La presentació de l’exposició va anar a càrrec del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell; el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de Barcelona, Jaume Ciurana; el director de l'Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, i el comissari de la mostra, Josep Torrents i Alegre, juntament amb el comissari adjunt, el professor de la School of Architecture Guillem Carabí.

L'exposició "Arquitectures Empeltades / Grafting Architecture" recupera el projecte amb el qual Catalunya va participar en els "Eventi Collaterali" de la 14a Biennal d'Arquitectura de Venècia. La proposta, que va ser escollida per un jurat a través d'un concurs públic convocat per l'Institut Ramon Llull, fa evidents els canvis que afecten l'arquitectura contemporània catalana i mostra exemples d'arquitectura dels últims 100 anys que han sabut renovar l'arquitectura i dotar-la de nous horitzons.

En Jujol, segons Carabí, pot identificar-se una actitud que es pot seguir en molts projectes construïts en l'últim segle. Es fonamenta en un intens diàleg amb les preexistències (físiques i espirituals), que permeten desenvolupar un projecte que inclou i barreja els elements nous i els existents, tal com l'esqueix s'empelta a l'arbre.

La casa Bofarull de Josep Maria Jujol, punt de partida d'aquest projecte, permet recórrer una actitud arquitectònica atemporal. L'acompanyen l'IES La Llauna de Badalona (1984-1986, Carme Pinós i Enric Miralles), l'espai La Lira de Ripoll (2004-2011, RCR Arquitectes i Joan Puigcorbé), i l'espai transmissor del túmul / dolmen de Seró (2007 -2013, Toni Gironès), projectes allunyats temporalment, però propers en molts aspectes.

Guillem Carabí es arquitecte per l'ETSAB-UPC i doctor en Arquitectura per la School of Architecture, amb la tesi La reforma de la Casa Bofarull (1913-1933), de Josep M. Jujol: transformacions simultànies. Des de l'any 2000 imparteix classes en l'àrea d'Expressió Gràfica Arquitectònica de la School of Architecture. El 2012 s'incorpora també a l'àrea de Composició Arquitectònica. Centra la seva recerca en dues línies: els processos intermedis entre realitat i abstracció, especialment en l'obra de Josep M. Jujol i l'arquitectura de principis de segle XX i el període de transició entre l'arquitectura modernista, noucentista i racionalista a Catalunya, i la pervivència dels seus invariants mediterranis.