El penalista, especialitzat justament en delictes comesos en el si de les organitzacions, va explicar com s’elaboren els programes de compliment de prevenció de delictes des de les empreses que, més enllà de ser recomanables, han esdevingut eines obligatòries en l’haver de tota empresa. Tal com va recordar Agustina, el mateix Codi Penal preveu la responsabilitat de les persones jurídiques en els delictes comesos a l’empara de la seva pròpia organització i pels seus executius i empleats.

Parafrasejant la dita popular “l’ocasió fa el lladre”, el professor va insistir: “a l’empresa se li poden imposar penes per haver permès o obviat aquesta ocasió, que algun membre de la seva organització interna pugui aprofitar per dur a terme actes il·lícits”.

El projecte europeu en què s’emmarca tot això està coordinat pel Ministeri de Justícia de la República d’Estònia i compta amb el suport d’institucions d’altres estats membres com la Fiscalia de Dinamarca, l’Agència de Lluita contra la Corrupció de Letònia o la mateixa OAC.

Entre els objectius del projecte hi ha els d’obtenir informació sobre l’extensió i les formes de corrupció privada a través d’estudis sociològics i la contribució de dades a l’informe europeu de lluita contra la corrupció a fi d’indicar els sectors més vulnerables a aquest il·lícit.

El projecte va destinat a jutges, cossos i forces de seguretat de l’Estat, personal d’agències anticorrupció i científics en l’àmbit sociològic i experts del sector privat.