El professor d’Accessibilitat de UIC Barcelona School of Architecture Enrique Rovira-Beleta ha assegurat que la propera dècada “serà la de la gent gran”, cosa que “obligarà a transformar les ciutats”.

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que se celebra el 3 de desembre, Rovira-Beleta ha explicat que fins ara “es creien que l’accessibilitat era per a les persones amb algun tipus de discapacitat, però la població està envellint i cada vegada hi ha més gent gran”. Per això, segons l’arquitecte, caldrà “construir habitatges i comunitats de veïns més accessibles” i “la nova mesura serà la cadira de rodes”. Més enllà d’eliminar les barreres físiques ha insistit en la necessitat de tenir en compte les discapacitats sensorials a l’hora de dissenyar o transformar les ciutats.

Tot i això, ha lamentat la “falta d’especialistes en accessibilitat que supervisin obres i projectes” de cara a disposar de ciutats més accessibles. En aquesta línia, ha criticat que “manca formació”, després de recordar que UIC Barcelona és l’única universitat que “té una assignatura obligatòria d’accessibilitat al grau en Arquitectura”. A més a més de reclamar més formació a escoles i universitats, l’arquitecte també ha reclamat que “s’homologui un segell de qualitat real d’accessibilitat per a tots aquells establiments que compleixin la normativa”.

Rovira-Beleta ha destacat que Espanya “és un dels països amb una normativa més bona” en aquest àmbit, ja que “molts països de la UE ni tan sols tenen un reglament”, però, tot i així, “fallen els detalls”.

El turisme inclusiu, un negoci

El també director del postgrau en Accessibilitat i Disseny de UIC Barcelona s’ha referit a l’auge del turisme entre les persones de més de 65 anys i ha lamentat que moltes ciutats no estiguin preparades per a aquest col·lectiu. “El turisme inclusiu és un negoci. Una ciutat més accessible serà més atractiva des d’un punt de vista turístic, però actualment ni els hotels, ni el transport, ni els comerços no estan preparats”, ha afegit.

Segons la seva opinió, els espais haurien d’anar-se modificant amb “ajustos raonables” de manera que l’accessibilitat “passi desapercebuda, beneficiï tothom i, contra el que molts creuen, no suposi un cost econòmic més elevat”.

L’arquitecte ha apuntat que, tot i que encara queda camí per recórrer, Barcelona actualment és una de les ciutats més accessibles del món, juntament amb Berlín, que “li fa la competència”. Rovira-Beleta, que va exercir de responsable d’accessibilitat durant els Jocs Olímpics i Paralímpics del 1992, ha explicat que Bilbao i València “també han canviat molt en aquest sentit”. “Ara arriba el repte de la gent gran i les ciutats han de ser accessibles per a tothom”, ha conclòs.