Jordi de Juan, professor de la Facultat de Dret i director de la Càtedra d’Empresa Familiar, ha publicat en la revista Crónica Tributaria una recerca titulada “El nou impost bancari i la seva dubtosa configuració com a prestació patrimonial pública no tributària”. Aquesta publicació s’ha realitzat en el marc del grup de recerca multidisciplinària GRE- Drets, agenda 2030 i recuperació sostenible a Catalunya (RESCAT 2030), coordinat per la també professora de la Facultat de Dret Maria Mut.

En aquesta publicació, De Juan aborda un polèmic gravamen introduït en el nostre ordenament jurídic per la Llei 38/2022, de 27 de desembre, creat per gravar entitats de crèdit i establiments financers de crèdit. “Atesa la seva dubtosa configuració com a prestació patrimonial de caràcter públic no tributària, i tenint en compte la jurisprudència constitucional que destil·len els caràcters que la configuren i les seves diferències amb els impostos, hem analitzat la veritable naturalesa d’aquest gravamen”, afirma el professor i investigador.

L’informe dedica especial importància a tractar les conseqüències jurídiques que implicaria la requalificació del gravamen temporal. “Particularment, —comenta el jurista— podrien suscitar-se dubtes d’inconstitucionalitat davant dels principis de justícia tributària recollits en l’article 31.1 de la Constitució espanyola”.

Aquest estudi s’ha realitzat en el context de les actuals conteses judicials, que s’han iniciat per diverses entitats de crèdit que busquen el plantejament de qüestions d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional i qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (que actualment es dirimeixen davant l’Audiència Nacional).

Segons l’expert, en cas de considerar-se incompatible aquest gravamen amb els postulats de l’ordenament tributari, podrien suposar devolucions milionàries als subjectes gravats per la prestació.