la noció d’empatia, Elodie Boublil (Archives Husserl de París, ENS-CNRS, Marie Curie Actions) va desenvolupar la qüestió de la “traumatització vicària”, segons la qual el sofriment dels subjectes que es troben en situacions de vulnerabilitat pot ser transmès i fins i tot patit pels seus cuidadors. Aquest fet suposa un repte per a les demandes ètiques de la nostra societat –com per exemple en el cas de la crisi dels refugiats– i per a la resposta que han de formular els diferents agents socials i polítics implicats.

En el seminari també es va parlar de la representació artística del cos i de les emocions durant l’època medieval, així com de la dimensió espaial del cos sofrent a través de l’arquitectura. Es van analitzar, a més, les postures que diferents filòsofs han mantingut sobre el cos i la condició vulnerable de l’home, com Heidegger, Merleau-Ponty i Ricoeur.

Al llarg de les sessions es va posar de manifest que “el cos vulnerable” expressa tant la possibilitat inherent que té tota persona de patir com la necessitat de donar respostes creatives a aquest fenomen des del pensament, l’art i l’arquitectura. Es tracta d’una ocasió per apropar-se a la humanitat sofrent i de reforçar els vincles socials que la caracteritzen.